BARCELONEJANT

L'Hospitalet és lleig, això diuen

Amb un parell, Fitzcarraldo Films presenta un curt de 23 minuts de pla seqüència que confirma l'empenta creativa de la segona ciutat de Catalunya

zentauroepp40502722 hospitalet es feo171011200026

zentauroepp40502722 hospitalet es feo171011200026

4
Es llegeix en minuts
Carles Cols
Carles Cols

Periodista

ver +

'L’Hospitalet es feo' és un títol busca-raons per a un curt de ficció tret, com afortunadament és el cas, que el cineasta que hi ha darrere la càmera sigui hospitalenc. No és aquest el primer treball de Fran Menchón, David Casademunt i la resta d’entusiastes de Fitzcarraldo Films, petita productora de la segona ciutat de Catalunya. Els avala un interessant portafolis de vídeos musicals, espots de publicitat, curtmetratges, reportatges i un parell de falsos documentals, com 'Matador', de molt recomanable visionat, per no dir hilarant. La qüestió és que ara, amb 'L’Hospitalet es feo', han anat un pas més enllà, perquè els 23 minuts d’aquest curt estan rodats en un únic pla seqüència, l’exercici d’estil per excel·lència del setè art des que Orson Welles va rodar el seu per a l’escena inicial de 'Sed de mal'. L’Hospitalet pot ser lleig, però amb un xup-xup creatiu que avala, sens dubte, el projecte municipal de crear-hi un districte cultural. 

    El fil argumental de 'L’Hospitalet es feo' són 23 minuts ininterromputs de la vida quotidiana del personatge que interpreta Víctor Benjumea. Res de l’altre món, en principi, encara que ben vist és un altre món, el de la vida al bar amb uns amics on té alguna diferència amb un client sota una pissarra en què destaca el plat estrella del local en tots els idiomes, perquè ningú es confongui, 'cloquetas', 'conquetas', 'koketas'…, la ruta posterior després en furgoneta pels carrers de la ciutat, els piropos políticament incorrectes, els tres euros de la porra en un 'badulaque', de propietari merengue, és clar, el partit de futbol amb un grup de xavals en una plaça i el retrobament amb la mare, que ho és tot. N’hi ha més, però serien espòilers.

El que resulta encomiable és que tot això es roda sense interrupció (Nacho García i Vanessa Alamí es van haver de rellevar amb la 'steadycam', perquè 23 minuts és molta gimnàstica) i amb la participació de més de 100 actors, fet que requereix, com és obvi, una direcció de sincronització que seria un repte fins i tot per a Anna Tarrés. Els plans seqüència són així d’exigents, però són llaminers, perquè hi han jugat Murnau (ell va ser el primer), Tati, Godard, Antonioni, Tarkovski, Scorsese i Tarantino, entre altres grans directors, però també són a vegades incompresos, com mostra la mutilació que va patir l’escena culminant del quart episodi de la sèrie 'True detective', una filigrana de pla seqüència de sis minuts, que La Sexta va tallar amb uns minuts de publicitat. Se’n va armar una que déu n’hi do.

Bellesa interior

El que és interessant aquí, no obstant, no és aquell despropòsit, majúscul, sinó l’Hospitalet, ciutat que si s’accepta la tesi que és lletja, s’haurà d’afegir a continuació, encara que soni cursi, que la seva bellesa és interior. Aquí va un exemple.

Menchón, pare del curtmetratge, va ser el primer de la seva promoció a l’ESCAC, la prestigiosa escola de cine de Catalunya, de la qual diuen que tan important és sortir-ne amb un títol sota el braç com que t’esperi un padrí a l’altre costat de la porta per iniciar la teva carrera professional. D’això, Menchón no en tenia. Va trucar a desenes de portes, però només va obtenir resposta en una de l’Hospitalet. Li va escriure una sentida carta a Antonio Orozco, criat al barri de la Florida. Li va donar una oportunitat. Aquesta va ser la gènesi del videoclip de 'Ya lo sabes', mà a mà amb Luis Fonsi.

El que va venir després, fins a arribar ara al curt 'L’Hospitalet es feo', va ser més suportable, encara que no per això fàcil. Aquest, el dels cineastes debutants, és un sector molt fotut, de gent disposada a treballar sense cobrar per mirar de fer-se un espai. «A això ens hi neguem», diu Menchón.

La xerrada amb ell, en un bar de la rambla Marina de Bellvitge, és un plaer. Són els records de les sessions dobles de l’extint cine Florida, dels cicles del segon canal de TVE, de petites anècdotes del rodatge d’aquest últim curt, com el fet que, tot i ser un seqüència mil·limètricament planificada, hi va haver marge per a la improvisació, perquè els actors són així, i Benjumea va tenir el seu moment «'you talking to me'» quan la furgoneta fa un gir inapropiat per escurçar el trajecte i ell ho anuncia, «'¡la pirula, la pirula!'», que no estava al guió. Total, que com que la xerrada és còmoda no toca més remei que plantejar-li a Menchón la pregunta obligada. ¿L’Hospitalet és lleig?

Depèn. L’any 2007, Umberto Eco va publicar 'Historia de la fealdad', contrapunt indispensable d’un altre llibre anterior de la seva pròpia collita intel·lectual, 'Historia de la belleza'. És una sorprenent exploració sobre quanta creativitat hi ha més enllà dels cànons de la bellesa. 

Ruta per festivals

Notícies relacionades

Per a Menchón, sense ànim d’ofendre ningú, l’Hospitalet és el contrapunt d’aquesta estètica ensucrada dels anuncis del 'lobby' cerveser amb el Mediterrani com a teló de fons. És més real, per dir-ho de manera suau, o per dir-ho cinematogràficament, és la Itàlia que retrata Orson Welles des del cim de la nòria del Pratter vienès a 'El tercer hombre', dura, sí, però bressol de personatges com Ferran Adrià. En aquesta forçadíssima comparació, Barcelona seria la Suïssa que ha perdut nervi i només és capaç de produir el rellotge de cucut, que, per cert, detall en què Carol Reed es va equivocar, és d’origen alemany.

'L’Hospitalet es feo' inicia ara la seva ruta per festivals. Els treballs de Fitzcarraldo Films ja acumulen diversos premis. El pla (sempre hi ha un pla) és que la seva acceptació serveixi de trampolí per preparar el primer llargmetratge d’aquesta productora. El gènere serà el terror. Ja tenen guió i títol, però no pressupost. Això sí que és lleig.