Anar al contingut

Barcelona inicia la resurrecció del Detroit del Poblenou

L'ajuntament transformarà el gran recinte industrial de La Escocesa en vivenda social i equipament cultural

La rehabilitació aspira a impulsar la regeneració d'un tram ruïnós de Pere IV

Cristina Savall

zentauroepp39866379 la escocesa bertran170830143536

periodico

L’Ajuntament de Barcelona ha adquirit La Escocesa, un històric complex industrial situat al tram més abandonat fins ara del carrer de Pere IV, al barri del Poblenou. L’operació suposa la compra de tres parcel·les per un import de 10 milions d'euros, que es destinaran a equipament públic i vivenda social després de la rehabilitació de l’espai. El consistori ja tenia el 43% del recinte i ara n’adquireix el 50% més, fins arribar al 93% de la totalitat. És el primer gran pas per reactivar l’anomenat Detroit català pel seu passat gloriós esborrat de la memòria ciutadana i pel seu present desolador amb edificis abandonats i descampats plens de vidres trencats, bosses d’escombraries i males herbes.

Josep Maria Montaner, regidor de Vivenda, considera que la compra del complex La Escocesa és «una acció concreta contra els processos de gentrificació al barri», en referència a l’interès turístic suscitat per la seva proximitat amb el litoral i al fet que els antics propietaris hi volien edificar 90 pisos de luxe. Jaume Collboni, segon tinent d’alcalde, concreta que la rehabilitació de la fàbrica suposarà «un salt qualitatiu en la recuperació del Poblenou i una reconceptualització per a aquesta àrea de Sant Martí, ja que es convertirà en un espai social, comunitari, que també albergarà indústries creatives de Barcelona».

Janet Sanz, tinent d’alcalde d’Urbanisme, assenyala que la compra de La Escocesa és una decisió estratègica de la ciutat. «Té molt a veure amb l’impuls que està donant el govern municipal a aquesta zona, reorganitzant i obrint carrers i impulsant Pere IV com a eix cívic i cultural. On hi havia planificat per part del sector privat vivenda de luxe, hi haurà vivenda pública i equipaments», argumenta. El nombre de pisos públics que s’hi construiran encara s’ha de decidir, i dependrà dels altres usos que es vulgui donar a l’espai, que es negociaran en un procés participatiu amb el veïnat.

CENTRE TECNOLÒGIC / El desangelat entorn començarà a canviar quan l’any que ve s’inauguri Ca l’Alier, encara en obres de rehabilitació, que albergarà Cisco, la multinacional tecnològica que impulsarà en aquesta nova seu un centre d’innovació. Montaner afegeix que l’ajuntament traslladarà a aquest recinte el comissionat de Tecnologia i Innovació Digital del mateix consistori. Un altre pas clau serà la pròxima reurbanització del carrer de Bolívia, que deixarà a la vista dels transeünts la façana posterior del complex industrial de La Escocesa.

L’immoble de La Escocesa data de l’any 1852, quan es va inaugurar la desapareguda fàbrica de productes químics destinats a la indústria tèxtil. L’any 1999 es va convertir en un espai de creació i en un punt de trobada per a artistes procedents d’altres espais desapareguts, però des de fa una dècada una gran part d’aquest recinte està del tot abandonat.

Va ser l’any 2006 quan l’empresa Renta Corporación va comprar La Escocesa. La immobiliària va pactar amb els artistes el desallotjament de la fàbrica, que es va quedar completament buida a finals de l’any 2007. Però finalment la propietat va acabar en mans del Banc de Santander i de la immobiliària Altamira, davant dels quals l’ajuntament ha exercit el dret de tempteig perquè es tracta d’un bé cultural d’interès local i d’aquesta manera ha pogut adquirir pràcticament la totalitat de la finca.

GRUP D’ARTISTES / També l’any 2006 el consistori va aprovar el pla per a la renovació de l’illa de La Escocesa, catalogada com a patrimoni industrial. Es va establir que dues naus del complex, un total de 2.400 metres quadrats de la fàbrica, es dediquessin a ús públic. «I en el pla estratègic de cultura de Barcelona del 2006, dins el programa Fàbriques per a la creació artística, es va incloure La Escocesa», explica un portaveu del districte de Sant Martí.

A principis de l’any 2008, l’ajuntament va cedir la gestió provisional de l’espai a l’Associació d’Idees, un grup d’artistes de diferents disciplines. Aquests creadors continuen amb el seu projecte d’autogestió de l’espai, destinat específicament a les arts visuals, oferint tallers per a artistes a un cost baix, potenciant la seva carrera a través de la mobilitat i la promoció, i organitzant activitats al barri, com les projeccions de pel·lícules de gènere i autor que van tenir lloc el mes de juliol passat.

L'enigma de Can Ricart

Can Ricart, la deteriorada colònia tèxtil del Poblenou, té una possible taula de salvació en la decisió final que prengui la Universitat de Barcelona. El centre acadèmic encara té un any per respondre a l'Ajuntament de Barcelona si converteix les naus centrals del recinte en un nou campus d'estudis audiovisuals. Aquesta part del complex està catalogada com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) davant el risc de la seva demolició, l'únic espai fabril d'aquesta àrea que està protegit al mateix nivell que una església gòtica.

L'antiga fàbrica metal·lúrgica Oliva Artés, també a l'eix de Pere IV, emprendrà ben aviat la nova fase de rehabilitació per ampliar una seu del Museu d'Història Contemporània de Barcelona. L'arquitecte Jordi Badia s'encarrega del projecte d'aquesta delegació del museu, que és un punt de trobada entre la formació de la ciutat al llarg del temps i els seus potencials de futur. 

0 Comentaris
cargando