'BOOM' D'UNA ALTRA MANERA D'EMPRENDRE

Elles són les caps del cooperativisme

Les dones lideren l'eclosió de l'economia social que viu Barcelona

Tres grups de dones amb perfils molt diferents expliquen per què van apostar per aquesta manera horitzontal d'associar-se

zentauroepp40390506 barcelona 02  10 2017 reportaje sobre mujeres y cooperativis171004141245

zentauroepp40390506 barcelona 02 10 2017 reportaje sobre mujeres y cooperativis171004141245 / ELISENDA PONS

8
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Alvaro Porro va assumir el Comissionat d’Economia Social de l’Ajuntament de Barcelona per fer de la capital catalana «una ciutat en la qual fos fàcil fer economia social», missió en què treballava abans de saltar a l’arena política. Malgrat que el 100% de les cooperatives sondejades per a aquest reportatge asseguren que de fàcil no en té res, el cert és que la ciutat –i Catalunya– no havia invertit mai tants recursos a intentar-ho. Estratègia que no neix del capritx ni de la il·luminació, sinó d’intentar donar resposta a una demanda ciutadana creixent –sí, l’origen està en la gent– d’establir unes relacions laborals diferents, més justes i democràtiques. Reivindicació amb un notable caire femení (i molts cops feminista). Són les dones les que aposten més per un altre tipus d’emprenedoria més humana, com una bretxa, a més, per intentar revertir rols.

«Una altra economia s’obre pas a la ciutat de Barcelona», com sentencien Anna Fernàndez i Ivan Miró a la primera pàgina del seu llibre L’economia social i solidària a Barcelona. Publicat fa un any, ja parlen de «milers d’iniciatives en el treball, el consum, l’estalvi i la cura personal i de l’entorn». I aquest milers no és una manera de parlar: en compten 4.718 només a la capital catalana.

NOVA LÍNIA DE TREBALL / L’aposta del consistori barceloní per aquest tipus d’economia es materialitza en la nova línia de treball (i d’ajudes) específica a Barcelona Activa, a més de l’obertura l’any que ve del viver de cooperatives municipal El Far, que treballarà en xarxa amb Còopolis, l’ateneu cooperatiu recentment inaugurat a la ciutat, en aquest cas a Can Batlló, a Sants, districte de referència per al cooperativisme a la ciutat. «Aquestes ganes de fer economia d’una altra manera a les quals volem respondre oferint tots els recursos necessaris són més accentuades entre les dones. Dels 123 projectes cooperatius assessorats aquest any per Barcelona Activa, 87, el 70%, els lideren dones», destaca Porro.

Des de l’Ateneu Cooperatiu del Barcelonès Nord –a la xarxa d’ateneus cooperatius impulsada per la Generalitat– confirmen aquesta tendència. A les quatre cooperatives que s’ha ajudat a néixer l’últim any a Santa Coloma des de Grameimpuls (en llenguatge barcelocèntric, la seva Santa Coloma Activa), el 80% de les persones que hi han sigut ocupades eren dones.

Com assenyalen Elba Mansilla, Joana G. Grenzner i Sílvia Alberich a l’estudi Femení plural, les dones i l’economia cooperativa, «el model solidari cooperativista i l’economia feminista conflueixen en el fet de situar l’ajuda mútua i la xarxes comunitàries com un pilar fonamental sobre el qual se sostenen».

Coincideixen les dues institucions que probablement es tracta d’un canvi cultural i generacional. A més del creixent sentiment de la necessitat d’una nova manera de generar activitat econòmica, les dones troben en la cooperativa una estructura organitzativa econòmica que afavoreix el seu desenvolupament professional en igualtat de condicions.  

A continuació, tres cooperatives molt diferents, impulsades per dones de perfils molt diferents, però amb l'aposta per posar la vida al centre com a denominador comú.

Jessica Rosquellas i Andrea Díaz, sòcies a la cooperativa Espai Nats / RICARD CUGAT

"La maternitat t'apodera. Et bullen les idees"

Andrea Díaz va treballar a Vinçon 16 anys, fins que va tancar, l’estiu del 2015, moment en què just acabava de tenir el seu fill petit. «Després d’haver estat treballant en horari de botiga durant tota la infància de la meva filla gran, que té 16 anys, vaig veure que no volia viure això també amb el meu fill petit», assenyala Díaz, al nucli familiar de la qual són cinc persones, amb el fill de la seva parella. La seva actual sòcia, Jessica Rosquellas, comparteix amb Díaz edat, 41 anys, i situació vital. Tres fills, el petit dels quals també de tres anys, i haver-se quedat sense feina: el còctel letal entre reforma laboral i crisi econòmica va acabar en un macro ERO a l’empresa on treballava.

Totes dues són de Vallcarca, on coincidien en el grup de criança del CAP. «Parlàvem sempre de la necessitat d’espais familiars, on poder anar amb els nens, i que hi estiguessin còmodes ells i nosaltres», diu Rosquellas, també assessora de lactància. Fruit d’aquestes reflexions al grup de criança –que sonaran a tota mare recent– i de la seva situació personal, van decidir fer un cop de cap.

«La maternitat t’apodera. Et bullen les idees. Ens vam adonar que no volíem tornar a treballar per a algú i ¿per què no intentar fer alguna cosa que ens agradés i que ens permetés, a més a més, conciliar?», assenyalen. I així ho van fer. Van buscar un espai en el qual donar resposta a aquestes necessitats. I de passada autoocupar-se, donant-se impuls amb els diners de la indemnització que totes dues tenien de la seva feina (acomiadament) anterior.

