Els rius de cera de la Rambla

Els operaris de neteja de l'ajuntament matinen per treure la cera vessada pels centenars d'espelmes dels memorials

zentauroepp39854380 barcelona 29 08 2017 tres im genes muestran el mosaico de mi170829141338

zentauroepp39854380 barcelona 29 08 2017 tres im genes muestran el mosaico de mi170829141338

3
Es llegeix en minuts
Mauricio Bernal / Barcelona

La Rambla es lleva, és a dir que les prostitutes es baten en retirada, que la solquen els primers esportistes i que hi ensopeguen els endarrerits de la nit, els últims canalles, veïns dels que aprofiten el pas camí de la feina i d'alguns turistes que empenyen les maletes com si es deixessin empènyer per aquestes. És el paisatge d'aquest dimarts a les set del matí al passeig barceloní per antonomàsia, el marc on diverses unitats de neteja es despleguen per la meitat nord per acabar el treball iniciat a la nit. O continuar-lo. Els altars laics han sigut desmantellats amb tota la delicadesa del cas, desmuntats amb la cura deguda al que al capdavall ha simbolitzat el dolor del ciutadà corrent, però en termes estrictament de neteja queda, per dir-ho així, el treball brut. I algú l'ha de fer.

L'ajuntament diu que la feina durarà almenys una setmana 

La majoria dels 131 memorials repartits al tram de la tragèdia s'havien articulat al voltant dels ciris; alguns d'aquests van cremar sense interrupció fins a quedar reduïts a una muntanya de cera, altres els va apagar, se suposa, alguna ràfega sobtada, però tots sense excepció van deixar un record de la seva existència adherit a terra del passeig barceloní, que va ser el que va quedar a la vista quan els tècnics i operaris de totes les institucions involucrades en l'aixecament van acabar la feina, cap a les sis del matí. Cera, munts de cera. L'autèntica brutícia. No és metàfora de res, és la vida en la seva faceta més realista: quan es van aixecar els altars, va quedar cera a terra.

Un treballador neteja el mosaic del Pla de l'Os, a la Rambla, a primera hora del matí de dimarts. / ALBERT BERTRAN

Rasquetes i mangueres

De manera que el que es troben les prostitutes mentre es retiren, els primers esportistes i els últims canalles és una operació de remoció de la capa més profunda i resistent dels memorials. Aprofitant que la ciutat encara dormita, i que a la Rambla la separen unes hores del frenesí, els operaris de l'ajuntament s'entreguen pacientment a la tasca –perquè és una tasca de paciència–: raspant amb les rasquetes, regant el terra amb desgreixador, escombrant la superfície amb mangueres a pressió d'aigua calenta. Pacientment, lentament. "Probablement no acabarem avui", deia un. Segons l'ajuntament, durarà almenys una setmana. Sentiments a part, significa remoure la capa geològica més recòndita dels altars, la brutícia, però segueix sent una brutícia amb significat i els operaris ho saben. "Et costa més fer-ho", deia un altre.

Els laterals del passeig encara estaven plens de missatges que els tècnics tenen previst retirar durant la jornada

Notícies relacionades

L'operatiu nocturn no va desmantellar tots els memorials: el de l'extrem nord del passeig ha sigut conservat en una espècie de versió reduïda que envolta el fanal just al punt on comença la Rambla, i el seu destí immediat és probablement créixer i estendre's al ritme de la necessitat que té la gent d'expressar-se. Una família barcelonina que tornava de Mallorca i que acabava de baixar del vaixell el primer que va fer va ser dirigir-se a la Rambla a dipositar una ofrena, i miraven amb cara de condol i pesar l'operació de la cera, i el terra ennegrit del lloc on tenien pensat dipositar una flor. Quan algú els va dir que podien fer-ho a la part de dalt, es van sentir millor.

La Rambla ha sigut durant 12 dies l'escenari d'un emocionat i sostingut pelegrinatge que ha deixat unes empremtes que difícilment es poden esborrar en una nit. A part dels rius secs de cera i de l'únic memorial que es manté, els laterals del passeig central –els arbres, les cabines de telèfon, les parades de flors, els pals de l'enllumenat, els fanals– seguien exhibint a aquesta hora les seves pròpies expressions del dolor: missatges, escrits, poemes, dibuixos, fotos. Estava previst que els tècnics de l'Arxiu Històric i del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) els retiressin, amb la mateixa delicadesa amb què havien retirat la resta d'ofrenes, durant la jornada.