Itziar González: "L'atemptat ha donat força al pla de transformació de la Rambla"

Sense esperar-s’ho, podrà tancar un compte pendent. Deu anys després de ser nomenada regidora de Ciutat Vella, Itziar González torna a l’Ajuntament de Barcelona com a arquitecta, liderant el grup interdisciplinari Km.Zero, que ha sigut elegit per concurs públic per transformar l’eix més icònic, complex i discutit de la ciutat. Vibra amb la idea de tornar –amb molta «cooperació»– el llustre perdut en aquella Rambla que corona el districte on resideix i que venera. Torna a l’acció municipal després d’abandonar el càrrec l’any 2010 per oposar-se al pla que donava llum verda al controvertit hotel del Palau de la Música.

–¿Veu més malament aquesta Rambla que la que va voler canviar el 2007?

–Acabat d’iniciar el mandat com a regidora, tots vam veure que era necessari abordar de manera integral les deteriorades dinàmiques de la Rambla. Aquella aposta de temps i discussions va quedar en l’imaginari de tots els regidors posteriors. Mercè Homs en va recollir el guant. El seu compromís polític s’ha concretat en el Pla Cor i el Pla Especial. Hi ha molt treball que no es veu i pot semblar que no s’hagi fet res, però jo ho valoro. Per un altre costat, la massificació ha augmentat, però he vist millores a nivell de la policia. La ciutadania havia donat per perdut aquest lloc i aquest encàrrec ens ha generat la il·lusió de passar per fi a una etapa d’acció amb un equip interdisciplinari. Ara tenim el diagnòstic.

–Els mals són molts ¿quins creu que són els més greus?

–L’excessiva especialització en consum turístic, que ha esborrat el potencial de la Rambla com un gran eix cívic i identitari. Tampoc s’ha vist com seria d’important fomentar la presència de vivenda com un element que equilibri les dinàmiques del que passa al passeig; es poden situar serveis públics i veïnals que facin que els ciutadans el sentin seu. I s’ha perdut la consciència que la Rambla forma part dels espais lliures de la ciutat, les seves zones de descans i la seva qualitat ambiental no s’han tingut en compte. I encara hi ha molts problemes més...

–¿Som a temps de revertir el conflicte de la vivenda?

–Començarem sempre pel que ja està a les mans de les Administracions, que han de ser coherents amb el que defensen. Hi ha un treball de cartografia de l’àmbit públic i de l’ús dels edificis que ens portarà a treballar cada cas amb delicadesa, sense una solució única. Hem de poder garantir el mix d’usos comercials i habitacionals. No pot ser que a la nit un espai estigui sense moviment veïnal i quedi inhòspit en ple centre de la ciutat. Si un veí no té ascensor o viu envoltat de vivendes buides portarem a terme una proposta de millores concretes ja.

    

–Lluitar contra l’especialització turística ja sembla una batalla perduda.

–Podem aportar altres activitats a la zona. Per la Rambla no només han de passar persones, també hi han de passar coses que tinguin sentit per al conjunt de la ciutat i per als veïns dels barris de Ciutat Vella. Cal anar obrint joc. Que les persones no es quedin contingudes de dalt a baix, sinó que es distribueixin per llocs interessants i necessaris de barris de l’entorn. Anar a la Boqueria o a un quiosc s’ha de convertir en una experiència de qualitat. I el disseny urbà ha de fer que els fluxos es redistribueixin.

–¿Es pot domesticar el torrent turístic?

–Part del que fa que el turista sigui un problema no és que sigui un turista, sinó que les seves activitats només siguin consumir o comportin una banalització dels nostres carrers. Volem que el turista actuï com a ciutadà de Barcelona i que allò que faci sigui coherent amb la qualitat de vida barcelonina. Tots tenim un mateix problema i volem qualitat. L’equip de Km.Zero

–que aglutina des d’arquitectes fins a sociòlegs i economistes– pensem fer propostes sense enfrontar l’un contra l’altre.

–Per plasmar tantes idees ¿com afronta redibuixar el territori?

–La Rambla era l’extramurs i els murs tenien portes i allà hi passaven coses. Tenim la intuïció que en aquelles portes que connecten el Barri Gòtic i el Raval es creen uns àmbits que si es treballen posaran en valor l’arquitectura d’alguns edificis i generaran zones que no s’utilitzin només per passar de forma lineal sinó que es converteixin en llocs on estar.

