Els últims pisos de menys de 800 euros al mes a Barcelona

Ja tan sols un 5% dels milers de vivendes de lloguer anunciades a la ciutat estan per sota d'aquesta xifra

Ciutat Vella n'aglutina una tercera part però són minipisos, els més amplis són a Nou Barris i el Guinardó

zentauroepp39899396 ciutat vella170902165937

zentauroepp39899396 ciutat vella170902165937 / CHRISTIAN MORALES

4
Es llegeix en minuts
Patricia Castán / Barcelona

El que fa un any es va convertir en un maldecap ja és un infern. Trobar un pis per sota de 800 euros a Barcelona és estadísticament improbable. Els anuncis d'aquest tipus estan en plena extinció: són tan sols un 5% del total de la ciutat i en molts barris ja ni existeixen. ¿On poden anar a viure els barcelonins de pressupost ajustat? Si es conformen amb menys de 40 metres quadrats i una habitació, per aquesta suma podran viure en ple centre, ja que Ciutat Vella concentra un terç d'aquesta oferta. Si es necessiten més metres quadrats, encara hi ha esperança en algunes zones de Nou Barris, Horta-Guinardó i Sant Andreu.

L'experiment realitzat per aquest diari fa just un any sondejant els tres principals portals immobiliaris va revelar que ja només un de cada 10 pisos estaven per sota d'aquesta 'mínima' inversió per viure en condicions dignes. Però actualment la probabilitat s'ha reduït a la meitat. A penes 400 de les 7.200 ofertes publicades a idealista.com o 310 de les 5.850 de fotocasa.es estan en aquest tram de preus i inclouen estudis sense cèdula d'habitabilitat. Una conjuntura que complica la recerca al setembre, un dels mesos sinó el que més amb més demanda de l'any, just després de les vacances i amb molts estudiants de tornada.

S'ha de recordar que els informes dels dos portals detecten fa uns quants mesos una estabilització de preus o lleugers descensos en la majoria de districtes, possiblement després d'haver tocat sostre. De fet, en els dos casos es dona la paradoxa que hi ha més oferta d'anuncis que en els dos últims anys, cosa que es podria deure -apunten- al fet que els alts preus hagin frenat moltes decisions de lloguer a la ciutat. Aquest argument justificaria les petites baixades per donar sortida a pisos desmesuradament cars per al que ofereixen.

Alguns API especialitzats en diferents zones consultats coincideixen que el més difícil no és trobar pis (hi ha més oferta que en altres grans urbs europees), sinó trobar-ne a la mesura dels ingressos de bona part de la població local. Els preus més ajustats no arriben a publicitar-se perquè les immobiliàries els col·loquen entre clients en llista d'espera, de manera que el preu mitjà oficial de Barcelona segons l'INCASÒL era el darrer trimestre de 845 euros (superant el rècord del 2008). En la pràctica, ja tan sols un 18% dels pisos anunciats estan per sota dels 1.000 euros, per no parlar dels molts requisits de nòmina, perfil i solvència que s'han d'acreditar.

Una agulla en un paller

Enmig d'aquesta recerca, els últims preus 'assequibles' (encara que impossibles per a part de la població) es distribueixen en menys de la meitat dels districtes. A la resta (la zona alta, l'Eixample o Gràcia), són anecdòtics, al voltant de l'1% al 3% de l'oferta i limitats a baixos sense llum, pisos molt alts i petits sense ascensor i 'colomers' sense cèdula.

Si l'aspirant a inquilí busca pis en solitari o parella per menys de 800 o 1.000 euros, on més oferta trobarà serà a Ciutat Vella, a pesar de l'aparent paradoxa que és el districte amb el preu per metre quadrat més alt d'Espanya, segons diversos portals. Però com els seus pisos són petits (abunda l'oferta a partir de 30 metres quadrats tant a la Barceloneta com el Born o el Raval) i és un dels districtes amb més cartera, copa un terç dels anuncis per sota de 800 euros. Encara que per aquest preu tan sols es publicitin el 8% de les seves vivendes de lloguer.

Dues terceres parts
dels pisos de lloguer
de l'Eixample
 s'anuncien
a més de 1.500 € al mes 

Buscant una mica més d'espai, l'única solució és desplaçar-se cap a la perifèria. Una opció que no sol agradar als barcelonins, que tendeixen a primar la ubicació o l'arrelament a un barri. Per entre 675 i 800 euros és possible arrendar pisos de fins a 85 metres quadrats a gairebé tots els barris de Nou Barris, on aquesta franja representa gairebé la meitat de la seva oferta. En el cas d'Horta-Guinardó suposa una quarta part dels seus anuncis, concentrats al Carmel i el Guinardó. Els escassíssims pisos per menys de 700 euros es concentren allà. Per 680 es pot aspirar encara a 60 metres quadrats i dues habitacions. Per aquest preu a la resta de la ciutat arriben a anunciar-se estudis de 12 metres quadrats.

Notícies relacionades

Entre una trentena de pisos (sobre el 8% del total) a menys de 800 euros a Sants-Montjuïc, abunden també els minipisos o sense ascensor o els ubicats a la Zona Franca. A Sant Andreu són una part, en especial al Bon Pastor, on hi ha opcions fins a d'uns 70 metres.

També és revelador que més de la meitat dels pisos de lloguer a la ciutat s'anunciïn a partir de 1.500 euros al mes. L'Eixample és el districte amb més cartera d'arrendaments, però dues terceres parts de la seva oferta estan per sobre d'aquest preu.

La Barceloneta lidera el preu per metre quadrat

Els pisos de lloguer més cars de Barcelona se situen a Sarrià-Sant Gervasi, una part de les Corts i la Dreta de l'Eixample. Però per preu el metre quadrat el que resulta més desorbitat és el barri de la Barceloneta, on un informe d'Idealista.com (única font que analitza l'evolució mensual cada trimestre per barris) el va situar el juny passat en 22,5%, a pesar d'haver registrat una significativa reducció d'un 3% interanual. Per darrere hi ha Sant Pere-Santa Caterina i la Ribera (20,8%), seguit a una dècima per la Dreta de l'Eixample, i després pel Gòtic i la Vila de Gràcia.