El 'La La Land' de la Mercè

La Ciutadella i el parc de la Trinitat són aquests dies un llarg plànol seqüència de la segona part de La La Land. En aquests escenaris de la Mercè, tothom balla i balla, contempla coreografies o aprèn trucs i passos per compassar el moviment del cos amb la música.

Hi ha tallers per ballar amb nadons; classes de popping per contraure i relaxar els músculs i aconseguir  un freeze, que consisteix a congelar la figura; duels de balls urbans, danses modernes i també tradicionals coreanes, housedance, krump, claqué, flamenc, swing, salsa, breakdance, hip-hop, i, fins i tot, tape dance amb Les quatre estacions de Vivaldi, i un espectacle itinerant amb ballarins de paper.

A la Mercè, el ball poques vegades és cosa de dos, com passa davant del Macba o davant les vidrieres de CaixaFòrum, on es reuneixen els ballarins urbans per assajar. La fusió d’estils i el mestissatge marquen la identitat d’aquesta proposta en una ciutat en què aquests últims anys han obert un gran nombre d’espais per albergar tantcompanyies petites com de projecció internacional.

Només a la Ciutadella es programen 28 espectacles de ball. Thomas Noone, coreògraf i ballarí, lidera Dancing partners, un projecte d’intercanvi artístic que ha portat a les festes la companyia britànica James Wilton Dance, la sueca Norrdans i la italiana Spellbound Contemporary Ballet. «La Mercè és una gran oportunitat per acostar la dansa a persones que no solen anar a les sales», considera Noone, que valora especialment l’èxit dels tallers que han organitzat. «Han sigut molt participatius», assegura. Per a ell, Barcelona és una capital de la dansa. 

El sol d’ahir no els ho va posar fàcil als ballarins que van actuar a la franja del migdia i a primera hora de la tarda. Sobretot, als que van assistir al taller de ball amb nadons que impartia Mònica Monge al costat del Castell dels Tres Dragons. Els pares van acabar vermells com un tomàquet i els nadons, la majoria amb el cap descobert, també.

Futurs acròbates

Monge mostra amb un nino com el pare o la mare han de col·locar el nadó de bocaterrosa protegit pels seus braços, a prop de les seves panxes (perquè se senti segur) i iniciar el balanceig. Els seus cossos es transformen en un gronxador. «Fixeu-vos si el nadó se sent bé, si és així comenceu a donar voltes», assenyala la professora. Al final, girs i més girs, passos endavant i passos enrere i braços amunt i avall. Tot al ritme de Lilly, de Pink Martini, per entrenar futurs acròbates.

Notícies relacionades

Referèndum d'independència a Catalunya: Últimes notícies en directe

Imprescindibles del programa de la Mercè 2017

Al costat de la cascada, hi regna el claqué amb Chicago Tap Theatre i Tap Olé sota un sol de justícia. A les cadires, les acadèmies de ball de Barcelona aprofiten per deixar-hi flyers anunciant cursos. El públic en surt amb ganes d’aprendre la tècnica de Fred Astaire. També destaquen les coreografies modernes d’Alba Zamora i de Lali Ayguadé.

Rudi Albarado porta la batuta dels ritmes urbans al parc de la Trinitat. Famílies senceres s’apunten a les classes de Funky al carrer. «Els nens d’entre 9 i 12 anys arrosseguen els pares, i també hi venen molts adolescents. Molts han après els passos considerats més complicats», comenta. Més ballarins per a la pròxima Mercè.