Treva de conveniència per la candidatura de BCN a l'Agència del Medicament

Avui es compleix el termini donat per Mariano Rajoy a Carles Puigdemont perquè aquest aclareixi si va declarar o no la independència. Una crisi política sense precedents que el Govern i la Generalitat van aparcar ahir unes hores per defensar conjuntament a Brussel·les la candidatura de Barcelona a la seu de l’Agència Europea del Medicament (AEM). Una pinya momentània i de conveniència que va servir per posar l’accent, per primera vegada en molt temps, en el que els uneix i no en el que els divideix.

Va ser en un acte celebrat en la Representació d’Espanya davant la Unió Europea, davant un centenar llarg de funcionaris, polítics i periodistes, en què van compartir faristol la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, el conseller de Salut, Toni Comín, i el primer tinent d’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. Juntament amb ells, una delegació procedent de Barcelona que va ser l’encarregada d’explicar els punts forts de l’oferta, els plans perquè el trasllat des de la capital britànica després del brexit sigui exitós i la fortalesa del sector farmacèutic català i espanyol.

Durant les gairebé dues hores de l’acte ningú va fer al·lusió directa a l’enfrontament que mantenen el Govern i la Generalitat, però sí que hi va haver moltes referències indirectes al procés independentista. «L’AEM és un projecte d’unitat que uneix les tres administracions i creiem que és una bona manera de moure’ns de l’actual debat a Catalunya», va advertir la ministra. «La cooperació ha d’estar basada en la bona fe i el diàleg», va deixar anar el representant del Govern.

Collboni hi va posar la nota conciliadora. «Ha sigut un llarg camí. Barcelona està preparada. Vam començar aquest viatge junts. Hem treballat junts. Hem patit junts i estem avui aquí junts», va recalcar recordant paraules del president Pasqual Maragall. «El que és positiu per a Barcelona és positiu per a Catalunya, i el que és positiu per a Catalunya és positiu per a Espanya, ara més que mai», va afegir.

Preocupació

És la sensació que té també el representant de Barcelona Global, Gonzalo Rodés, que en la seva intervenció –juntament amb Mario Rubert, del Barcelona City Council; Mireia Belil, de la Generalitat; la directora de l’Agència Espanyola del Medicament, Belén Crespo, i el CEO de Ferrer, Jordi Ramentol– va avisar  que ningú es mereix viure en aquesta incertesa. «Molts pensaran que no llegeixo els diaris i que no sé el que passa a Barcelona. Ho sé i estic preocupat. Estaria boig si no ho estigués», va admetre reivindicant projectes com el de l’AEM com a via per superar la crisi política actual. «Barcelona i la gent de Barcelona necessiten l’AEM perquè una Barcelona forta en una Europa unida mostra que el nostre projecte és fort i avança», va defensar.

Davant la premsa, tant Montserrat com Comín van defensar que el procés independentista promogut pel Govern no afecta la candidatura de Barcelona, ni tampoc la fuga d’empreses, encara que per motius diferents. «No perquè realment a Catalunya el Govern d’Espanya està treballant per tornar la normalitat democràtica i social, donar certesa, seguretat jurídica i estabilitat. Estic convençuda que tornarem a la normalitat democràtica i no hi ha cap perill que l’AEM vingui a Barcelona», va assegurar Montserrat llançant un missatge «de tranquil·litat» a l’audiència europea.

Un mes per endavant

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

Segons el parer de Comín, simplement perquè la reubicació de l’agència no és incompatible amb la independència catalana. «No pensem abandonar un projecte tan irrepetible com aquest per molt complexes que siguin les circumstàncies. L’AEM necessita Barcelona», va dir.

La decisió final sobre la futura ubicació correspon ara als 27 ministres d’afers europeus –tots menys el Regne Unit– i es prendrà en el Consell d’Assumptes Generals del 20 de novembre. Fins llavors no hi ha previstes noves discussions polítiques, ni a nivell d’ambaixadors ni de ministres, però és evident que si Espanya vol mantenir les seves opcions haurà de redoblar la feina de 'cuina' i maniobrar durant el mes llarg que encara té per endavant fins a la votació.