Anar al contingut

PROCÉS DEL DOL

¿Per què ossets de peluix després d'un atemptat?

Psicòlegs, psiquiatres, educadors i antropòlegs analitzen la simbologia d'aquesta joguina com a expressió de dol

Cristina Savall / Barcelona

zentauroepp40090508 peluches rambla170913184410

RICARD CUGAT

Un osset de peluix, l’objecte més entregat en record de les víctimes que van perdre la vida en l’atemptat de la Rambla, simbolitza, entre altres conceptes, la protecció que aplana el camí de la renúncia i de l’acceptació, forçat per una pèrdua col·lectiva tan dolorosa. Alguns dels que van anar a l’avinguda els dies posteriors a l’atac terrorista van entregar, en el moment de més tristesa, un trosset de si mateixos, expressant pors, ànims als familiars i tristeses en un paper, encenent espelmes o regalant una cosa tan personal com la joguina que vetlla els somnis.

Leila Nomen, psicòloga experta en atenció en el dol, assenyala que tots els humans s’entreguen a rituals a l’hora de dir adeu. «Hi ha objectes que representen la comprensió. Un peluix personifica la vulnerabilitat i la fragilitat. I tots barcelonins i visitants ens hem sentit molt desprotegits davant d’aquest atemptat», argumenta Nomen, per a qui cada persona té la seva particular manera d’expressar el dolor davant d’una pèrdua, el patiment, el buit i la tristesa. «Anar a entregar dibuixos, flors, espelmes i altres objectes al lloc on han mort víctimes innocents és una expressió d’amor, d’acompanyament als familiars. És una forma d’abraçada col·lectiva».


Símbols universals

El psiquiatre Cristóbal Gastó assenyala que en el dol hi ha símbols universals, com les flors, que són l’al·legoria de la purificació, de la immortalitat i també de l’arrelament a la terra. «Des del neolític es posen a sobre de les tombes contra la podridura dels cadàvers», recorda. Un altre símbol és la flama d’una espelma. «La llum dona sentit de transcendència, és el més enllà», detalla.

En canvi, l’osset de peluix és propi de la cultura anglosaxona, on moltes dones en segueixen posant un sobre el coixí del seu llit i els nens no se’n separen ni quan viatgen. «Pels britànics, un os és sinònim de fortalesa, igual que per als orientals és un drac». «Els que van dipositar als afores del palau de Kensington després de la mort de Diana va ser una fotografia impressionant, però no era la primera vegada que es veien en un dol», assenyala.

Per Gastó, un osset s’identifica amb una cosa íntima, molt personal. «Et protegeix quan ets petit. És el que porta una mare quan a la nit un nen plora. És un objecte gairebé humà, antropomòrfic. Quan algú el diposita al carrer després d’una tragèdia, com un atemptat o un terratrèmol, és perquè vol protegir els més desprotegits, que són les víctimes», indica. En el món mediterrani i en l’oriental els ossets són nouvinguts: «Van ser prohibits per l’Església catòlica perquè per ella l’única protecció procedeix de Déu».

Jaume Funes, psicòleg, analitza que la millor manera d’allunyar la por a la mort és recórrer a la infància, que és el més llunyà a la bogeria de la destrucció. «Entregar ossets és aportar dosis d’amor i de felicitat, i això s’identifica amb experiències infantils», diu.

Res és igual després d’un episodi traumàtic, encara que no afecti persones pròximes. La psicòloga Begoña Odriozola va estar atenent el personal sanitari del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) que va anar a la Rambla i va viure en primera línia de foc l’atemptat. «Estaven molt afectats de veure tants nens ferits. Això s’identifica amb el que els pot passar als teus propis fills. T’afecta intensament. Potser per això, la gent entrega ossets de peluix», declara.

Llorenç Prats, antropòleg, insisteix que el que va passar a la Rambla no té precedents a Barcelona. «L’osset significa fer companyia. Això és el que van fer els que els van entregar. Encara que el que més vaig veure van ser espelmes, la llum que testifica la vida en la tradició cristiana, i flors, que honren els difunts», enumera. 

0 Comentaris
cargando