El gegant verd Barcelona

Aquest Guadiana anomenat pla del parc dels Tres Turons, projecte que aquest govern vol deixar encarrilat abans de finalitzar el mandat, és, Déu n’hi do, un parc de 122 hectàrees, el parc urbà més gran de la ciutat, que unirà els actuals parcs Güell, el Turó del Carmel, la Creueta del Coll, el Turó de la Rovira i el parc del Guinardó. Es tracta d’una idea del 1953 (el pla comarcal ja definia els Tres Turons com a parc urbà), recollida al PGM del 1976, que deixava oficialment fora d’ordenació centenars de vivendes. Moltes d’elles –les 295 que segueixen afectades– porten així dècades. 476 van ser desafectades el 2010 després de dècades sota l’espasa de Dàmocles.

Afectacions que en moltes ocasions han significat viure en condicions molt precàries, ja que estar fora d’ordenació impedeix obtenir permisos d’obres. Tot i que les situacions eren i són molt diverses, com en la majoria de zones de cases majoritàriament autoconstruïdes, on conviuen humils vivendes hereves del barraquisme amb xalets.

Els veïns de les zones afectades –estan repartides per diversos barris– han apostat tradicionalment per la idea de parc mixt, conservant les cases ja existents. «No volem anar-nos-en de casa. Mai hem volgut», assenyalen veïns del Turó de la Rovira, un dels espais amb un més quantitat de cases afectades, amb poques ganes de parlar als mitjans de comunicació per no remenar el tema, que fa tants anys que està al damunt de la taula. No hi ajuda, és clar, que els veïns del lloc en què suposadament han de ser reallotjats tampoc els vulguin. Assumpte, aquest, en principi en vies de solució.

La idea de parc mixt, vista amb bons ulls per l’anterior equip de govern, que en els seus quatre anys de mandat no només no va moure fitxa per agilitzar les expropiacions –i els reallotjaments–, sinó que va invertir en millores urbanístiques per als veïns, que es van veure salvats. Una actuació que va tenir molt a veure amb la museització de les bateries del Carmel, que ofereixen una de les millors vistes de la ciutat. No van ser pocs els que van sentir que la millora –que era urgent pel pèssim estat dels accessos i la falta de serveis bàsics– estava més enfocada a atraure turistes –operació que no va poder sortir millor– que no pas a millorar les condicions de vida del veïnat. Els veïns van denunciar aquest estiu els botellons diaris (i les seves conseqüències).

Notícies relacionades

Els veïns de Can Baró guanyen la batalla per la seva única zona comunitària

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

El pla que Colau reactiva amb el concurs (que salvava el 61% dels afectats) comptava amb un pressupost de 298 milions d’euros, que inclouen expropiacions i la construcció de vivendes, com les que ara busquen nou lloc –després de la victòria dels veïns de la plaça de la Pedrera– a Can Baró. Entre els destins alternatius que s’estan estudiant per a les vivendes de substitució, un dels que planteja més consens són els terrenys entre el carrer de Francesc Alegre i l’avinguda de la Mare de Déu de Montserrat. És un dels terrenys de propietat municipal expropiats per l’ajuntament just per obrir una de les entrades previstes en el projecte del pla dels Tres Turons.

Aquesta és una de les propostes de la Plataforma Can Baró, nascuda per evitar la construcció de cinc blocs de reallotjats en l’únic espai comunitari del barri.