Anar al contingut

La crisi s'acarnissa amb la salut mental de les adolescents i els homes adults

Entre el 10% i el 20% dels barcelonins han presentat algun problema psicològic els últims cinc anys

La població afectada als districtes pobres arriba a quadruplicar la dels rics

Víctor Vargas Llamas

vvargas23049546 barcelona 19 07 2013 sociedad psicologa africa cruz en el c171031193537

periodico

Les pitjors conseqüències de la crisi no sempre es tradueixen en gràfics de tendència descendent i xifres macroeconòmiques de mal averany. De vegades, es revelen en intangibles tan essencials com la salut mental de les persones, com en podrien donar fe un nombre creixent de noies adolescents i d’homes en edat adulta, els dos grups demogràfics que han encaixat més problemes d’índole psicològica a la ciutat de Barcelona els últims cinc anys. No obstant, el fet de ser els grups més perjudicats no és obstacle per detectar que les adversitats en les economies domèstiques han fet forat així mateix en el conjunt de la societat: entre un 10% i un 20% dels barcelonins han presentat algun tipus de problema mental entre l’any 2012 i el 2016, segons mostren els resultats de l’informe La salut mental a Barcelona, elaborat pel consistori de la capital catalana.

Els nois presenten un quadro de salut mental pitjor que el de les noies durant la infància i els primers anys de l’adolescència, amb la hiperactivitat i el dèficit d’atenció com a principals problemes. Però els termes s’inverteixen pel que fa al gènere en l’etapa següent, en què són elles les que acusen més l’impacte psicològic, amb uns registres que, a més a més, s’han duplicat en un lustre per a les noies de 4t d’ESO (del 5,3% del 2012 al 12,3%) i experimenten un increment significatiu entre els que fan segon de batxillerat (del 6,7% al 10,5%). Els registres pel que fa als nois, han passat del 6% al 9,7% a 4t d’ESO i del 5,4% al 6% per al segon cas. La precarietat laboral està afectant la qualitat de vida psicològica de moltes persones. El segon rang més afectat és el dels homes de 18 a 64 anys, amb un 11,5% l’any 2012 i el 16,2% l’any passat, un augment significatiu però per sota de les dones (passen del 16% al 18,9% aquest lustre). Pel que fa als més grans de 64 anys, va augmentar del 13,5% al 17,6% pel que fa als homes, però es va reduir (del 24,9% al 23,8%) per a les dones. Una dinàmica negativa, a grans trets, que s’ha d’atribuir als efectes dels revessos econòmics i a la manera com ha afectat al seu estil de vida, com va exposar Lucía Artazcoz, directora de promoció de la salut de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB).

«Les actuals condicions del mercat laboral són molt precàries, de manera que molts treballadors ni tan sols arriben a final de mes i com a conseqüència tenen una mala salut mental», va destacar. La dirigent de l’ASPB va establir la coneguda concordança entre les condicions socioeconòmiques i la salut mental, un aspecte que es constata fent una ullada al mapa de la capital. Ciutat Vella i Sant Martí són els districtes que registren més mala salut mental per a la població de 18 a 64 anys dels dos sexes, amb Nou Barris amb xifres similars i Sants Montjuïc fins i tot superant Sant Martí en l’apartat femení.

DIFERÈNCIES ENTRE DISTRICTES/Les diferències entre districtes rics i pobres són molt significatives. Per exemple, Ciutat Vella, amb el 27,7% de la població d’entre 18 i 64 anys afectada, quadruplica la taxa de les Corts (6,1%). En part d’aquests districtes, el consistori ha decidit la implantació de quatre espais de consulta per detectar amb la màxima celeritat possible problemes mentals entre la població de 12 a 21 anys, com va explicar la comissionada de Salut, Gemma Tarafa. Serà a Nou Barris, Sant Martí, Ciutat Vella i Sant Andreu. L’actuació s’emmarca en el Pla de Salut Mental 2016-2022 que ja ha posat en marxa el 82% de les 111 actuacions previstes.

Algunes d’aquestes intervencions pendents tindran en consideració la tendència de consum de fàrmacs, també recollida a l’informe, i que revela que en el cas dels ansiolítics es va mantenir estable dins dels seus elevats registres (els homes de 45 a 64 anys tripliquen el consum respecte dels de 18 a 44; les dones el quintupliquen). Sí que hi va haver un repunt en l’apartat d’antidepressius, sobretot entre els més joves, els homes de 45 a 64 anys i les dones de més de 64.

Temes: Malalties

0 Comentaris
cargando