BARCELONEJANT

Mercès per un tub

La basílica de la patrona de la ciutat jubilarà el seu vell orgue durant la festa major i n'estrenarà un de nou el 2018

Lorgue de la basílica de la Mercè sonarà per última vegada durant la festa major / CAMILA TOVAR TRUJILLO

3
Es llegeix en minuts
Natàlia Farré

El 18 de juliol de 1936 a Barcelona hi havia almenys 70 orgues de tub, que no són pocs. Una setmana després en quedaven cinc. Amb la crema d’esglésies i convents, el foc no només va arrasar tot el barroc català, d’aquí la poca tirada del país per aquest art, sinó que també va acabar en un tres i no res amb la tradició organística de la ciutat. Que existia, i n’hi havia molta. Se’n van salvar pocs, el de la Catedral, de 1537, entre ells. Van desaparèixer autèntiques joies: la més preada, la que lluïa a Santa Maria del Mar. Enveja d’Europa. I una altra que no desmereixia era l’orgue de la basílica de la Mercè. Tots dos construïts per Jean Pierre Cavaillé i tots dos apostats en un lateral de la nau central. La manera catalana de posar els orgues de tub. 

Després de la contesa, l’església gòtica es va quedar amb un orgue menor; la Mercè, amb un orgue a mitges. Gaietà Estadella va començar a construir-ne un de nou però va morir abans d’acabar-lo. Va continuar Pau Xuclà, que també va morir sense finalitzar l’obra. Resultat: l’actual orgue de la basílica que custodia la patrona de Barcelona té greus carències i tocar-lo requereix un gran esforç físic.  Ho sap prou bé Hector Paris, el seu organista: «Interpretar és agafar una tendinitis. S’engarroten els dits». Dilluns intentava assajar per a la festa major. «No es tracta del que vull tocar, sinó del que es deixa tocar».

 Així que si es deixa, el dia de la patrona interpretarà la Tocata i fuga en re menor o Komm, Heiliger Geistm Herre Gott. Dues partitures de Bach, el compositor per excel·lència de música per a orgue. Tot al contrari que Beethoven, l’únic dels grans que no es va dedicar a l’instrument. Diumenge a Paris li agradaria tocar alguna cosa important, encara que potser s’ha de conformar amb música litúrgica. Li agradaria perquè aquesta Mercè té un aire de final d’època i d’inici d’una nova realitat. Res a veure amb el procés, que ningú es confongui. El cas és que serà l’última Mercè de l’actual orgue. El 14 d’octubre quedarà en silenci. I divendres a la tarda hi haurà jornada de comiat.

 Soldats melòmans

La idea és vendre’l perquè arreglant-lo una mica pot ser més que apte. Si no, s’emmagatzemarà al campanar. En una habitació amb solera. La que dona estar a sobre de Capitania General i conservar restes ennegrides de l’incendi del 36. Això de Capitania té explicació: està ubicada en el que va ser convent, el preciós claustre amb columnes es manté, dels mercedaris fins que va deixar de ser-ho per obra i gràcia de Mendizábal. Però els dos edificis, monestir i església, encara conserven connexions. Totes tapiades menys les que donen a les gelosies del lateral de mar de la basílica. I si no que l’hi expliquin a Paris, que en més d’una ocasió, assajant, s’ha espantat amb l’ombra d’algun soldat de guàrdia. Soldat melòman, això sí.

Notícies relacionades

 L’orgue vell emmudirà i un de nou sonarà d’aquí a un any, coincidint també amb la Mercè. No serà un instrument qualsevol sinó un dels grans: 3.000 tubs, tres teclats de 60 notes cada un, pedaler i 42 registres o 43 si arriben els diners. «Això seria la guinda del pastís», postil·la Paris. A més, arribarà firmat per Gerhard Grenzing, un dels millors, si no el millor, orgueners d’Europa, que és com dir del món. I és que l’ambició no és poca: recuperar la Mercè com a pol musical de Barcelona i recuperar la tradició dels concerts d’orgue a la ciutat. Amb el nou instrument no serà necessari anar a Poblet o a Perpinyà, els dos punts més pròxims per als aficionats als concerts en condicions.    

Però el repte econòmic no és menor. De moment la Fundació La Caixa ha posat l’import principal, però encara queda molt per recollir. Així que la Mercè ha posat en marxa l’apadrinament de tubs. N’hi ha 3.000 per escollir. Els que més aportin veuran el seu nom als tubs, els que menys, al lateral. I tots rebran mercès per un tub o el que és el mateix: Gràcies per un tub.