CONFLICTE AL PRAT

Treva sorpresa a l'aeroport

Normalitat aquest dijous en l'accés al control de la T-1 i molts viatgers que arriben amb temps de sobres

fsendra39625534 aeropuerto170810163703

fsendra39625534 aeropuerto170810163703

3
Es llegeix en minuts
Toni Sust / Víctor Vargas / Barcelona

La normalitat, aquella paraula perduda, gairebé va regnar ahir a l’aeroport del Prat. La terminal 1 no va registrar cap col·lapse, sinó un accés fluid. El temps que invertien els viatgers al migdia des que es posaven a la cua d’accés al control fins que el superaven amb el seu equipatge de mà no superava el quart d’hora. A les 6.10 del matí es va comptabilitzar un màxim de 31 minuts d’espera. Després de les nou del matí hi va haver certa intensitat en l’afluència, en part perquè es van barrejar les cues de seguretat amb les de facturació, però un parell d’hores després la jornada era la pròpia d’un agost de qualsevol any.

    

Però tota aquesta tranquil·litat és gairebé una sorpresa aquests dies, i els viatgers seguien arribant amb una antelació considerable al Prat per por de perdre el vol a les cues. Va ser el cas del Jonathan, uruguaià, que viatjava amb la seva dona i els seus fills, una nena i un nen. «Hem vingut tres hores abans del vol perquè per casualitat vaig veure a la tele de l’hotel que les cues de l’aeroport arribaven fins a la sortida».

    

Malgrat que la família, que volava a Brussel·les, no va haver de fer cua als controls, es va trobar, com tants en el seu cas, que el taulell de facturació no obria fins dues hores abans del vol. Allà sí que es va haver d’esperar.

    

De deu portes de control de passatgers, a la T-1 n’hi havia vuit en funcionament i dues de tancades poc abans del migdia. En un quart d’hora, dues van ser tancades. «A primera hora hi havia més gent, però la normal», explicava un empleat de la neteja que augurava per avui un dia complicat si al final la vaga seguia. I, sí, segueix.

    

La precaució també va marcar el dia de la Jordina, 42 anys, que volava a Eivissa i es va presentar a l’aeroport cinc hores abans. No havia de passar pel taulell, ja portava la targeta d’embarcament. Davant la pregunta d'amb quant temps hauria vingut en un dia sense risc de col·lapse, responia que ni idea: «És el tercer vol que agafo en la vida».

    

La perspectiva de passar hores esperant per sortir no l’incomodava: «Estem de vacances i no tenim res a fer a part d’esperar. ¡Bocata i llibre!». Com el Jonathan i la Jordina, ahir se n’anava molta gent de la ciutat. Estaven programats 495 vols amb sortida des de l’aeroport del Prat, amb un total de 80.278 seients, que, davant la jornada, es van omplir de passatgers alleujats per haver superat el conflicte que es viu aquests dies.

Amenaces i estrès

Els que no tenen descans en les més de dues setmanes de conflicte laboral que es viu al Prat són bona part dels seus empleats, molts d’ells sense afegir-se a la vaga que està alterant l’habitual funcionament de l’aeroport. Ho explicava l’Andrés, nom fictici amb el qual preferia ser identificat un dels membres de la plantilla d’auxiliars de la T-1, que mostrava el seu afartament per les «constants mostres d’hostilitat i fins i tot amenaces» que reben.

    

«La situació és estressant, molt angoixant, i això que nosaltres no fem vaga. Simplement veuen un uniforme i s’acarnissen amb tu», lamentava l’Andrés. Xifrava en 977 euros el que pot cobrar un auxiliar en un mes corrent, «cosa que comporta 34 hores extres». I mostrava poques esperances que la seva situació millori: «No tenim la força dels vigilants; de fet hi ha companys que sumen tot l’any sense cobrar uns endarreriments», destacava.

Notícies relacionades

    

«Tenim la sensació de ser els últims respecte a les nostres condicions laborals, i no obstant els primers que parem la bufetada dels passatgers. Es desfoguen amb nosaltres de mala manera: a una empleada li van desitjar la mort de la seva mare, a mi em va escopir un viatger per fer-li veure que s’estava equivocant», explicava.