Un terç dels treballadors de Barcelona és com a màxim mileurista

Pocs joves per sota dels 30 anys poden viure a la Barcelona del 2017 sense recórrer contínuament a la calculadora. Les últimes xifres sobre la vivenda a la ciutat cobren dimensions encara més temibles en vista que el 64,7% d'aquest tram de població ingressa menys de 1.000 euros nets al mes. Un informe municipal també destaca que una tercera part de tots els treballadors que resideixen a la capital catalana són mileuristes. El sou mitjà s'estableix en 28.861 euros bruts anuals, encara que més de la meitat dels empleats van guanyar menys de 22.676 euros (la mitjana), tot i viure en una de les ciutats més cares d'Espanya.

Si es vol veure l'ampolla mitjà plena, un es pot aferrar al fet que Barcelona està entre les que tenen les nòmines mitjanes més altes d'Espanya, darrere de Madrid. No obstant, també està al capdavant en preus de lloguer d'habitatge, de manera que en teoria el sou dona per a poc als que viuen en una urbs en ple auge de popularitat internacional. En "termes reals" els salaris mitjans han disminuït el 6,5% en cinc anys. S'ha de destacar que el treball assalariat dels residents representa el 60% de les rendes dels barcelonins.

L'inèdit estudi del Gabinet Tècnic de Programació de l'ajuntament ha analitzat dades del 2010 al 2015 (les últimes disponibles), d'acord amb la Mostra Contínua de Vides Laborals (amb dades de la Seguretat Social, de l'Agència Tributària i del Padró). Aprofundeix, doncs, en la recta final de la crisi i l'inici de la recuperació econòmica, tot i que es nota poc en els salaris. De fet, segons alguns experts, la disparitat entre el cost de vida i els ingressos oficials només s'entén en el marc de l'economia submergida i l'enorme quantitat de professionals que no facturen part dels seus serveis. A Barcelona, més del 80% dels treballadors residents cobren menys de 40.000 euros bruts.

Arribar a final de mes

Comptar amb una tercera part de la població assalariada remunerada amb menys de mil euros nets (amb un brut de 14.000 a 16.800 euros, segons les circumstàncies personals de l'empleat) suposa que moltes famílies tinguin dificultats per arribar a final de mes. Però sumar tants joves (i a la trentena) amb sous baixos implica que l'edat de l'emancipació es dilati o es desvirtuï: per deixar la casa paterna són molts els joves a la trentena que si no tenen parella es veuen obligats a compartir pis, com eterns estudiants. I tot i així la calculadora treu fum, vist que segons un informe recent d'idealista.com la capital catalana és la que té les habitacions de lloguer (a 426 euros al mes de mitjana) més cares, com va informar aquest diari el mes passat, mentre que tan sols el 5% dels anuncis de pisos de lloguer estan ara per sota de 800 euros.

El gràfic de la distribució de rendes està presidit per una gran concentració de sous per sota de la mitjana (i de la mitjana, que se situa en la posició central d'una sèrie ordenada de menys a més) i molts menys per sobre. En concret, el 19,5% de la població cobra més de 40.000 euros bruts anuals, dels quals el 12,1% es mou en la franja de 40.000 a 60.000 bruts, el 4% guanya entre aquesta última suma i 80.000 euros, i el 3,4% supera aquest últim tram.

La crisi no ha afectat igual tots els grups, sinó que s'ha acarnissat en els salaris més baixos especialment, de manera que la dispersió entre els que guanyen menys i més ha augmentat el 4,8% en els cinc anys estudiats.

Qüestió d'edat

Notícies relacionades

"Si arribo a mil euros, ballo una jota"

Aparcaments i mobilitat

Si s'analitzen els salaris per edats, no ha d'extranyar que en la franja fins a 30 anys no hi hagi gairebé sous per sobre dels 40.000 euros anuals. Els ingressos augmenten per cada grup d'edat, i arriben als màxims per sobre dels 40 anys, associats a més qualificació, experiència i antiguitat. El director tècnic del gabinet, Ramon Canal, destaca l'augment de la "bretxa intergeneracional", ja que --propulsada per la crisi i les reformes laborals del 2010 i el 2012-- la incorporació al mercat laboral va de la mà de contractes temporals i precaris. A més, molts llocs de treball de professionals amb contractes indefinits i salaris alts han sigut remplaçats per mà d'obra més mal retribuïda, sobretot en els sectors de la indústria i financer.

Les diferències entre gèneres se suavitzen però molt lleugerament: ells cobren el 22% més --abans era el 24,6% més--, però aquest acostament obeeix al fet que molts homes han vist empitjorades les seves condicions laborals, ha detallat Canal.