 

–¿L’atemptat islamista de l’agost passat reforça la idea de pacificar el trànsit?

–Aquesta voluntat, que ja surt al mateix Pla Especial i el Pla Cor, la recollim. Creiem que la qualitat de vida passa perquè s’inverteixin les prioritats. Les trajectòries dels qui caminen han de ser les que redefineixin els espais.

–¿Es descarta convertir tot el passeig en zona de vianants?

–No hi ha res descartat, però hi ha necessitat d’intercomunicació entre els barris de Ciutat Vella amb transport públic. Està previst un eix de debat sobre mobilitat per definir aquestes solucions.

–Un altre culebró és el de les antigues ocelleries, convertides en parades turístiques.

–Van ser punts d’articulació i dinamització del passeig. El qui fa anys  que és allà se sent com un sentinella, en l’atemptat es va demostrar. Jo personalment tinc empatia amb qui treballa en aquestes parades, a la vegada que responsabilitat amb el fet que l’Administració sigui coherent en la seva regulació i el seu rol, que ha de ser el de l’interès general. Un dels problemes és que la seva part del darrere genera un mur en alguns trams. S’ha de seguir el Pla Especial però també escoltar totes les parts per aconseguir la millor solució possible.

 

–Detalli el calendari dels esperats canvis.

–Els sis primers mesos seran per entregar tres plans estratègics (de gestió d’espais de gran afluència, de dinamització comunitària i activació d’usos temporals, i de gestió cultural i equipaments) i un avantprojecte d’urbanització. Després, els sis mesos següents seran per desenvolupar el projecte executiu. A partir d’aquí l’ajuntament haurà de licitar obres i començar a realitzar-les a començament de l’any 2019. La nostra proposta metodològica crea uns espais d’auditoria ciutadana del procés. Treballarem en obert i amb transparència, concertant acords i evitant que ningú se senti exclòs de la reconquista d’aquest passeig universal.

 

–¿Creuen que a la futura Rambla li sobra mala vida o oci, o tot es pot conjugar?

–L’especialització en oci nocturn, durant uns anys, del Maremàgnum va encomanar l’activitat a través de la seva passarel·la cap a la Rambla. Es va tornar a crear una dinàmica d’espais d’oci fora d’horaris i es va generar un cercle viciós.  Creiem que s’ha de revertir la idea d’associar un carrer a gresca. Una de les nostres propostes anirà en aquest sentit. No sobra ningú però les persones han de ser respectuoses amb el que tots hem decidit que sigui la Rambla.

–¿L’atemptat d’agost ha desenterrat l’amor del barceloní per la seva Rambla?

–Els barcelonins l’havien donat per perduda però els veïns no, perquè és el nostre espai quotidià. És el meu pulmó i el meu lloc de trobada veïnal. L’atemptat ha fet que tothom s’adonés que els fa mal el que hi pugui passar i que l’espai és seu. És fantàstic que els barcelonins hagin reconnectat amb el seu afecte per la Rambla, perquè és l’ADN de Barcelona. Aquesta obra expressarà la capacitat de recuperació de l’autoestima de la ciutat i del que som capaços de fer junts.

–Sembla un bon moment per reinventar-la.

–És un moment delicat perquè jo encara m’emociono al parlar-ne. Vaig sentir els crits des de casa, vaig veure la gent córrer i va ser una vivència traumàtica. Era feliç en ple projecte per al concurs de la Rambla... i va ser un xoc. Però el que va passar ha donat solemnitat al compromís que ja teníem, ha donat força a la transformació i, sobretot, acompanyament ciutadà mundial. A Facebook vaig penjar la foto del nostre equip que va publicar EL PERIÓDICO i les expressions d’afecte i d’ànim han sigut moltes, hi he vist esperança. No podem fallar.

–¿Tornaria a la política?

–Ara no. Ser regidora era el treball de la meva vida, em vaig sentir molt feliç amb el treball de proximitat. Però el funcionament dels partits no m’interessa. El futur passa per una cooperació de diferents sensibilitats polítiques i un compromís de qui governa amb la ciutadania.

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

–La seva mare la va encertar quan li va dir que el temps ho posa tot al seu lloc.

–Vaig deixar el càrrec quan faltava un any de mandat. Ara estic contenta perquè a través d’un concurs públic puc donar a Barcelona aquest any més. I estic satisfeta perquè me’n vaig anar amb la sensació de no haver acabat el meu treball a la Rambla.