AL RAVAL

El pati del darrere de la Boqueria reneix amb la nova Escola Massana

La institució educativa d'art i disseny estrena aquest curs un edifici de l'arquitecta Carme Pinós

Per reurbanitzar la plaça de la Gardunya només falta acabar un bloc de vivendes protegides a prop del carrer de Jerusalem

zentauroepp39900213 massana170901215104

zentauroepp39900213 massana170901215104
jgblanco39900206 barcelona  1 de septiembre de 2017  la arquitecta carme pin 170901215459

/

3
Es llegeix en minuts
Cristina Savall / Barcelona

la vella seu de l’Escola Massana al recinte gòtic de l’antic Hospital de la Santa Creu –entre els carrers del Carme i de l’Hospital– compta amb l’excepcional claustre i els jardins de Rubió i Lluch. Ara les seves aules estan plenes de caixes que s’estan traslladant a la futura seu a la plaça de la Gardunya, davant la façana posterior del mercat de la Boqueria.

La previsió és que el curs escolar comenci el 12 de setembre al nou edifici cobert de gres construït per l’arquitecta Carme Pinós, que també s’ha encarregat de la reurbanització de tota l’esplanada, ara de vianants però que durant anys va ser zona de càrrega i descàrrega i que va estar a punt de convertir-se en un abocador.

Edifici lluminós

Després d’haver soterrat l’aparcament a la plaça per aixecar l’edifici, el principal repte a què s’ha enfrontat Pinós és dissenyar un entorn en el qual els alumnes no tinguessin la sensació d’estar tancats, per continuar disfrutant d’un espai enjardinat, com el del claustre, encara que el nou s’aixeca sobre una plaça dura.

La solució l’aporten les vidrieres transparents, les subtils perspectives, les passarel·les escalonades amb formes de les petites plantacions d’arròs típiques de Bali i les terrasses situades a cada planta amb vista als arbres de sota i a les teulades de Ciutat Vella. El moviment que donen els diferents volums de la façana de la Gardunya respon a la voluntat de «donar lleugeresa a un centre d’ensenyament d’11.000 metres quadrats», explica l’arquitecta sobre aquest projecte amb un cost que ronda els 15 milions d’euros.

L’edifici escultòric, que de lluny sembla de fusta, es distingeix pels jocs de volums, per l’entrada de llum natural i pels canvis d’escala. «És que la mateixa plaça té un desnivell d’un metre i mig», informa Pinós, mentre mostra la nova escola a un grup de professors, encapçalats pel director acadèmic, Xavi Capmany.

Control fins al detall

Com a arquitecta, Pinós controla tots els detalls. Si penja un cable, truca a un tècnic perquè el repari, ensenya als professors la distància exacta que hi ha d’haver entre un banc i una paret, i fins i tot ha dissenyat mobiliari per a una zona chill-out a la primera planta i unes taules inspirades en les fitxes negres i blanques del dòmino que estan a prop del vestíbul, just al davant d’un minimalista jardí amb estàtua que recorda el del pavelló Mies van der Rohe. «Això de posar estàtues és una petició de l’escola, que conserva obres d’antics alumnes», apunta l’arquitecta.

La planta de l’immoble té la forma de dues lletres eles unides i s’expressa cap a la plaça amb voluntat de dinamisme. «Busco que sigui una escola singular i amb aquesta idea la vaig cobrir amb gres de grans dimensions que es resol en dues solucions diferents: gelosia cap a la plaça de la Gardunya i façanes ventilades i persianes d’alumini cap al carrer de l’Hospital i la plaça del Canonge Colom», descriu l’autora. En canvi, l’edifici de vivendes que està construint a prop del carrer de Jerusalem està més integrat en l’entorn i compta amb persianes de fusta.

Espai obert al barri

Notícies relacionades

La planta d’accés té una entrada independent de l’escola perquè la sala de conferències es pugui obrir en horaris i dies en els quals no hi hagi classes. Serà un espai obert al barri. Les aules i els tallers –com els de joieria, esmaltat, serigrafia i laca japonesa– mantenen la intimitat per afavorir la concentració dels 1.200 alumnes matriculats aquest curs.

A diferència de l’antiga seu, la nova compleix amb les normatives vigents d’accessibilitat i sostenibilitat, la qual cosa és imprescindible en una escola pública municipal. L’Escola Massana, Centre d’Art i Disseny, va ser fundada el 1929 a la Casa Vilavecchia, llavors seu de Foment de les Arts i el Disseny, que ara s’ubica a la plaça de les Glòries. El 1931, l’escola va viure el seu primer trasllat per establir-se a la Casa de l’Ardiaca, on va estar quatre anys, ja que el 1935 es va mudar a l’Antic Hospital de la Santa Creu

Una arquitecta internacional

Temes:

Arquitectura