Barcelonejant

¿A qui serveix el grial?

Amb l'haver callat quan era necessari parlar es construeix l'origen de la nostra novel·la, que és el cavaller errant a la recerca del grial

zentauroepp40536577 planeta171021162640

zentauroepp40536577 planeta171021162640 / RICARD CUGAT

4
Es llegeix en minuts
Javier Pérez Andújar
Javier Pérez Andújar

Escriptor.

ver +

Avui tornen a córrer noves versions d’aquell poema alemany que tracta d’algú que en les persecucions calla perquè la cosa no l’incumbeix mai, fins que a la rematada la cosa ja l’incumbeix; però llavors ja no queda ningú que pugui parlar en defensa seva. Una altra història és que al final el que sempre quedi per fer l’última pregunta sigui el perseguidor.

Amb aquest haver callat quan era necessari parlar es construeix l’origen de la nostra novel·la, que és el cavaller errant a la recerca del greal. La recerca del greal és la condemna a qui no es va atrevir a parlar, a qui no va ser capaç de preguntar. Aquesta és la història de Perceval el gal·lès, i explicada d’aquesta manera apareix per primera vegada a la novel·la de Chrétien de Troyes Perceval, escrita el segle XII.

A partir de llavors, la recerca del greal es va convertir en un camí místic, a la recerca de l’absolut com en van dir després els alquimistes i el mateix que es titula La recerca de l’absolut, aquella escruixidora novel·la de Balzac on un home destrueix tot el que té, la casa, la família, els amics, portat per la seva obsessió.

Però entre la recerca de Chrétien i la recerca de Balzac (dos escriptors francesos al principi i al final de la novel·la clàssica) hi ha una diferència. En Chrétien qui busca ha de mirar cap endins, en Balzac la tragèdia mira cap enfora. Són recerques oposades com són contràries les forces centrífuga i centrípeta que mouen el nostre planeta.

Jiménez del Oso

Aquest any Javier Sierra ha guanyat el premi Planeta amb El fuego invisible, una novel·la escrita a la llum del greal. Javier Sierra el segueixo des que va ser director de Más Allà, la revista que va fundar Jiménez del Oso. Al principi em pensava que el popular Iker Jiménez era fill de Jiménez del Oso. M’ho pensava sense cap fonament o amb el mateix que dona peu a creure’l descendent de Juan Ramón Jiménez. Però després em vaig adonar que era Sierra el verdader hereu del doctor Del Oso.

Fernando Jiménez del Oso ha sigut el millor de tots els temps. Em refereixo a les seves ulleres, el cigarret, el cubata a sota de la taula mentre parla sobre l’estrany, l’exclòs, el perseguit, el misteri. En Jiménez del Oso l’escepticisme era una forma de decència. Jiménez del Oso no es creu ni a si mateix. Representa el dubte de mà del derrotisme. Jiménez del Oso està entre Raymond Carver i Cioran, entre acceptar la desesperació i riure’s d’haver-ho fet.

Aquest escepticisme Javier Sierra l’ha agafat del mestre. I és això el que converteix Sierra en autor de novel·les, en escriptor. L’única salvació per a Jiménez del Oso, per a Cioran, per a Charles Fort (potser l’autor determinant en Jiménez del Oso), és l’escriptura, donar una validesa de crònica a l’imaginat.

Això també és a la història del greal. Ho expliquen els dos Carlos (García Gual i Alvar), els que saben la matèria artúrica. L’expansió del greal com a tema literari coincideix amb l’arribada de la prosa a la novel·la. Chrétien havia escrit en vers les aventures de Perceval, de Lancelot..., en la seva època la prosa no era per a la creació sinó per a una finalitat jurídica, comercial, històrica. Però amb el greal neix la postveritat, es forja quan aquesta gran fabulació del greal, l’artefacte literari més meravellós, canvia de forma d’expressió i es mimetitza amb la prosa, i així li roba la seva veu a la veritat.

Prudència nefasta

En castellà, no és el mateix la busca que la búsqueda. La busca és el títol de la novel·la que Pío Baroja va dedicar als drapaires, als que sobreviuen buscant en la immundícia, als desheretats de Madrid. La recerca és l’oposat. A la recerca només hi accedeixen uns quants escollits, els millors, els cavallers més purs. És la quimera que convertirà la cavalleria terrena en cavalleria celeste.

A Barcelona també s’ha buscat el greal. Fins a la muntanya de Montserrat va arribar l’escòria de la humanitat, en plena segona guerra mundial, liderada per Himmler i els seus nazis a la recerca del sant vas, i mentre van ser a la nostra ciutat es van allotjar a l’hotel Ritz. No obstant, el greal només el pot trobar una ànima neta. La de Perceval ho va ser, però li va faltar l’audàcia, la confiança en si mateix, i això l’hi va retreure la donzella d’aspecte miserable i vestida amb parracs que es va trobar al camí.

Perceval va voler ser prudent i la seva prudència va resultar nefasta, ja que si hagués parlat s’hauria curat el rei Pescador i les seves terres haurien tornat a ser fèrtils. El que va confondre amb seny i cautela era només silenci. Perceval havia vist durant el sopar al castell el misteriós anar i tornar amb la safata de plata, el greal i la llança sagnant de Longí; va voler saber on anaven però li va fer cosa mostrar-se loquaç.

Notícies relacionades

Quan el van fer cavaller li havien ensenyat que cal allunyar-se de fer preguntes. Així va pensar que ja ho preguntaria l’endemà al matí a algun criat, però quan es va despertar no hi havia ningú enlloc.

Chrétien desvela pàgines més tard la pregunta que hauria d’haver formulat: ¿a qui serveix el greal? Des d’aleshores, en tot silenci hi ha implícita aquesta pregunta.