Adeu al Novedades, hola a un hotel de luxe

L'immens edifici que albergava el Teatre Novedades i l’Hotel Barcelona s’ha esfumat completament del paisatge del carrer de Casp, entre el passeig de Gràcia i Pau Claris. Sorprèn la vista d’un solar poblat per excavadores, que ja han començat la construcció d’un hotel Me de set plantes i 164 habitacions, la marca de luxe que gestiona el grup Melià, a més a més d’un pàrquing subterrani amb 478 places, establiments comercials a peu de carrer i una illa enjardinada que estarà oberta al públic en horari diürn.

La inversió del grup Actual Capital Advisors puja a 61,5 milions d’euros i l’execució de les obres necessita un mínim de 33 mesos, de manera que no finalitzaran abans del 2019-2020. Des de l’inici de la crisi econòmica, el 2008, no s’edificava obra de nova construcció tan a prop del passeig de Gràcia. El subsol del mateix lloc va albergar el 1957 el primer aparcament de pagament per hores de Barcelona. 

El Prado catalán

Amb aquesta demolició desapareix un dels centres d’oci més entranyables de la ciutat des que el 1883 es va inaugurar en aquell mateix terreny l’anomenat Prado Catalán, un recinte recreatiu amb jardins, cascades, un cafè, un circ i un teatre. El 1910, l’antic teatre va albergar les primeres sessions cinematogràfiques fins que el 1938 un incendi va destruir el local. Es va salvar el Frontón Novedades, al soterrani, que va estar obert fins al 1957.

Durant anys, una gran part del solar va estar abandonat en ple centre de la ciutat. A finals dels anys 40, s’hi va obrir una sala de ball, que va acollir un recital d’Antonio Machín. Poc després van arribar els billars, que a principis dels anys 80 van ser «un dels llocs patibularis de la ciutat, un lloc bastant sinistre on es trobaven els rockers amb tupè, com Loquillo», recorda el cronista de Barcelona Xavier Therós. I fins a 1960 no es va construir el Teatre Cine Novedades, obra de Miquel Ponseti, que va sorprendre per la seva modernitat gràcies a l’interiorisme d’Antoni Bonamusa.

Integrat a l'Eixample

Oriol Serrat és el responsable de l'àrea d'arquitectura d'OUA, el despatx que ha traçat el projecte que es desenvolupa a partir d’un pla de millora urbana que ha sigut redactat específicament per a aquest emplaçament que ocuparà 34.596 metres quadrats. «La primera petició de l’ajuntament és que l’immoble quedi integrat dins del teixit urbanístic de l’Eixample. Per això, la nova edificació s’alinearà amb la cornisa de la Casa Rocamora,  a la cantonada del passeig de Gràcia. Per facilitar la transició entre aquesta casa d’estil neogòtic i el nou edifici, la tonalitat de la pedra de la nova façana serà molt similar a la de l’edificació modernista», segons assenyala Serrat. Una altra condició és la recuperació de la zona enjardinada amb accés públic des del carrer de Casp en un barri en què no abunden.

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

Serrat afegeix que el solar és propietat de la Fundació Roca i Pi, de l'Arquebisbat de Barcelona, que ha firmat una concessió de dret de superfície per un termini de 50 anys. «A la mateixa illa, al seu interior, la firma gallega Zara és l’adjudicatària, així mateix, en virtut del projecte de reparcel·lació aprovat, d’un dret de superfície per a l’ampliació de la seva actual botiga a la cantonada de Gran Via amb el passeig de Gràcia, que no forma part d’aquest projecte, però la seva construcció es desenvoluparà a l’uníson per raons constructives», precisa l’arquitecte sobre aquest immens immoble que ha aconseguit esquivar el veto a nous establiments hotelers a la zona dictat pel govern d’Ada Colau.

El projecte bàsic l’ha liderat l’arquitecte Jordi Artigas d’OUA, però la direcció d’obra recau en l’estudi Fito Arquitectos. Són els segons plans traçats per a aquest immoble, ja que dels primers es va encarregar Josep Llinàs, que va idear una façana amb una coberta trencadora amb l’entorn. Però el seu projecte va ser descartat.