El Raval té 107 vivendes buides en "zones calentes" de narcopisos

L’Ajuntament de Barcelona ha comptabilitzat un total de 107 pisos buits a les dues «zones calentes» del Raval: 84 pertanyen a societats d’inversió i 23, a bancs. Per «zones calentes» es refereix a aquelles àrees en les quals proliferen els narcopisos. La primera engloba l’espai comprès entre els carrers de les Egipcíaques, Riera Baixa, Carme i Hospital. La segona, la que s’ubica entre els carrers de la Riereta, Carretes, Vistalegre, Sant Pacià, Aurora i de la Cera.

«I ara estem començant a treballar en una tercera zona, que comprèn els carrers de Sant Gil, Cardona i Sant Vicenç», explica la regidora del districte de Ciutat Vella, Gala Pin. De moment, l’absència d’un cens de pisos buits impedeix poder respondre, amb dades a la mà, si al llarg dels últims mesos hi ha hagut un augment de vivendes deshabitades al barri.

Però per als veïns, que estan farts d’una situació que els expulsa a poc a poc de la zona, és evident que sí. I Pin, sense afirmar-ho de manera rotunda, tampoc ho nega: «La percepció és que sí que hi ha més pisos buits per culpa d’aquesta nova especulació». El veïnat segueix considerant que les mesures preses fins al moment pel consistori (com ara l’augment d’efectius de la Guàrdia Urbana o d’equips d’interlocutors que contactin amb els propietaris, entre altres) i pels Mossos d’Esquadra (22 entrades a pisos amb uns 18 detinguts) són insuficients per combatre el narcotràfic.

La regidora explica que, des del mes d’abril passat, l’ajuntament de la ciutat té obert un procediment judicial per poder alliberar els dos pisos ocupats per traficants al carrer de l’Om i que pertanyen al Patronat Municipal de l’Habitatge. «A més a més, tenim obert un procediment exprés per desallotjar tres pisos municipals més, també ocupats però en els quals no consta que s’hi desenvolupin activitats delictives», afegeix Pin, que recorda les dificultats a les quals s’enfronta el consistori, com ara haver de localitzar a les societats d’inversió propietàries dels pisos buits.

A més a més, en moltes ocasions, quan hi ha intervencions en pisos ocupats per traficants, la quantitat de «substància» que els agents hi troben és «molt poca», situació que «no comporta penes de presó», recorda la regidora. Això passa perquè els toxicòmans estan obligats a consumir l’heroïna dins dels narcopisos.

La droga a Barcelona

La comissionada de Salut del consistori, Gemma Tarafa, afirma que «no han augmentat ni els toxicòmans ni l’heroïna» a Barcelona. El que sí que ha passat, concreta, és que hi ha hagut un «petit repunt» al Raval com a conseqüència del «desplaçament» de la droga dins de l’urbs. L’heroïna ha baixat a la zona del Besòs, a la Mina, Trinitat Nova i Trinitat Vella. Però ha pujat a l’antic Barri Xino durant els mesos de juny i juliol.

Notícies relacionades

El Raval surt al carrer per exigir mesures contra els narcopisos

Aparcaments i mobilitat

Per demostrar aquesta situació, Tarafa es refereix al nombre de xeringues recollides. A través d’aquestes obtenen l’anomenada «mesura de consum». «El 2004 vam recollir 156.000 xeringues. El 2016, 24.000. Ha baixat», afirma. No obstant, aquestes dades –les més recents que té l’ajuntament– són de l’any passat i la proliferació dels narcopisos ha sorgit el 2017.

La comissionada Tarafa explica també que, per poder fer front a aquest «repunt» de la droga al Raval, el consistori ha destinat a treballar al carrer més educadors amb la finalitat que els toxicòmans no copin la via pública. Així mateix ha augmentat la franja horària de la Sala Baluard, la narcosala del Raval, que ara obre les portes cada dia des de les set del matí fins a les deu de la nit.