Barri amb mancances

Barri amb mancances«A la Vila de Gràcia hi ha molta oferta d’aquest tipus, però a Vallcarca, cap ni una. Ni al tampoc Putxet, on al final hem obert», apunta Díaz, al flamant local de l’Espai Nats, l’espai familiar creat per Díaz i Rosquellas que acaba d’apujar la persiana.

Amb aquest apoderament es van apuntar a un curs per a dones emprenedores de Barcelona Activa, on, a més a més d’advertir-les sobre les dificultats d’emprendre, les van animar a estudiar l’opció de conformar-se en una cooperativa. «Ens van dir –conclouen– que deixéssim enrere el prejudici que les cooperatives són quatre pagesos que volen vendre junts la seva collita  –amb tot el respecte per als pagesos–».

Pallarès, Mora i Melià, sòcies fundadores de La Tremenda / RICARD CUGAT

"La cultura ha de ser un dret, no un privilegi"

Que la importància de la cura a les persones i posar-les al centre no és una romàntica qüestió teòrica tant del feminisme com del cooperativisme queda molt clar a La Tremenda des del primer minut, amb la tendresa amb què se saluden quan es troben. Cosa poc comuna, per no dir gens, en un lloc de treball convencional.

La Tremenda és, no ho dubtin, una cooperativa feminista. I les seves sòcies no només s’ho creuen, sinó que actuen en conseqüència (tant com poden, si més no, ja que viuen i treballen en el món en què viuen i treballen).

Trajectòries diferents

Trajectòries diferentsVa arribar un dia en què Mireia Mora, Aída Pallarès i Anna Melià, amb trajectòries professionals i vitals molt diferents, encara que totes relacionades amb la comunicació cultural, van decidir que per què no ho havien d’intentar. Potser seguint els versos de Vicent Andrés Estellés –«hi haurà un dia en què no podrem més i llavors ho podrem tot»– van parir, fa pocs mesos, La Tremenda, agència de comunicació cultural cooperativa. Totes tres, joves, però no acabades de sortir de la facultat, ja duien una motxilla plena d’«excessos, precarietat i masclisme». «Teníem clar per on no volíem continuar passant», assenyala Mora, educadora social que, després d’una dècada treballant amb joves, va fer un gir a la seva carrera i a la seva vida –això va també de projectes de vida– amb un màster de gestió cultural.

Pallarès, que acaba de publicar el llibre amb el títol de moda –El carrer és nostre–, va començar treballant de guionista, però va tenir sempre clar que la seva vocació era el periodisme. Especialista en cultura, de seguida va veure que La Tremenda podia ser un projecte de vida. «Pel què i pel com», assenyala. El com és la fórmula de cooperativa. Horitzontal. «La forma i el fons han d’anar de la mà. Entenem que la cultura és un dret i no un privilegi», acaba Mora.

En la seva cartera de clients –entre els quals sobresurt l’Administració local, molt sensible a l’hora de prioritzar les empreses cooperatives– destaquen també les dones, igual que entre les seves col·laboradores. «Quan hem de contractar algú per a alguna campanya –som tres i no ho podem fer tot–, si tenim dos candidats iguals, prioritzem la dona, sens dubte. Contrarestarem la balança», conclouen.

Les sòcies fundadors de l'acadèmia Aberdeen, aSanta Coloma. / ELISENDA PONS

"L'amo se'n va anar i ens vam quedar l'escola nosaltres"

Isabel Gras Matthews i Clara Navarra Fontbona tenen (només) 24 i 25 anys i, des de principis d’aquest curs, una acadèmia d’anglès. Cooperativa, això sí. I feminista, juntament amb dues sòcies més, també dones i també menors de 30 anys. La història d’Aberdeen, com es diu aquesta particular escola d’idiomes, al 33 de la cèntrica avinguda de Francesc Macià, a dues passes de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, és, si més no, curiosa. A la pràctica, feia anys que funcionava –i bé– de manera assembleària. «El propietari apareixia poc i les treballadores portàvem l’escola entre nosaltres, amb assemblees cada setmana per decidir-ho pràcticament tot», expliquen les sòcies, les quals, malgrat la seva joventut, feia quatre i sis anys que hi feien classes d’anglès.

Necessitat de canvis

Necessitat de canvisAl principi del curs passat, en una reunió ordinària amb el llavors propietari, les treballadores li van plantejar la necessitat d’introduir canvis en el negoci i de millorar les seves llavors precàries condicions de treball. «Ell ens va dir que si volíem, que ho féssim, però que ho féssim nosaltres. Que l’acadèmia era tota la nostra, que ell es retirava», assenyalen.

I, malgrat la seva joventut, quatre de les treballadores es van plantejar que per què no ho podien intentar. El primer que van fer va ser anar al Col·lectiu Ronda a preguntar si seria possible, i els van dir que sí que era possible. I, després de mesos de paperassa amb l’ajuda i l’orientació de Grameimpuls, empresa pública de promoció econòmica de l’Ajuntament de Santa Coloma, aquest curs ja s’han constituït de manera legal com a cooperativa, assumint el traspàs de l’escola d’idiomes, en la qual ensenyen tant a nens com a adults.

Notícies relacionades

La laboral no és l’única relació entre iguals a l’escola Aberdeen. Aquests principis d’horitzontalitat i justícia de la filosofia cooperativista els transmeten també als seus alumnes –als quals han explicat la seva nova forma legal– mitjançant un aprenentatge actiu que basen en projectes creatius i classes dinàmiques, aplicades a la vida real.

«La nostra intenció és arrelar-nos al teixit associatiu de la ciutat, participant en les diverses activitats populars que s’hi fan. El curs passat ja vam participar a la Fira d’Economia Social i Solidària», assenyalen.