L'ocupació del 'meublé' Oregon

Fa més d’una dècada, el meublé Oregon, situat al número 43 del carrer d’En Robador, va tancar les portes. L’Ajuntament de Barcelona no va renovar la seva llicència i l’immoble va quedar buit. Set pisos, amb diverses habitacions cada un, en què es trobaven les prostitutes i els seus clients, i als baixos, l’entrada. Lògicament, no hi ha cuina: no era necessària.

L’ajuntament, amb Xavier Trias com a alcalde, va adquirir l’edifici el 2014 amb l’objectiu de destinar-lo a lloguer social: els veïns van pressionar per aconseguir-ho. I allà no va passar res més fins que el juny passat es va licitar la rehabilitació necessària per poder acollir persones que no tinguin vivenda i amb una situació econòmica precària. La previsió és que les obres s’adjudiquin al novembre i comencin al desembre. Encara que ara no està tan clar quin serà el desenllaç.

Fa uns dies, l’antic meublé va ser okupat per un grup peculiar per la falta de precedents. Una aliança entre les prostitutes del col·lectiu Putes Indignades i joves de l’esquerra independentista local i de col·lectius en lluita pel dret a la vivenda va decidir entrar a l’immoble per donar-li un ús social. Anuncien la instal·lació d’un casal independentista als baixos, així com un espai per a Putes Indignades, una espècie de seu «política».

La CUP va convocar ahir una roda de premsa, succinta i sense preguntes, en la qual el col·lectiu va advertir que no hi haurà negociació amb l’ajuntament si no els explica les condicions d’adjudicació dels pisos de lloguer social i si no es garanteix que la majoria de les vivendes, cinc de les set previstes, són per a gent de la zona. «Com a mínim, gent de Ciutat Vella», precisa Estel Oleart, del Bloc de l’Habitatge. Perquè el pla actual, segons Oleart, és que només dues siguin per a persones del barri.

Punxar-se al carrer

Una hora abans que els nous habitants del meublé Oregon s’expliquessin, María, resident d’En Robador i mare d’un nen, explicava per què els veïns estan «indignats» amb l’okupació. María, que explica que al matí s’havia topat amb un jove punxant-se al carrer quan havia portat el nen a l’escola, diferencia l’okupació «política» d’En Robador, 43 de les ocupacions «delictives» en carrers pròxims per instal·lar narcopisos.

La dona sosté que l’okupació es va produir dilluns passat, 11 de setembre, «a les 13.40 hores», i diu que almenys vuit veïns van presentar denúncies immediatament, al marge d’avisar l’ajuntament, que també va denunciar, però el dia 13. María afirma que no confia que Barcelona en Comú actuï, així que mira cap al seu soci de govern: «Optarem per pressionar el PSC». Els socialistes van denunciar dijous l’okupació.

Els veïns tenen por que l’edifici acabi allotjant activitats de prostitució i María mostra el seu recel: «No són prostitutes, són proxenetes. Els veïns estem indignats. A l’estiu vam fer una mediació amb els comerciants i amb elles. Si ara fan això, deixen de ser interlocutores vàlides». Els veïns veuen ara en perill un edifici que es va guanyar per al barri, insisteixen, gràcies a la seva lluita, i es pregunten què justifica okupar aquest immoble i no un altre que no tingui un destí tan concret.

«Com la franja de Gaza»

En l’audiència pública de dijous, la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, va afirmar que l’ajuntament negociarà amb els okupants per assegurar que les vivendes de lloguer social s’acaben concretant. El consistori sosté que primarà la recerca d’un acord, però el temps va passant i si no hi ha consens queda el pla b de forçar el desallotjament. Una solució sens dubte amarga per al govern d’Ada Colau, que prové del combat contra els desnonaments.

El cas d’En Robador, 43 apunta a un enfrontament entre allò vell i allò nou del Raval. Almenys, així sembla veure-ho Janet, portaveu de Putes Indignades, que assenyala als gentrificadors, que, amb més recursos que els antics residents, van adquirir una vivenda al barri. «Això és com la franja de Gaza: allà hi ha els colons (en al·lusió als veïns que protesten) i aquí els palestins. Que acceptin a quina zona van venir a viure. Van pagar preus baixos a dos passos de la Rambla. La identitat d’un barri no canvia perquè vinguin 40 famílies». La dona subratlla l’herència que va deixar el que qualifica com una operació per substituir els antics veïns: «Tenim una universitat a la qual no van els veïns. Tenim una filmoteca a la qual no van els veïns».

Notícies relacionades

Camilo Ramos: "Hi ha una lluita pels últims pisos disponibles a la perifèria de BCN"

El bus esborrat per Google Maps quadruplicava la mitjana de viatgers

Al seu costat, Oleart explica el que ha dit a la roda de premsa sense preguntes: «Volen fer set pisos i només dos estan previstos per a veïns de la zona». I insisteix que si no hi ha un compromís de l’ajuntament per informar dels barems d’adjudicació i garantir aquesta proporció de cinc a dos, no hi haurà negociació.

Diverses persones viuen ara a l’edifici d’En Robador, 43. Han començat a netejar les dependències, en les quals han trobat miralls i algun tanga. Ahir van obrir la porta del local durant la compareixença. La vella barra del meublé acumula pols i degradació. L’activista nega, a més a més, que l’okupació es produís durant la Diada: «Vam entrar-hi el dia 8».