PLE MUNICIPAL

Collboni retreu a Colau la "manera erràtica" de governar

Barcelona celebra el seu primer ple després de la ruptura entre el PSC i Barcelona en Comú

Els socialistes aconsegueixen la creació d'una comissió que ha de revisar l'aplicació del PEUAT

40789265 60

40789265 60 / JULIO CARBO

5
Es llegeix en minuts
Toni Sust / Barcelona

Barcelona en Comú i el PSC formen aquests dies a l’Ajuntament de Barcelona una parella trencada, una de tantes, que encara comparteix domicili. El final de la convivència: dies de recels i retrets, mirades dolgudes. I en aquest complex context emocional va començar ahir el primer ple municipal que Barcelona celebra des que l’alcaldessa Ada Colau va expulsar els socialistes del govern a causa de l’ajustat resultat d’una consulta interna dels comuns convocada pel suport del PSC a l’aplicació de l’article 155 a Catalunya. És lògic que l’abandonat estigui més mosquejat que el que abandona, i així ho va demostrar el líder del grup del PSC, Jaume Collboni, quan va qualificar d’«erràtica» la gestió del govern de Colau, malgrat que fa dues setmanes encara la compartia.

El ple va començar, precisament, parlant sobre la ruptura entre els socis del govern municipal, que l’han compartit des del maig del 2016. La resta d’assistents no van tirar gaire sal a la ferida. Els grups que van instar Colau a fer fora Collboni, el Demòcrata –PDECat al consistori– i ERC van reiterar la seva voluntat de dialogar però no d’atorgar «un xec en blanc».

Canvis de cadira

Com en tota parella que acaba de trencar, són molts els assumptes logístics que encara s’han de resoldre. Per exemple, els socialistes i els comuns es van asseure com si encara fossin socis. No hi ha hagut temps de redistribuir els alumnes a l’aula.

Encara des del seu escó governamental, el president del grup del PSC, Jaume  Collboni, va llançar un mar de retrets a Colau: «Quan vam tancar el pacte vaig pensar que vostè posaria Barcelona per davant de tot. Que la blindaria del context polític català. Aquest era el contingut del pacte que vam subscriure. No tan sols ho ha incomplert. Va cometre l’error de posar-ho en qüestió en el moment més delicat de la política catalana i quan els independentistes demanaven que es trenqués l’acord. Vostè ha sotmès Barcelona al procés independentista. Ha comès un error polític. Amb la seva decisió situa Barcelona en el bloqueig i reafirma la idea que molts tenim de la seva manera erràtica de liderar la ciutat. El canvi era un canvi a l’esquerra, no canviar de socis cada dos anys».

Collboni va retreure a Colau que no hagi optat per substituir els socialistes per nous socis del PDECat i ERC: «Passem a l’oposició i també des d’allà posarem Barcelona davant de tot». Colau no va contestar a Collboni. La tasca va correspondre al primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, que va explicar que la posició del PSC sobre el 155 va obligar a prendre una decisió dolorosa: «Vostè sap que no volíem arribar fins aquí». Collboni negava visiblement molest.

Carina Mejías de Ciutadans va denunciar l’«estancament» de la ciutat i el cap de files del PP, Fernández Díaz, va recórrer a una de les seves cites tunejades: «Mai tan pocs ho van tenir tot i van exercir el govern de la ciutat de forma tan totalitària».

Punts retirats

L’escenari postruptura va tenir conseqüències en les votacions. El govern va haver de tornar a retirar el projecte de funerària pública i la venda –imprescindible per crear la nova societat– del 15% de Mémora que està en mans del consistori perquè els dos punts no fossin rebutjats. En part, perquè el PSC ja no garanteix els seus quatre vots, tot i que cal recordar que Colau ja va haver d’eliminar de l’ordre del dia aquesta qüestió al maig, perquè ni amb el suport del PSC estava en condicions de reunir la majoria necessària. El govern també va retirar el nomenament d’Eloi Badia com a president del consell d’administració de Barcelona de Serveis Municipals en lloc de Collboni. Segons van apuntar fonts socialistes, per no tenir la seguretat que sortiria elegit en la votació.

Notícies relacionades

El que sí que va prosperar van ser les ordenances de cementiris i de serveis funeraris, amb el suport del PDECat, anunciat dijous, i d’ERC. Un gest que, tot i que va ser justificat pel seu contingut, responia en part a la promesa dels independentistes de no deixar caure Colau si trencava amb Collboni. Les noves ordenances representen, essencialment, garantir un enterrament gratuït als barcelonins que no tenen recursos per poder-se’l pagar.

Collboni: «No hauríem aprovat el PEUAT»

El PSC va proposar una comissió no permanent que analitzi la situació econòmica de Barcelona i proposi mesures extraordinàries de suport al comerç, els autònoms i la restauració, a més a més d’«impulsar la revisió i modificació» del pla especial urbanístic d’allotjaments turístics (PEUAT). És a dir, tots els sectors que rebutgen la gestió de Colau i que van elogiar la interlocució del PSC com a soci. «Si haguéssim governat en solitari no ho hauríem fet», va dir sobre el PEUAT, encara que va considerar que és un actiu. La comissió va prosperar entre denúncies jocoses que Collboni posava en dubte la seva pròpia tasca en el tema que estudiarà la comissió. Una altra escaramussa previsible durant els dies de l’adeu d’una parella que s’ha trencat. 

Barcelona retreu a Rajoy el vincle de l'imam de Ripoll amb el CNI

El ple municipal de Barcelona va aprovar ahir una proposició del PDECat en relació amb els atemptats de Barcelona i Ripoll. En concret, sobre el vincle de l'imam de Ripoll, considerat l'instigador dels atemptats, amb el CNI. La proposició exigeix al Govern central, «especialment» a la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, «les explicacions pertinents» sobre la relació entre Abdelbaki Es Satty (l'imam) i el CNI. La proposta també reclama que es precisi durant quant temps es va mantenir la relació i qui era l'interlocutor de l'imam. Demana que l'Executiu central aclareixi quan va tenir coneixement d'aquesta relació i exigeix «responsabilitats polítiques» davant «l'escàndol i la incapacitat manifesta del Govern per evitar els atemptats del 17 i el 18 d'agost». La iniciativa va acaba mostrant el suport del ple municipal a «la tasca realitzada» pels Mossos, «concretament pels seus màxims responsables, el conseller Joaquim Forn i el major Josep Lluís Trapero. La proposició va prosperar amb el vot favorable del PDECat i d'ERC, l'abstenció de Barcelona en Comú (decisiva perquè el text veiés llum verda), del PSC, de la CUP i del regidor no adscrit, Gerard Ardanuy, i el vot en contra de Ciutadans i el PP.