Anar al contingut

GESTIÓ DE LA DROGODEPENDÈNCIA

Nova seu del CAS Baluard: on els toxicòmans només són persones

El CAS Baluard estrena seu consolidat com a punt de suport integral per als toxicòmans de Ciutat Vella

A més de sales de consum, l'espai ofereix assessorament legal i psicològic i tractaments sociosanitaris

Helena López

zentauroepp40750925 barcelona 30 10 2017 entrem a la nova sala de venopunci que171102095003

ALVARO MONGE

Kiridi deixa una bossa de plàstic amb algunes de les seves pertinences sobre la taula i li fa un gest a Claudio amb la mirada que és un evident ¿me la vigiles? Aquest assenteix i Claudio entra a la dutxa. Kiridi i Claudio són companys des de fa temps. Tots dos tenen una mica més de 40 anys i són consumidors de «cavall». «Heroïna, no; cavall. No ens punxem, nosaltres, inhalem, amb paper de plata...», deixen clar. Aquí, al Centre d’Atenció i Seguiment a les Drogodependències (CAS) Baluard, els usuaris s’autoclassifiquen entre els que s’injecten i els que no (encara que consumeixin la mateixa substància, per diverses vies).

L’edat i el tipus d’addicció no és l’únic que uneix Claudio, italià, i Kiridi, algerià que va arribar a Barcelona amb només 13 anys, en fa 30. Tots dos viuen al carrer i van al Baluard per una cosa que en principi no té res a veure amb la droga. «Venim pel got de llet amb galetes de l’esmorzar i el berenar, i perquè aquí ens podem dutxar sense horaris, sense demanar hora. És clar que em puc dutxar a la platja, però fa molt fred», explica, seriós, Kiridi, després de sortir perfectament arreglat dels banys, al costat de la sala de «calor i cafè», una mena de zona d’estar amb taules, tele i dos ordinadors, la novetat estrella, guanyada amb el recent trasllat de la instal·lació. Lloc on no se senten permanentment jutjats.

Mentre Kiridi es dutxa, Claudio dibuixa. «Des que pinto, consumeixo molt menys. Vaig començar amb la marihuana als 15 anys. Amb el cavall vaig començar als 23 i vaig a temporades. Puc estar dos mesos consumint cada dia i després passar setmanes sense consumir», assegura l’italià, que viu de forma intermitent al carrer des dels 18 anys; a Barcelona, els últims 12.

Diego Arànega, coordinador de Baluard, confirma, des de l’òptica professional, allò que apunta el qui es defineix com a «artista nòmada». «L’heroïna no és dolenta perquè mati, és dolenta perquè et té tot el dia pendent d’ella. No et permet pensar en res més. La pintura els fa tenir la ment ocupada en una altra cosa», destaca Arànega, que descriu l’usuari tipus d’aquest recurs sociosanitari com un «home, sense sostre, heroï­nòman injector, d’uns 35 anys i europeu».

SENSE ESTIGMES / L’espai, que va obrir el 2004 com una sala de venipunció –un espai on consumir de forma segura– compta actualment amb uns 600 usuaris diferents del mes, i entre 1.000 i 1.100 entrades i atencions. «La majoria dels usuaris mantenen el vincle. Aquí reben una mirada d’igual a igual, sense estigmes», prossegueix el coordinador.

Aquest és un CAS «de baixa exigència» –no s’obliga a entrar en cap tractament de desintoxicació–, que a poc a poc ha anat ampliant els seus serveis fins a comptar amb un equip de 36 treballadors, entre auxiliars sanitaris, infermers, integradors socials, metges i psicòlegs. Cada usuari té un treballador social, un educador social i un sanitari referent. «L’objectiu és a mitjà i llarg termini l’abstinència, però sense requerir-la», matisa Arànega.

A l’entrada del nou edifici, el punt d’intercanvi de xeringues (PIX), on els toxicòmans entreguen les usades a canvi d’altres de noves, amb una taxa de devolució –asseguren– del 90%. Servei imprescindible per evitar contagis. Alguns només fan ús d’aquest recurs. Arriben, donen el seu nom o número –cada usuari té una fitxa–, entreguen les xeringues usades, agafen les noves i se’n van. Altres, en canvi, després de l’intercanvi, entren a consumir en alguna de les sales d’inhalació o d’injecció. En aquest CAS –un més de la xarxa de tota la ciutat– hi ha sis sales d’injecció, cinc de normals i una per a persones amb necessitats especials.

Detectar les necessitats de l’usuari (i la progressiva adaptació dels serveis) s’ha anat fent sempre a través d’assemblees en què els toxicòmans prenen la paraula. Decideixen, per exemple, organitzar un taller «de pintura lliure a l’aire lliure», d’on va sortir una exposició al centre cívic de les Drassanes.

ANÀLISI / Entre els serveis mèdics en tenen un d’anàlisi de la substància que consumeixen (cal recordar que aquí, la droga, la porten els usuaris). S’estudien les reaccions, s’investiguen les noves substàncies...

Una tarda, a algunes taules de Claudio, hi ha Susana, advocada voluntària del col·lectiu Alenjop. «Als toxicòmans els condemnen en guaret. Una multa de 150 euros es pot convertir en 10 dies de presó», assenyala l’advocada. «Hi ha molts prejudicis amb el toxicòman. Nos­altres som aquí per defensar-los i apoderar-los. Que s’impliquin en la seva defensa», conclou. Alejop no és l’única entitat que treballa de forma voluntària amb ells. L’oenagé Adama també els visita i ofereix des de massatges fins a sessions de coaching.

0 Comentaris
cargando