Anar al contingut

25 milions d'euros per curar el parc Güell

L'ajuntament desincentivarà la visita turística al recinte sense entrada per combatre la massificació

Carles Cols

zentauroepp40852727 parc guell171107171811

JOAN CORTADELLAS

El parc Güell va començar a cobrar entrada als visitants ara fa quatre anys, el 25 d’octubre del 2013, però gran part dels problemes que es pretenien resoldre amb aquella controvertida mesura (¡pagar per entrar a un parc públic!) hi segueixen estan, amenaçants, com la massificació (nou milions de visitants a l’any, que encara són molts) i el malviure dels veïns dels barris limítrofs. Aquest va ser el pla de l’alcalde Xavier Trias. Ada Colau té el seu, en essència, una revisió de l’anterior, perquè la zona monumental seguirà sent de pagament. L’Ajuntament de Barcelona preveu invertir 25 milions d’euros fins a l’any 2022 al parc Güell i els seus accessos amb el propòsit final de rebaixar el nombre de turistes que el visiten i augmentar el de veïns que l’utilitzen com a zona verda d’oci.

Les actuacions previstes són un total de 178. N’hi ha de molt econòmiques, com reorientar l’actual web oficial del recinte, més pròpia d’un parc temàtic que d’un parc públic, més enfocada al negoci que a explicar les singularitats d’aquesta obra d’Antoni Gaudí.

MESURES COSTOSES

N’hi ha de més costoses. Per exemple, reurbanitzar els accessos a la zona, ampliar voreres i reforçar línies de bus saturades pel seu ús intensiu, com el 92 (segons l’ajuntament, a l’altra línia molt afectada, el bus 24, ja no hi pot haver més freqüència de pas). Els 25 milions d’euros anunciats són una xifra elevada, però això no és un obstacle. El parc és gairebé la fàbrica de moneda i timbre de Barcelona. A vuit euros l’entrada a la taquilla, els ingressos anuals superen de sobres les despeses.

Els regidors Janet Sanz, Eloi Badia i Mercedes Vidal, van assegurar ahir que l’essència última del projecte és desincentivar la visita al parc Güell d’aquells visitants de la ciutat que s’acosten al recinte sense entrada. Dels nou milions d’usuaris anuals, tres passen per taquilla, i la resta, sis milions, no. Aquests últims es conformen a conèixer la zona menys icònica d’aquesta obra de Gaudí. Com a màxim, disfruten d’unes vistes mig allunyades de la plaça principal, la del banc ondulat, situada sobre la sala hipòstila. L’objectiu seria que el parc Güell
deixés de ser utilitzat com a reclam per incentivar les visites a Barcelona, perquè genera unes expectatives que no poden ser satisfetes. Les entrades disponibles solen esgotar-se. No passa el mateix amb les 50 entrades disponibles per a veïns acreditats a través del carnet Gaudir Més. Això resumeix bé fins a quin punt la massificació del parc foragita els barcelonins.

De fet, un dels 178 projectes en estudi (el conjunt de les mesures serà debatut amb els veïns de la zona) consisteix a agilitzar els tràmits de l’accés a aquest carnet que dona accés gratuït al parc sense contravenir la normativa europea. Un dels obstacles amb què va xocar Trias com a alcalde era (i segueix sent) que les normes comunitàries prohibeixen expressament atorgar privilegis als residents en una ciutat o país i negar-los a la resta de ciutadans de la Unió Europea. La manera d’esquivar aquest obstacle va ser la creació del carnet, al qual també tenen dret els visitants de la ciutat, però el tràmit és mínimament enutjós perquè desisteixin de fer-se’l. No és fàcil imaginar-se que amb aquestes mesures els barcelonins reconquistaran el parc, però la proposta estratègica presentada per Sanz, Badia i Vidal sospesa tornar a programar-hi activitats abans comunes però que després de l’eclosió turística de la ciutat han caigut en l’oblit. ¿Per exemple? «L’aplec de la sardana», va dir Sanz.

OBJECTIU, 2022

La meta l’ha fixat l’ajuntament el 2022. Diu que perquè llavors es compliran 100 anys de la data en què el parc va passar a ser públic. No és clar que aquesta fos la data. Algunes fonts sostenen que això va passar el 1926. És a dir, el centenari s’hauria de celebrar el 2026, curiosament la mateixa data en què està prevista la finalització de les obres de la Sagrada Família, una altra obra de Gaudí que també irradia al seu voltant similars problemes com els que genera el parc Güell, com un empobriment del teixit comercial, que tendeix al monocultiu turístic.

En el cas del temple de la Dreta de l’Eixample, aquesta depauperació del comerç es limita al perímetre més immediat, a només dues o tres illes de distància del temple de la Sagrada Família. En el cas del parc Güell, l’impacte, per qüestions orogràfiques, és molt més gran, ja que arriba fins i tot als baixos comercials de la Travessera de Dalt. 

Temes: Turisme

0 Comentaris
cargando