ATEMPTATS A BARCELONA I CAMBRILS

Ripoll s'encomana als nens

Una docent de dos dels gihadistes apel·la al retorn a la normalitat dels petits com a via per aproximar els adults

"Voldria maleir-los, però no puc: eren els xavals del poble i algú els va fer odiar", diu una jove musulmana

zentauroepp39769818 ripoll170822221738

zentauroepp39769818 ripoll170822221738 / Gemma Tubert

4
Es llegeix en minuts
Víctor Vargas Llamas
Víctor Vargas Llamas

Periodista

ver +

Han sigut alguns dels seus joves, els cridats a ser el futur de la localitat, els que han sumit Ripoll en aquest malson i, paradoxalment, poden ser els més petits els que condueixin tota la població al camí del retorn a la concòrdia. «Quan les famílies vegin que els nens estan bé, serà molt més fàcil que trenquin el distanciament i la desconfiança envers aquells que els ha portat a aquesta situació. Si tot va com espero, serà llavors quan es relaxaran i, a poc a poc, s’aniran acostant a espais naturals de trobada, com l’escola i les activitats extraescolars», destaca Eva Farrés, directora de l’escola Tomàs Raguer. Al llarg dels seus 27 cursos d’experiència, ha tingut entre els seus alumnes Moussa Oukabir i Said Aallaa, tots dos abatuts pels Mossos d’Esquadra a l’operatiu antigihadista que ha fet contenir la respiració a tot Catalunya.

Quan aquest procés es vagi complint, serà el moment de «reforçar» aquestes àgores acadèmiques amb nous instruments que captin la presència d’adults de totes les comunitats, més enllà de les tradicionals assemblees i trobades amb professors, destaca Farrés. Falta per perfilar aquestes iniciatives, com també falta per aclarir tot un grapat d’incògnites per a les quals ni ella ni els seus col·legues de la comunitat educativa han sabut obtenir resposta fins ara. Per començar a recompondre la situació, aposta per «acomboiar» les famílies dels gihadistes, perquè algunes d’elles tenen nens en edat escolar «i estan patint moltíssim, tant pel que ha passat com pel futur que els espera». Coincideix que els nens se sobreposen a tot, però mostra un cert recel sobre l’evolució dels esdeveniments, veient la vulnerabilitat que han mostrat els membres de la cèl·lula gihadista davant les males influències de l’imam, segons apunten les investigacions. «El dol serà llarg i molt complicat», reflexiona.

Metamorfosi de xavals per als quals Farrés només té bones paraules. «El Moussa era un noi molt alegre, molt viu, sempre s’oferia per participar. Tenia un bon rendiment en les assignatures, era disciplinat i s’interessava per tot a classe. També era molt protector amb la seva germana petita», explica. Amb el Said hi va tenir menys contacte a mesura que van anar passant els anys, però no recorda haver reparat en cap reacció que li fes témer per la seva evolució. Ben al contrari.

Canvi de guió

La docent, i qualsevol que els envoltés, estava convençuda que els nois seguirien el guió previst. «Eren normals, amb les il·lusions de qualsevol xaval de la seva edat. Uns volien ser enginyers, altres advocats, i n’hi va haver que es van decantar per mòduls». Ara són els protagonistes d’un acte inesperat i macabre pel qual s’assenyala la població. «No volem que Ripoll sigui conegut com el poble dels gihadistes. S’ha de recuperar el model de convivència de sempre», afegeix.

Qualsevol detall de quotidianitat d’aquest municipi revela un pòsit d’inquietud, de neguit i d’angoixa. No són pocs els veïns que pregunten als periodistes per què encara són al poble, «si ja han caçat l’últim» dels gihadistes, fent referència a Younes Abouyaaqoub. Agraeixen totes les atencions i mostres de solidaritat, però necessiten recuperar la quietud del lloc, treure’s de sobre el protagonisme, el deambular de reporters tafanejant la presència dels quals els recorda que aquest no és el Ripoll de sempre. Tanta necessitat tenen de recuperar la seva essència, que fins i tot la manifestació prevista per a dissabte, en paral·lel a la que acollirà Barcelona, estarà presidida per un lema que va més enllà del 'No tinc por' de la capital catalana: 'Ripoll per la pau. Un pas endavant'.

Inquietud diferent

«En el nostre cas és necessari un pas més del que proposa Barcelona. No és que tinguem por, tenim una inquietud diferent i una gran preocupació perquè els terroristes eren els nostres veïns. I ens preocupa que, si no gestionem tot això amb tacte i precisió, la situació acabi derivant en una contínua successió d’actes xenòfobs i islamofòbics», revela una font municipal.

Aquesta angoixa davant la possibilitat que es perdi el control va inspirar la convocatòria ciutadana celebrada ahir a la plaça de la Llibertat, prèvia a una trobada formal entre el consistori i les entitats del poble. D’entre els pràcticament 80 assistents, joves com el Miquel van mostrar el seu desassossec davant el temor de brots racistes, que és important avortar, «filmar i denunciar» perquè el poble recuperi el pols.

Notícies relacionades

La regidora de Seguretat, Dolors Vilalta, va sostenir que el dol «és cosa de tots», per recordar la complexa situació de la comunitat islàmica, alhora que va recordar l’existència de suport psicològic per a totes les persones que ho necessitin: «Eren companys de classe de molts, del mateix equip de futbol, veïns de replà».

Immersa en l’emoció, la jove Wafa Marsi es va presentar davant l’assemblea com a «ripollesa, magribina i musulmana». «Algú ha fet odiar nois que no odiaven. Els van separar de la societat, però al mateix temps, de les seves famílies, que són víctimes també. Els voldria odiar, com vaig maleir els terroristes de Londres o de París. Però no ho puc fer perquè els coneixia, eren els nois del poble. Amb alguns d’ells fins i tot vaig compartir les ganes de viure».