Cooperatives: memòria obrera i utilitat

La cohesió veïnal, la identitat d’un barri, la defensa dels drets dels obrers i els avantatges socials i econòmics de l’autogestió van afavorir l’auge de les cooperatives a la Barcelona de finals del segle XIX i principis del XX, especialment a la Barceloneta, el Poblenou, Gràcia i Sants, les zones amb més població proletària dècades després de l’esclat de la revolució industrial.

Després de la recuperació de la centenària la Lleialtat Santsenca, ara l’Ajuntament de Barcelona està a punt de culminar l’adquisició de la cooperativa Segle XX, ubicada en un immoble del carrer de Ginebra, al barri mariner, que fa anys que està abandonat. «A finals del 2014, Filodomos SL, l’empresa propietària, va interposar un recurs contra el jurat d’expropiació i el preu fixat, que ja es troba en vies de resolució», assegura un portaveu de la seu del districte. Si les negociacions arriben a bon terme, els veïns de la Barceloneta disposaran d’un nou equipament públic en aquest lloc històric.

«Les cooperatives també van ser espais de trobada i motors culturals entusiastes», explica Antonio Alcántara en un assaig dedicat a les cooperatives obreres. Per això, moltes d’aquestes cooperatives comptaven amb sales i platees que s’han adaptat com un guant a la transforma­ció en teatres.

És el cas dels immobles de Teixidors a Mà de Gràcia, que avui és la seu de Teatreneu, al carrer de Terol; de l’altra la Lleialtat, la del carrer del Montseny, on hi ha l’actual Teatre Lliure de Gràcia, i de la cooperativa Pau i Justícia, del Poblenou, reconvertida en la Sala Beckett. En altres casos alberguen ara biblioteques, com la Fraternitat de la Barceloneta.

Ivan Miró, investigador en economia solidària, i el sociòleg Marc Dalmau, tots dos membres de la cooperativa La Ciutat Invisible, són autors de tres llibres dedicats a les cooperatives de Sants, el Poblenou i la Barceloneta, perquè, per a ells, el cooperativisme és una història que va ser sepultada per 40 anys de dictadura i 30 més de democràcia desmemoriada. «Per justícia amb aquella economia fraternal i solidària, forjadora de la identitat popular, així com per promoure el naixement d’experiències futures, és imprescindible recuperar el passat cooperativista de Barcelona», argumenten a la web de La Ciutat Invisible.

Notícies relacionades

Sants ressuscita el centenari edifici de la cooperativa la Lleialtat

El gimnàs Sant Pau i 36 pisos socials estaran llestos en dos anys

«Investigant per a una exposició sobre la memòria cooperativa vam descobrir la verdadera ubicació de la Lleitat Santsenca, que estava oblidada sota una altra identitat, i vam contribuir a la seva recuperació amb altres entitats veïnals i la cooperativa d’arquitectes la Col», assenyala Miró.

De Sants destaquen les cooperatives que van créixer al voltant de l’Espanya Industrial, societat cotonera fundada pels germans Muntades el 1847, que «va arribar a ser la fàbrica tèxtil més important d’Espanya amb més de 1.500 treballadors». Als seus terrenys es va construir el parc urbà de prop de l’estació de Sants. El Poblenou va congregar des de 1870 fins a 1939 prop de 20 cooperatives de consum, com Pau i Justícia, la Flor de Maig, l’Artesana, la Magnòlia i el Jardí. I de la Barceloneta també esmenten el Centre Cooperatiu de Pescadors, actiu de 1901 a 1979.