Anar al contingut

TEMPS CONVULSOS EN LA POLÍTICA MUNICIPAL

Colau se la juga (i Barcelona també)

Els comuns decideixen en votació si mantenir o liquidar el pacte de govern amb els socialistes

Els socialistes han alleujat la càrrega de treball i han interlocutat amb sectors que se sentien orfes

Carlos Márquez Daniel

zentauroepp34265242 barcelona 13 06 2016 minuto de silencio de miembros del ayun171109181627

ALBERT BERTRAN

La política municipal seria en un pinball aquella porta que queda al fons del joc, en un racó superior. Si un entra en aquell forat aconseguirà un munt de punts, però abans, per arribar-hi, haurà de superar diversos obstacles, ja sigui un pont o un remolí, que, perquè la metàfora funcioni, vindrien a ser la política estatal i l'autonòmica. Tot està connectat en aquesta maquineta de rebots, com també ho està en la cosa pública. Per això el pacte entre Barcelona en Comú i el PSC a la capital catalana depèn tant de factors que tenen poc a veure amb un parell de preguntes bàsiques: ¿Què és el millor per a la ciutat? ¿Què hi ha en joc si es trenca l'acord entre tots dos partits?

Ada Colau i Jaume Collboni van estrènyer les seves mans el 25 de maig del 2016. Tenien 15 regidors d'un total de 41. Ja aquell dia, el president del grup municipal socialista es va haver d'empassar un gripau amb la cara de Pedro Sánchez. El líder del PSOE havia dit un dia abans que el PSC entrava en el govern de Barcelona per “redreçar” les polítiques de l'alcaldessa i acabar amb el seu “postureig”. Com enganxar el teu sogre criticant-te al teu casament. No ha sigut una relació fàcil però sí aparentment estable. Fins que tot va rebentar amb els cops de porra de l'1 d'octubre, la posterior aplicació de l'article 155 i l'empresonament de membres del Govern i de líders d'organitzacions independentistes. Una sèrie de decisions judicials que han portat els comandaments de Barcelona en Comú a plantejar a les seves bases la conveniència de mantenir la seva comunió amb el PSC.

Líders en silenci

La votació, a la qual estan convidats els seus prop de 10.000 simpatitzants, s'ha obert aquest dijous i estarà activa fins dissabte a última hora. Els resultats se sabran diumenge. Fins ara no hi ha hagut un pronunciament de Colau a favor o en contra de mantenir el pacte. Com a teló de fons, l'oferta que ERC i el PDECat (sumen 15 regidors) van llançar setmanes enrere a l'alcaldessa oferint-li la seva mà a canvi, és un suposar, d'un cert acostament cap a posicions més sobiranistes.

Colau i Collboni segellen el pacte de govern, el maig del 2016 / RICARD CUGAT

La Federació del PSC de Barcelona ha aprovat aquest dijous una resolució en què demanen a Colau que es posicioni de manera pública i clara a favor de l'acord entre les dues formacions. Collboni fa dies que sol·licita aquest pronunciament; sense sort. Trencar-lo, consideren, “deixaria el govern en mans de les forces independentistes, i amb això s'abandonarien les prioritats socials per sotmetre's a les necessitats de l'estratègia del procés". "No acceptarem que Barcelona formi part de cap trinxera”, diuen els socialistes.

Més feina

En cas de ruptura, la capital catalana passaria a ser comandada per només per 11 regidors, la xifra més baixa de la història recent de la ciutat. Això significaria més càrrega de treball per als regidors comuns, que recuperarien el timó dels dos districtes que van cedir al PSC (Sarrià-Sant Gervasi i Eixample). També haurien d'assumir el control de la cartera d'Empresa, Cultura i Innovació, que ara està a càrrec de Collboni, que exerceix de segon tinent d'alcalde. I recuperarien la gestió d'assumptes gens anodins com la infància, els mercats, el comerç, les persones grans, el paisatge urbà i el patrimoni. No és menys cert que els governs municipals, a mesura que s'acosten les eleccions (toquen el maig del 2019), abaixen les revolucions de la seva activitat per evitar caure en errors que l'oposició pugui usar com a arma llancívola. Però tot i això, Barcelona encara té, entre altres coses, un parell de pressupostos per aprovar, unes Glòries per acabar i un tramvia per discutir.

Si es trenca el pacte també podria ressentir-se'n la confiança exterior en la institució barcelonina. Esdeveniments com el Mobile World Congress, que bàsicament busquen estabilitat i garanties allà on van, podrien arrufar el nas davant una Generalitat oscil·lant i un ajuntament que també coixeja. A nivell local, un dels forats que ha cobert el PSC, davant la inexperiència i, a vegades, la falta de motivació dels comuns, ha sigut la relació amb determinats agent econòmics, com els hotelers, els comerciants i els empresaris. A l'inici del mandat es van queixar de falta d'intermediari després de quatre anys en què el govern de CiU havia sigut especialment atent amb ells. Aquest paper va recaure en Collboni, que també ha exercit de cicerone i de frontissa entre Estat i Generalitat perquè l'Agència Europea del Medicament es fixi en la capital catalana.

La paraula la tenen ara els simpatitzants de Barcelona en Comú. Quan es va forjar el pacte, Colau va ser acusada d'atemptar contra els principis del partit, ja que en el passat havia qualificat de "mafiosos" els socialistes. Ara tenen un any i mig de perspectiva, encara que sempre podran dir allò de 'no ets tu, soc jo'. 

0 Comentaris
cargando