Ni centpeus ni xurrera

Pablo Picasso rarament titulava les seves obres, molts dels noms de les teles del geni s’han posat a posteriori, algunes vegades a partir d’una dedicatòria o frase escrita eal llenç, altres perquè sí. L’explicació ve a tomb pel dibuix que Lucía Bosé va subhastar el 2008 i pel qual la fiscalia de Madrid li demana dos anys de presó per apropiació indeguda. Porta la dedicatòria «Per a Reme», la mainadera dels fills de la italiana. D’aquí ve l’embolic judicial. La notícia es va publicar dimecres a l’Extra. I el que tocava era fixar-se en la peça: el retallable d’una dona amb set cames i un bacallà sec a cada mà. Els de més edat o els més amants de la tradició popular ho tenen clar: És la Vella Quaresma. Ni més ni menys. O sigui, la representació gràfica de la Quaresma típica d’aquesta zona. Encara que el titulo de la peça és La chumbera. Vés a saber per què. 

I això, saber el perquè, va esdevenir repte. També casualitat. El cas és que camí del Museu Picasso, per allò d’anar directament a les fonts, una altra Vella (a més de bella) Quaresma va aparèixer sorprenentment pel camí. Aquesta sense títol i desposseïda també de la seva raó de ser. Vaja, que és una Vella Quaresma, però ningú ho sap. Llueix estampada amb pa de plata (fals, que ningú s’amoïni a agafar lo) en una porta del Born, al carrer de la Volta d’en Bufanalla. Fa anys que hi és. La va pintar l’artista Aurelio Cachafeiro per encàrrec d’un restaurant. El local s’ha traslladat, però el personatge resisteix. Dignament. Ja que suma més d’un lustre al racó i els grafiters no li han passat per sobre. L’han envoltat, això sí.

Cachafeiro va reproduir una xilografia de la Vella Quaresma del segle XIX perquè «li va agradar» per la seva «vinculació amb el Born». La relació, segons ell, l’hi donava el fet que l’espai va ser mercat i la figura sosté un bacallà i verdures. Aliments que s’hi comercialitzaven, sí, però també símbol de dejuni i abstinència, per això els porta l’anciana dama. No diu res de la Quaresma ni de les set cames. Ni en saben res els que hi circulen per davant. «Ni idea», en tots els idiomes possibles, és la resposta més sentida.

Picasso, no hi ha dubte, sí que coneixia el perquè de tantes extremitats i del personatge. Una tradició molt arrelada a la Barcelona que va conèixer. En aquella època, a les cases, per la Quaresma es retallava un ninot de paper amb una figura com la dibuixada pel malagueny (i per Cachafeiro). Les set cames simbolitzaven les set setmanes que van des del Dimecres de Cendra fins al Dijous Sant, o el que és el mateix de Carnaval a Setmana Santa. I a cada setmana vençuda es retallava una cama al personatge. Era una mena de calendari infantil per comptar el poc o el molt que quedava de dejuni i abstinència.

El geni no sols va viure la tradició sinó que la va interioritzar. És sabut que no menystenia, tot al contrari, la cultura popular; com és veritat que va exercir de català en més d’una ocasió. Per això les seves fotos i olis amb barretina, i les seves auques, com la dedicada a Junyer Vidal. Elements que recurrentment apareixen durant tota la seva trajectòria, com la Vella Quaresma que no sols va fer per als fills de Bosé i Dominguín, amb els quals va compartir estades a La Californie i Mougins, sinó que també la va crear, retallable tal com mana la tradició, per als comtes de Lazerme, uns altres amics amb els quals va conviure a Perpinyà. I és que a Picasso li encantava dibuixar com un nen (afirmava que li va ocupar tota la vida aprendre a fer-ho) i dibuixar per als nens: els seus i els dels altres.

Notícies relacionades

Les flors que cauen dretes

Barcelona espera per Sant Jordi un impacte de 60 milions d’euros

Anys ha

Consultar el llibre de Lucía Bosé sobre la col·lecció és llegir que el geni dibuixava dones que semblen centpeus, i llegir el catàleg de la subhasta és esbrinar que per a l’actriu La chumbera «podria més aviat ser considerada com una venedora de xurros, els tradicionals dònuts, llargs i prims, que s’assemblen a les seves moltes cames». Doncs no. Ni centpeus ni figuera de moro ni tampoc xurrera. Picasso va pintar una Vella Quaresma com les que anys ha es veien per Barcelona.