el barri que no dorm

24 hores en el pandemònium de la Barceloneta

Els veïns del barri ocupen dissabte les platges en protesta pel pòquer de problemes que els condemnen a malviure

fsendra39639849 barceloneta170811131745

fsendra39639849 barceloneta170811131745 / ELISENDA PONS

6
Es llegeix en minuts
Carles Cols / Barcelona

Fem números. Nou turistes amb les seves respectives maletes esperen dijous passat per entrar en una finca del carrer del Mar, a la Barceloneta. Van, això sembla, a un pis turístic. Legal o il·legal. Això és igual per a la divisió que ve a continuació. Perquè el pis prototip del barri és el quart de casa, així que si el destí del grup és una d’aquestes vivendes, surten a 3,1 metres quadrats per cap. Els hotels càpsula de Tòquio, per buscar un punt de referència, ofereixen al client dos metres quadrats per dormir, només una mica menys, però les maletes van a part, així que els nou del carrer del Mar o encaixen les seves com nines russes o, bé, que cadascú s’imagini l’escena. Benvinguts a la Barceloneta, en termes de densitat de població flotant, la Calcuta del turisme. N’hi haurà que diran que cada estiu s’explica el mateix. No. Sembla que empitjora.

    

El cas dels nou amb nou maletes en 28 metres quadrats és només un apunt del natural, una simple observació en aquesta setmana de meitat d’agost, un preludi informatiu de la manifestació que avui tenen convocada a la platja els veïns del barri, que, segons diuen, estan més farts que l’any passat del malviure que comporta la massificació turística, i això que el 2016 ja va ser la conya, perquè recordem que va ser l’any de l’enquesta que semblava d’acudit: «El 58% dels turistes es queixen que hi ha massa turistes». Doncs aquest any, més.

PROTESTA, VÒLEI I SANGRIA

«Cregui’m, aquí només descansem quan plou», explica Lourdes López, veïna i una de les portaestendards de la Plataforma en Defensa de la Barceloneta, que avui, a les 10 del matí, estarà a la Calita, la platja davant el restaurant Salamanca, per protestar en contra de (atenció que les queixes s’amunteguen) l’especulació immobiliària, l’incivisme, la inseguretat, els robatoris i la privatització de l’espai públic.

Forta ressaca en un banc del barri / ELISENDA PONS

Nullius in verba. Aquest és el lema de la Royal Society de Londres. Que no t’ho expliquin, vine a veure-ho tu mateix, es podria traduir més o menys. Doncs això, immersió a la Barceloneta, un lloc on qualsevol cosa és possible. Un exemple. Sebas, veí també i algú a qui hauria de ser difícil sorprendre a aquestes altures, explica l’última pilleria d’aquest estiu, que efectivament el va sorprendre. «Hi ha un espavilat que lloga per dos euros les pistes de vòlei de la platja, ¡les municipals! Ofereix un got de sangria inclòs en el preu», assegura. És com els gorrillas que aparquen cotxes a Sevilla, però en versió 2.0. Ho fa via una aplicació de mòbil. A la que algú badi, també en dirà economia col·laborativa.

    

Les platges, afegeix Sebas, no són el pitjor dels problemes dels veïns del barri. La medalla d’or del podi se l’emporta de bon tros la gentrificació, amb els lloguers abusius, inassumibles per als salaris locals. La de plata, potser, l’incivisme, les gresques de nit al pis turístic que no deixen dormir, i les del carrer, que després tractarem. Però, d’entrada, el tema de les platges té la seva conya, perquè són una de les senyes d’identitat del barri. Com els canals a Venècia.

    

Durant el mandat de Xavier Trias es va portar a terme un canvi significatiu en la gestió de les platges de la ciutat. Es va apostar per la italianització parcial de la zona de bany, es van aprovar concessions privades de gandules i para-sols. Són porcions de platja en què és obligatori pagar per tenir un lloc sota el sol. Els veïns de la Barceloneta, per raons òbvies, no s’ho van prendre bé. La manifestació es convoca a la platja no només per això, però també per això. S’ha de subratllar, no obstant, que aquesta batalla ja la tenen mig guanyada. Aquest estiu van finalitzar quatre concessions de gandules i dues de para-sols i l’Ajuntament de Barcelona no les va renovar. Són 1.800 metres quadrats, que no és poca cosa. La resta de concessions caduquen al final de l’estiu. Fonts municipals anticipen que de cara a l’estiu del 2018 es tornarà a l’era preTrias, és a dir, que cadascú conquisti la seva porció de sorra com colons d’Oklahoma.

    La mesura, en realitat, és un glaçó de gel a l’infern. Els problemes del barri són majúsculs, i les solucions, minúscules. És el cas del metro. La parada de la Barceloneta té una única boca d’accés. És de les més ingrates de la ciutat. ¡Aquest any tindrà per fi escales mecàniques per sortir al carrer! ¡Any 2017! Quedaran les del passadís subterrani. El contrast entre aquesta estació (supera els 20.000 passatgers al dia) i les catedrals de la línia L-9 (menys transitades que l’Outback australià) és sideral.

    

El que dèiem. Nullius in verba. La immersió a la Barceloneta no es pot considerar completa sense un passeig nocturn. Per situar el lector, de cinc a set de la matinada. Una hora molt dolenta.

    

Abans, primer, una prèvia. Francesc Muñoz és un geògraf català que fa classes a Venècia, l’Everest de la parctematització d’una ciutat realment bonica. Podria parlar hores del que l’espera a Barcelona si segueix per aquest camí. La qüestió és que, tot i això, assegura que hi ha una manera de disfrutar de Venècia. Consisteix a recórrer-la de matinada, a la llum de la Lluna, amb carrers buits.

    

Doncs aquesta etapa ja l’ha cremat la Barceloneta. A les cinc de la matinada abaixen la persiana les discoteques situades als peus de les torres de la Vila Olímpica. Allò és Mordor. Hi ha cua per al taxi. Això no és nou. Apareixen llauners de darrere de les palmeres. Això, tampoc. El que crida l’atenció és el trànsit de rickshaws. Sembla el Xangai dels anys 30.

Notícies relacionades

    

«Nous allons a la Barceloneta». La majoria, vés a saber per què, són francesos, però amb molt poca grandeur a aquelles hores. Pot ser que entre ells hi hagi un futur gran literat, meitat Jean Genet, meitat Hunter S. Thompson, que algun dia explicarà que de jove es desmanegava borratxo a Barcelona al seient del vehicle mentre el portaven a pedals al cor de la Barceloneta, però, de moment, el que hi ha aquí de matinada és una altra mena de decadència i, sobretot, una penetrant pudor d’orina, d’aquesta que irrita els lacrimals. El camí cap a la Barceloneta magalufeja una mica. A la platja dorm gent. Alguns, la mona. Altres hi són amb sacs i termos. Seguir un rickshaw és una opció, per veure on va. Acaba la ruta al passeig de Joan de Borbó. Són dos quarts de sis del matí. El vehicle para al davant d’un supermercat que o ja és obert o no ha tancat en tota la nit. Barcelona, la millor botiga del món. Això es deia abans. Els passatgers entren a buscar provisions. Comença un altre dia. En un carrer d’allà deuen estar dormint nou turistes en 28 metres quadrats.