Barcelona recupera el pols després dels atemptats... i els problemes

Barcelona torna a bategar amb un pols pausat. La respiració ja no és entretallada. Encara que no és completa, hi ha un cert retorn a la normalitat, o sigui, als problemes, que no són pocs. El fatídic dijous 17, una entrevista amb la tinenta d’alcalde Janet Sanz havia de repassar unes quantes d’aquestes qüestions, algunes d’enquistades, com la parctematització de la ciutat o el preu de la vivenda, i altres de recent encuny, com l’erupció de narcopisos al Raval. No tenia sentit, aquell dijous i dies immediatament posteriors, posar el focus sobre aquestes qüestions. Potser ara ja és possible repescar algunes de les respostes que Sanz va oferir, com, per exemple, que Barcelona treballa per crear una aliança de ciutats afectades per Airbnb, que l’ajuntament no entén que el conseller Santi Vila adopti el paper de Perry Mason d’aquest portal multimilionari que tan sols paga 55.000 euros en impostos a Espanya i que (per citar una tercera qüestió) seria un error pretendre que la ciutat, en nom d’això que alguns denominin «turisme de qualitat», acabi sent un destí tan sols per a turistes rics.

    

Que bona part de la conversa amb Sanz giri al voltant de l’eix temàtic del turisme no és estrany. L’entrevista era la tercera que aquell dia concedia. Les dues anteriors havien sigut sol·licitades per una cadena de televisó i una agència de notícies alemanyes. ¿A què venien? ¿A la recerca d’una notícia extravagant a mig estiu, com la mal anomenada turismofòbia? «No –diu Sanz--, estan interessats, per exemple, en l’impacte del turisme sobre la vivenda. Igual que primer els veïns del Poblenou, l’Eixample i Gràcia van començar a mirar amb preocupació què passava a Ciutat Vella, ara són les ciutats europees les que volen saber què passa a Barcelona». Assegura, a més, que van ser entrevistes empàtiques. «El que ens diuen és ‘entenem el que us passa, perquè no és exclusiu d’aquesta ciutat’».

    

Aquest ha sigut, en aquest capítol, un estiu singular. La vàlvula ha començat a xiular en l’olla a pressió de les Balears, que ha fixat en 623.624 el sostre màxim de llits turístics de les illes. La tinenta d’alcalde sosté que, encara que sense una xifra tan precisa, Barcelona ja va recórrer aquest camí abans, quan va aprovar el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT). Les conseqüències d’aquest pla, lamenta Sanz, no són immediates.

Hotels en construcció

L’actual mandat va començar amb 70 llicències d’hotel concedides per l’anterior equip de govern i encara no executades. És a dir, que en les pròximes eleccions municipals encara quedaran pendents d’inauguració alguns hotels. «Quan vam arribar ens vam trobar que el nombre de llicències concedides havia augmentat el 20% i que en el 17% de la ciutat es concentrava el 50% de l’oferta d’allotjament». El que es pregunta aquesta responsable municipal, sobretot després que aquest agost ha certificat el tancament de gairebé 1.000 pisos turístics il·legals i que Airbnb ha esborrat del seu portal uns 1.000 anuncis sense llicència, és previsible: «¿Què estaria passant a Barcelona sense suspensió de llicències i sense el PEUAT?»

    

Bona pregunta. I, per seguir estirant aquest mateix fil, se li planteja a la tinenta d’alcalde, una altra alternativa. ¿Què passarà al barri de Sant Antoni, un dels epicentres de la gentrificació i de l’alça de preus de la vivenda, quan l’ajuntament posi en marxa, a l’entorn del mercat, la superilla prevista? No és un despropòsit preveure que un benintencionat urbanisme acabi per agreujar la situació. Sanz encaixa l’advertència i assegura que preventivament l’ajuntament ja ha pres algunes mesures per conjurar el perill d’aquest urbanisme contraproduent, com suspendre 22 llicències per a l’obertura de més establiments de restauració i souvenirs, i reservar 10 solars d’aquest entorn, com l’antic teatre Talia, per créixer en vivenda pública. El que passa –afegeix– és que frenar la tendència a l’alça del preu de la vivenda no és fàcil. «Els fons d’inversió, que fins ara apostaven per Venècia o altres ciutats, ara ho fan pel desig dels turistes de visitar Barcelona, volen invertir en vivenda turística o en vivenda de luxe».

    

Aquesta última paraula, el luxe, és una oportunitat per recordar una reflexió que Oriol Bohigas va fer dos anys enrere, quan va afirmar que tan sols un govern molt de dretes pot pretendre que el turisme que rebi la seva ciutat sigui de poder adquisitiu molt alt. Venia a dir, en certa manera, que amb aquest discurs del turisme de qualitat, presentat com a sinònim de ric, Barack Obama no hauria pogut visitar Barcelona com a motxiller de jove. «Hi ha qui intencionadament confon qualitat amb convivència. El que demanem a qualsevol persona que visita la ciutat és que entengui que les seves vacances són el nostre dia a dia, que hi ha unes regles de comportament. No volem que sigui una ciutat que només se la puguin permetre els turistes rics».

Cotxes, bicis...

Bohigas va fer aquesta advertència i, setmanes enrere, una altra veu comuna en els debats ciutadans, José Antonio Acebillo, pare de part de la Barcelona moderna, va encetar un altre meló interessant. Acebillo sostenia que el debat sobre tramvia sí, tramvia no era curt de mires. Afirmava que han arribat a la ciutat altres formes de moure’s que van més enllà del transport públic, la bicicleta i el cotxe. Es referia als segway, els patinets elèctrics i un altre tipus d’enginys mecànics que van arribar a Barcelona amb força perquè s’oferien als turistes però que, a poc a poc, s’han fet un lloc com mitjans de transport alternatius. És cert, diu Sanz, que «la mobilitat està evolucionant cap a un lloc diferent en què el cotxe ja no té la preeminència». No és una evolució de pas gràcil. Encara hi ha qui creu que el cotxe és el gran aliat del comerç. «S’ha de lluitar contra tots els prejudicis que encara es mantenen sobre el transport públic», explica.

    

La qüestió és que gota a gota, els carrils bici s’han anat omplint d’allò que no són bicicletes. Les vagues del metro, potser, hauran contribuït a accelerar el procés de transformació de la mobilitat.

Els narcopisos del Raval

¿I el Raval i els seus narcopisos? Aquí la tinenta d’alcalde admet que la queixa dels veïns és fàcil d’entendre. El més difícil és donar-los una resposta que els satisfaci, perquè la policia, per poder actuar, necessita tenir ben demostrats els fets davant el jutge. «De moment s’ha actuat en 21 pisos i s’han practicat 17 detencions, sobretot al juliol». Però no és suficient, admet.

Notícies relacionades

Barcelona recupera el ple hoteler amb un gran congrés mèdic

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

    

La ciutat abans de l’atemptat no és gaire diferent de la posterior. Torna la normalitat. Perduren els problemes.