BARCELONEJANT

Mort entre les flors

El cementiri Parc de Roques Blanques ofereix enterrar les cendres en un camí boscós

Amb el temps, l'urna, de fusta, quedarà integrada en el terreny i serà indistingible

zentauroepp40666742 el papiol cementerio171024190642

zentauroepp40666742 el papiol cementerio171024190642 / JOAN CORTADELLAS

4
Es llegeix en minuts
Toni Sust / Barcelona

Tots morirem i fa molt de temps que la gent es mor, però els hàbits canvien. Els nostres besavis no van ser incinerats, molts encara van ser vetllats a casa, on no pocs ja havien nascut. Potser al mateix llit. Tot això ja no passa i la tendència creixent és la incineració. Actualment, un 58% dels difunts catalans arriben sencers a la seva sepultura i el 42% passa abans pel crematori.

Les famílies tenen diverses possibilitats quan ja han recollit l’urna. Molts la guarden a casa, almenys durant un temps. Una altra és llançar-la al mar o a qualsevol altre lloc estimat. Des del setembre, existeix al cementiri Parc de Roques Blanques, al Papiol (Baix Llobregat) el Camí del bosc, que una vegada acabat serà, diuen els seus promotors, l’espai més gran destinat a cendres mortuòries a Espanya. Un camí d’un quilòmetre en el qual un pot col·locar les restes del seu difunt en una urna de fusta, que és enterrada. Només en queda a la vista la part superior, una escorça en la qual s’inscriu el nom, la data de naixement i de mort de l’interessat.

El primer del camí

Ja estan disponibles 100 metres de camí. En gairebé dos mesos de funcionament s’hi han instal·lat cinc urnes. La primera, així ho indica el número 1, correspon a un home i la seva família, expliquen a Roques Blanques, volia això precisament, que fos el primer. Va néixer l’1 de gener del 1945 i va morir el 14 de març del 2015. D’aquí un temps, la fusta ja no serà visible: el terreny l’engolirà. Perquè la seva família sàpiga sempre on és, el cementiri els va entregar un certificat on es precisen les coordenades. Així, mitjançant GPS, sempre podran trobar la part del bosc on és. El cost: 250 euros, urna a part. Un únic pagament.

Els familiars del difunt obtenen  les coordenades del lloc on és per trobar-lo per GPS

Tot plegat ho comenta flegmàtic Joan Ventura, el director general de Cementiris d’Àltima, una de les dues grans empreses del sector funerari. Ventura, nascunt en una família que s’ha passat tres segles dedicant-se al sector de la mort, i que es confessa un admirador de la sèrie A dos metros bajo tierra, calcula que l’elecció de la incineració creixerà fins a passar del 42% actual a un 60% dels casos: «Aquí s’estabilitzarà».

A França i Alemanya, subratlla, és il·legal llençar les cendres allà on un vol. Per això, a Alemanya es dona l’anomenat «turisme funerari»: desplaçar-se a Suïssa per tirar les cendres mortuòries sense por de  persecució legal.

El nínxol va de baixa

«Aquí hi ha 6.000 nínxols. Fa 10 anys que no en construïm cap. I no tornarem a fer-ho», declara Ventura. Per a les cendres, més enllà del camí en construcció, a Roques Blanques hi ha almenys cinc opcions més. Una, utilitzar els nínxols tradicionals: 1.180 euros per 50 anys de concessió. Una altra, els columbaris, per gairebé 1.000 euros (sense comptar l’urna) la concessió de 50 anys. Una altra és el Bosc de la calma, obert fa ja 10 anys. Es planta un arbre al lloc on es posa l’urna: o un pi, o una alzina, o una alzina surera. Costa 823 euros, més 96 euros si es vol inscripció del nom del difunt en un tros de fusta. L’urna, biodegradable, es paga a part.

En el cas del Bosc de la calma va sorgir un contratemps: quan passats uns anys moria un parent que volia ser enterrat al costat del familiar que ja descansava sota l’arbre, resultava impossible: no es pot plantar un arbre al costat de l’altre ni desenterrar el que ja hi ha per ajuntar les urnes. Per això va néixer l’Arbre familiar: un espai on hi ha un arbre i on hi caben cinc urnes. Són 2.500 euros pel primer difunt i 215 euros per a cadascun que s’hi vulgui afegir.

Notícies relacionades

L’opció més econòmica és la del Jardí del repós i la font que hi ha. S’aboquen les cendres en unes pedres (el jardí) i uns sensors activen uns aspersors que se les emporten a un estany subterrani (72 euros i 195 més si s’inscriu el nom al mur de l’espai). Si la família vol, pot optar per una urna especial que es col·loca en una font: l’aigua la dissol en 15 minuts i tot va a parar al mateix estany.  Laura Escobedo, gerent de Roques Blanques, explica que moltes famílies incineren difunts que s’han passat dècades en nínxols per traslladar-los a les parts previstes per a les cendres.

Aquestes tarifes no inclouen la part del lleó d’un enterrament, així que no computen en la polèmica oberta quan l’Ajuntament de Barcelona va anunciar la creació d’una funerària pública –per ara, un projecte en pausa per falta de suports– per rebaixar els preus dels enterraments, que va xifrar, de mitjana, en més de 6.000 euros.