Anar al contingut

sinistre mortal al puntxet

Engranatge eficaç davant la tragèdia

Urbana, Mossos, SEM, psicòlegs i serveis de neteja donen una lliçó de coordinació en la gestió de l'incendi del Putxet

Carlos Márquez Daniel

jjubierre40770667 incendio en piso calle saragossa foto ferran sendra171101112507

FERRAN SENDRA

Tothom sap fer la seva feina. Millor o pitjor. Però la cosa canvia quan la teva feina depèn dels altres, quan formes part d’una cadena de responsabilitats. Si a més a més el que es cuina és una emergència social, la situació requereix sincronització, estructura i ordre. Això és exactament el que es va respirar ahir durant la gestió de l’incendi del Putxet.

S’espera de la policia, dels bombers i dels sanitaris que sàpiguen vigilar, salvar, cuidar i atendre els ciutadans. Cap a les 10 van arribar al carrer de Saragossa cantonada General Mitre els primers efectius d’apagafocs i Guàrdia Urbana. Sobre el terreny, unes flames molt violentes que emanaven del sisè pis d’un edifici de vuit plantes. Trànsit tallat, camins alternatius per a vianants marcats i primeres mangueres. Cadascú amb la seva feina.

Mòbil localitzat

Un mosso a cada cantonada per frenar curiosos i periodistes. Totes les ambulàncies amb el cul mirant cap a la finca. A primera línia, les 15 dotacions de bombers, i sobre l’asfalt, els professionals del foc a punt per entrar a l’immoble, sense precipitació. El més important, sufocar l’incendi per poder arribar fins a les persones que van quedar atrapades en algun punt de l’immoble. Els bombers van rescatar un total de 20 veïns. Es trobava a faltar una mare. Moments de certa angoixa. Mentre el gerent del districte s’encarregava de buscar el padró de la finca, la policia mirava de localitzar l’smartphone de la dona. Hi va haver sort: el mòbil no era a l’edifici. La senyora va aparèixer al cap d’una estona, entre plors, i va abraçar la seva filla.

El SEM atenia els ferits. Una dotzena van ser traslladats a un centre hospitalari pròxim. Sis més van ser atesos in situ. Van començar a arribar els psicòlegs i els treballadors socials del Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB). Samarreta blava. Perquè aquesta és una altra: cada cos té els seus colors i els seus codis. Van parlar amb els veïns, els van posar en situació. Van intentar que toquessini de peus a terra. Els donaven aigua, mantes, una espatlla. El que necessitessin. Els bombers seguien a dalt, fent-se espai entre el fum. Al setè pis va saltar la tragèdia: un home estava estès en un passadís. Sense vida.

Una escala amb una llitera

La informació circulava. Però es va evitar que arribés a la seva filla, que era a baix amb la resta. Es va esperar que la zona estigués desallotjada, que estigués més tranquil·la. Com que els veïns no podien tornar a casa fins que l’edifici fos segur, el consistori els va oferir allotjament alternatiu. Al cap de poc, els bombers van fer pujar una escala amb una llitera.  Al cap de 10 minuts, la plataforma descendia amb el cadàver. A peu de carrer, darrere una lona, el jutge de guàrdia i els serveis funeraris. La filla, ja conscient dels fets, va ser l’última a abandonar el lloc.

Sense ningú a qui atendre, els bombers i les ambulàncies van començar a desfilar. Els serveis municipals de neteja van deixar la calçada impecable. A les 15.25 hores, es reobria el trànsit.

0 Comentaris
cargando