BARCELONEJANT

De 'hobby', caçatresors

"Detecto-afició", en duien. Utilitzen detectors de metalls com a "activitat lúdica". Tenen federació i fins i tot un consell europeu. I s'ofereixen per recuperar objectes perduts gratis

zentauroepp40789539 barcelona 02 11 2017 barceloneando asociacion de detectorist171106125353

zentauroepp40789539 barcelona 02 11 2017 barceloneando asociacion de detectorist171106125353 / ELISENDA PONS

4
Es llegeix en minuts
Ana Sánchez
Ana Sánchez

Periodista

ver +

És un clàssic a la platja de la Barceloneta, com la «cervesa-beer» i els guiris fent-se selfies. Dos individus passegen mentre fan anar un detector de metalls. Ningú els presta atenció, igual que si els del Cercle de Lectors entressin a la casa de Gran hermano. Segurament perquè a ningú se li ha acudit googlejar-ho. Apareixen mig milió d’històries de tresors descoberts amb detectors de metalls.

«Piii piii, piii, piii». El detector xiula amb insistència de gos de caça. Pierre s’agenolla, furga a la sorra amb l’afany que posaria Indiana Jones en una cova amb esquelets. Així va trobar mig escut d’or del rei Carles III de 1785.

Al cap d’uns segons treu una moneda de 2… ¿2 què? Sembla russa. Pierre fa quatre troballes més a velocitat de gimcana. En tres minuts ensenya 10 cèntims, un tros d’alumini fos, i un altre, i un tercer. «És bonic per fer una joia –comenta amb optimisme de descobridor–. Sembla plata nativa».

«No hi ha tants tresors com a les pel·lícules», assenyala Manuel. Potser no, però ningú els negarà que han fet algunes troballes-bomba. Fins i tot han trobat bombes de la guerra civil.

«Detecto-afició», en diuen. «És un hobby per passar el temps, caminar, estar a la natura», descriu Pierre. «Per d’altres és una activitat d’espoli. Hi ha màfies que s’hi dediquen», denuncia. «I ens fiquen en el mateix sac», es queixa.

Pierre Astor, 26 anys, és arqueòleg, com els caçatresors amb fedora. Fa una dècada que va pel món amb detector de metalls. És el fundador de l’Associació de Detectoristes de Catalunya. Detectorista: «Tota persona que utilitza un detector de metalls com a activitat lúdica», defineixen. Lúdica, sí, encara que una de les preguntes freqüents que responen a la pàgina web és: «¿Què faig si trobo un tresor?»

Manuel Sigueiro, 61 anys, va ser el primer soci. Fa vuit anys que rastreja amb detector. Sense detector també troba coses. És escombriaire.

T’ajustes l’aparell al braç com si fos una crossa. Doncs no pesa. Aquest costa 800 euros. N’hi ha de 150 i de 3.000, terrestres i subaquàtics, fins i tot amb USB i GPS. El mous als costats. Ja està, ja ets un potencial caçatresors. Et sents com Jack Sparrow amb brúixola màgica. Somrius per inèrcia tan aviat com xiula. Això és que hi ha alguna cosa metàl·lica com a molt a 30 centímetres. Pot sortir una moneda, l’anella d’una llauna, una joia, un ham, potser has d’avisar els TEDAX. Això és el que enganxa, diuen: «El factor sorpresa –apunta Pierre–.

La sensació que tens quan et donen un regal embolicat i no saps què és». ¿El més estrany que han desenterrat? «Consoladors», riuen. «Vibradors grossos –n’ensenyen fotos– i alguna ouija.»

Un tresor viking

Ni Pierre ni Manuel han descobert cap tresor. El mig escut d’or que va trobar Pierre val 120 euros. Però hi ha detectoristes que han trobat lingots d’or a Extremadura. Un britànic va descobrir un tresor viking i l’han recompensat amb ¡dos milions de lliures! «A Anglaterra hi ha una afició brutal. I està regulat», explica Pierre. «Et pots quedar fins al 50%». Aquí no. «Hi ha por de declarar, perquè després s’ho queda tot l’Estat».

L’associació catalana es va crear fa cinc anys. Són 130 socis. «Hi ha des de nanos de 10 anys –diu Pierre– fins a gent de 80. Tant socis que treballen en l’obra com metges, advocats, mossos». Es divideixen en dos perfils, com en la vida: de platja i de muntanya. Organitzen concentracions-competicions i descontaminacions d’espais públics. ¿Què diríeu als que us diuen friquis? «Que provin aquesta afició, que és molt sana. Però que tinguin seny».

Concentració de l'associació un diumenge a prop de Vic.

¿L’objectiu? «Legalitzar aquesta activitat i col·laborar amb l’arqueologia», diu Pierre. «Fins i tot existeix un consell europeu on exposem la situació legal de cada país». Tenen un codi ètic: «Respectar els jaciments arqueològics, els parcs naturals, la propietat privada». L’ètica, insisteix Pierre, és el primer. I ajudar la gent. De fet, s’ofereixen per recuperar gratis objectes perduts. Omples un formulari a la web i algun detectorista va al rescat. Manuel ensenya la foto d’una parella belga radiant amb el seu anell de casament recuperat.

Notícies relacionades

Pierre també és el president de la Federació Espanyola de Detecció Esportiva. ¿Però és un esport? «Hi ha gent que es passa vuit hores caminant –respon–. Cavant i cavant. Imagina cavar en un dia 200 forats en terra compacta».

Es recomana buscar en grup. «Hi ha gent que s’ha trencat una cama –diu Pierre–. Vas pendent de la màquina i pots ensopegar». ¿Esport de risc? «Sens dubte», el detectorista es posa seriós. «Un soci em va dir un dia que havia trobat trossos de cúter enterrats a la platja». Hi ha tota una màfia amb detectors, denuncia. Es treuen 25 euros al dia només amb monedes, calcula. «No posen els cúter perquè la gent es talli, sinó per posar traves als altres detectoristes». Heavy metal.

Temes:

Barcelonejant