Anar al contingut

El comerç de proximitat de Barcelona es posa les piles

L'ajuntament impulsa aquest mes un pla pilot de gestió i promoció dels eixos de Sant Andreu i el Born

La Fundació Barcelona Comerç ja suma 20 zones de botigues de barri que aglutinen 12.000 negocis

Patricia Castán / Barcelona

fsendra40009486 sant andreu170910214643

RICARD CUGAT

Els barcelonins tenen el privilegi de comptar amb botigues de proximitat a la majoria dels barris de la ciutat i les reivindiquen quan hi ha senyals d’extinció en alguna zona. Però la realitat és que el petit comerç que ha sobreviscut a la crisi s’enfronta a amenaces molt menys conjunturals: la globalització i la clonació comercial que viuen els carrers turístics, el vertiginós creixement de les compres on line i el poder implacable de les grans cadenes. Per això, els eixos comercials a peu de carrer s’estan posant les piles unint forces i també fent un pas endavant amb dues proves pilot pioneres per impulsar un nou tipus de gestió i promoció que es podria ampliar a tota la ciutat i que aquesta tardor debuta a l’Eix Comercial de Sant Andreu i a Born Comerç.

Després d’anys de debat i de tirar la tovallola pels impediments legals i els recels del comerç més tradicional, l’ajuntament s’ha llançat a provar aquesta fórmula d’organització del comerç, liderada per la regidora de l’àrea, Montserrat Ballarín. A Nova York n’hi ha més de 70 de les anomenades zones BID (zones de millora de negoci, nascudes de la col·laboració publicoprivada com a alternativa als centres comercials tancats), que faciliten la promoció, cohesió i personalitat pròpia de cada àrea. A Catalunya se les anomena APEU (àrea de promoció econòmica urbana) i la nova llei de comerç de la Generalitat ja les contempla, tot i que encara falta reformar la llei d’hisendes locals perquè es puguin implantar. En moltes ciutats del Regne Unit i Alemanya ja fa anys que funcionen.

FONS EUROPEUS / De moment, el consistori assajarà aquest model comercial finançant-lo amb fons europeus (a través de la Cambra de Comerç). L’elecció de Sant Andreu i el Born no és casual. El primer representa el model de comerç de proximitat de barri, enfocat al client local i amb uns 200 establiments associats, integrats en la xarxa més tradicional Fundació Barcelona Comerç; el segon, més jove i amb un centenar de membres, s’alinea en la xarxa d’eixos més cèntrics i turístics Barcelona Oberta. Les seves necessitats i reptes són molt diferents, destaca Rosa Marín, tècnica de la Cambra de Comerç que ultima les dues iniciatives.

Durant gairebé quatre mesos, als dos barris s’explicarà el projecte amb detall, es farà un diagnòstic de la zona i una projecció de necessitats i accions. A finals d’any es detallaran els plans estratègics i els recursos pressupostats. Després, durant un any s’implantaran i s’introduiran canvis en la gestió, amb el vistiplau dels comerciants.

DIMENSIONAR L’OFERTA / Més enllà de les dinamitzacions habituals a Barcelona (campanyes nadalenques, fires al carrer...), aquesta via ajuda també a determinar quins negocis sobren o falten en un eix 
–no per prohibir, però sí per incentivar la que falta, fins i tot cofinançant locals buits temporalment–, crear tècniques de marca per fer la zona més atractiva, fer-la més accessible, facilitar la innovació comercial o implantar plànols-guia en els idiomes que es necessiti, il·lustra Lluïsa Esteve, coordinadora del pla des de l’ajuntament i professora de Dret Administratiu de la Universitat de Girona.

El pla pilot arriba en un moment agredolç per al comerç local. Aparcat de moment el tens debat sobre les obertures en festius, els eixos turístics i tradicionals van ara més de la mà. Els primers es nodreixen cada vegada amb més força dels turistes,    que a penes trepitgen els més perifèrics. Però els eixos de barri, consolidats com Barcelona Comerç des de fa 13 anys, resisteixen als seus carrers principals, encara que han sumat molts tancaments als secundaris. Les associacions han pitjat l’accelerador sumant noves forces en els últims mesos fins a arribar a la vintena d’eixos units –després de les incorporacions de Fort Pienc, Poble-sec i Paral·lel, Nou Eixample i La Marina–, que suposen més de 12.000 establiments i un 7% del PIB. El seu president des de fa poc més d’un any, Salvador Vendrell, destaca que hi ha més eixos que ben aviat podrien sumar-se a la xarxa, que potencia accions promocionals i accés a més ajudes municipals per a plans de millora, digitalització, campanyes i compensacions en casos d’obres.

El 2017, l’ajuntament ha adjudicat gairebé 2,8 milions d’euros a ajudes econòmiques en diferents convocatòries, algunes per als eixos i altres per a projectes concrets en aquestes zones. 

Temes: Comerç

0 Comentaris
cargando