Anar al contingut

el problema de la vivenda

Cada vegada més barcelonins 'amplien' la seva llar amb milers de trasters urbans

L'edifici d'emmagatzematge més gran de la península en un centre de ciutat obre a l'Eixample, amb 3.000 'armaris' de lloguer

Entre la casuística d'usuaris predominen els que no poden mudar-se a un pis més gran i busquen desembaràs

Patricia Castán / Barcelona

zentauroepp40200661 trasteros170920184244

JOAN PUIG

L’ésser humà (i més l’urbà) es caracteritza cada vegada més per consumir i, sobretot, per acumular béns. A vegades per necessitat real –des de roba fins a estris– i en altres casos per qüestió sentimental –de les fotos als apunts de la universitat que mai més miraran–, però sempre amb ganes de guanyar espai. Una conjuntura difícil en una ciutat com Barcelona, amb alta densitat en molts barris, i on els preus de la vivenda (de compra o lloguer) tornen a estar disparats, fet que provoca que molts es resignin a viure en menys metres o en pisos compartits. Enaquest marc, l’opció de comptar amb un gran armari extern ha desencadenat la febre de l’emmagatzematge urbà. Es calcula que la ciutat ja compta amb almenys mig centenar de grans locals dedicats als trasters de lloguer, on cada caixa sol acumular una història o un canvi vital.

TRES LUSTRES / Carles Viladecans, el gerent de l’associació espanyola de self storage (autoemmagatzematge), AESS, explica que el negoci va aterrar a Espanya fa gairebé tres lustres, seguint l’estela d’altres països amb gran arrelament. Com els Estats Units, on existeixen fa mig segle, o el Regne Unit. Però allà es consoliden en el continu tràfec de mudances dels residents de lloguer, mentre que a Espanya –on el sector creix el 15% anual– apunten a la falta d’espai a les llars, en especial en grans urbs com Barcelona. Amb el doble de recintes en moltes ciutats europees, preveuen que aquí encara pot créixer molt.

La capital catalana és un dels epicentres d’aquesta activitat, encara que la província (amb almenys 114 centres) és líder nacional. A la ciutat, l’AESS té comptabilitzats 23 operadors diferents, alguns amb múltiples ubicacions. El líder del sector és Blue Space, amb 19 centres a la província de Barcelona, 11 a Madrid i tres a València.

A la capital catalana en tenen cinc i la seva expansió és constant, alimentada pel nou boom immobiliari. «A Barcelona hi ha cada vegada més trasllats de domicili, per venda o lloguer de vivenda, i períodes de guardar coses», argumenta Eduard Bosch, director de Màrqueting. Però, a més, «els pisos nous són més petits i la gent busca una extensió en els trasters».

L’oferta per dipositar propietats creix també perquè molts barcelonins prefereixen guanyar espai per aquesta via que mudar-se a una vivenda més gran de la que tenen. Fa quatre o cinc anys es van convertir en una sortida per a moltes persones que havien de deixar el seu pis per la crisi o tralladar-se a casa d’un familiar. Ara els perfils són molt amplis.

En aquesta expansió, destaca el cas d’OhMyBox! amb quatre centres amb la particularitat de primar la ubicació.«Només obrim en punts cèntrics», destaca Nicolás Pérez, cofundador. Després d’arrencar-ne dos a l’Eixample esquerre i un altre a prop de les Glòries, l’empresa –que creix el 100% anual des del 2013– està posant en marxa el que serà el centre de trasters més gran d’Espanya. Un total de 8.300 metres quadrats al carrer de Marina amb Casp, amb 3.000 trasters, en el 90% destinats a particulars.

AUTÒNOMS / I és que si bé els recintes de l’àrea metropolitana o polígons solen apuntar sobretot a empreses i autònoms amb necessitat d’emmagatzematge però sense capacitat de comptar amb local propi (o prou ampli), la centralitat inverteix els usos i converteix els veïns en els principals usuaris. Des de la persona acabada de separar que necessita guardar objectes personals mentre troba un nou domicili, fins a l’estudiant de vacances que no vol pagar un pis durant l’estiu.

En molts casos, ocupen plantes baixes comercials d’edificis veïnals. És difícil aconseguir en un barri un edifici d’ús exclusiu, com la nova obertura d’OhMyBox!, on abans s’ubicava un gran pàrquing en altura. Ara, la planta baixa exerceix d’aparcament momentani per al client que, introduint la seva clau, accedeix a l’edifici i allà mateix –si va en cotxe– pot descarregar en un carro i els seus béns portar-los  al seu dipòsit particular. El color que els distingeix de la competència és el groc.

¿Què hi ha darrere d’aquests centenars de portes tancades amb candau? «Les necessitats cada vegada són més àmplies», explica Pérez. Sigui un ús auxiliar per desembarassar la casa, com un espai d’un metre quadrat per 1,35 d’alt (des de 20 euros al mes) on ficar esquís, roba de temporada o estris infantils que ja no s’utilitzen, fins a mobiliari pendent de reubicar després d’una mudança, que necessita boxs més amplis, fins i tot articles de col·leccionista. N’hi ha de totes les dimensions i morfologies i preus, encara que per uns 50 euros una persona amplia notablement la seva capacitat de guardar coses.

Per a alguns és temporal, per a molts és un armari que fins i tot visiten diàriament. ¿L’última tendència? «Barcelonins que a l’agost han buidat els seus armaris per llogar el seu pis a un turista mentre se n’anaven de vacances», explica.

Álvaro Juncadella és propietari i director general de Mister Traster, amb tres centres (a Mallorca amb Castillejos, a Sant Adrià i a l’Hospitalet), i la imminent obertura d’un altre al districte 22@. Com més allunyats del centre de la capital catalana, més ús professional tenen. Però a Barcelona ciutat és la «vida quotidiana» la que insta a la necessitat d’espais. «Molta gent no s’imagina tot el que hi cap en dos metres quadrats per gairebé tres d’alt», relata. «El sector cada vegada va a més», ampliat per joves que s’emancipen i no van sobrats d’espai. 

0 Comentaris
cargando