DESCENTRALITZACIÓ COMPLEXA

Gràcia turística

EL PERIÓDICO recorre el barri en un 'tour' per a un grup reduït d'estrangers amb curiositat per la gastronomia local que és avisat prèviament de l'atac a l'autobús i la 'turismofòbia'

zentauroepp39549361 gracia170804211725

zentauroepp39549361 gracia170804211725 / RICARD CUGAT

4
Es llegeix en minuts
MAURICIO BERNAL / BARCELONA

La primera parada del Gràcia Neighborhood Food and Market Tour és la xocolateria La Nena, a Ramón y Cajal. El grup de vuit persones s’atura a l’entrada mentre la guia, Raquel Santiago, explica què és una granja i el que els espera dins. Pep Cañameras, el propietari, es materialitza a la porta i toca jovialment la campana de l’entrada en senyal de benvinguda, i aquest simbòlic acte marca la processó cap a l’interior. A la taula, tots es cruspeixen el seu chupito suís, especialitat de la casa: un gotet de xocolata, nata, xurro i melindro. Encara que fa un parell d’anys que Devour Tours porta a terme la seva passejada gastronòmica per Gràcia, és la primera setmana que fa parada a La Nena. Cañameras està satisfet, diu que tots hi guanyen, que els grups són petits i no avassallen, que és un turista educat i curiós. Alguns clients habituals, no obstant, comencen a fer mala cara. A priori, no hi ha motius per a això. Són discrets i educats. Però la ciutat hi està predisposada.

La segona visita és a La Trobada del Gourmet, una parada de formatges i embotits al mercat de l’Abaceria. Pel camí, el grup passa davant de l’antic Banc Expropiat, que sol estar ple de folis contra la gentrificació o pintades contra el turisme. Aquests dies no hi ha res, però és igual: al començament del tour la guia els ha explicat que fa poc va ser atacat un autobús de turistes, i els ha dibuixat el panorama del malestar ciutadà contra la massificació. Al grup no estan impressionats. «No sé si és la millor manera de reaccionar, però no sé què faria jo si visqués en un barri com el Gòtic», comenta Taylor Biedermann, mestra en una escola de Washington, EUA. El seu marit, Garrett Biedermann, és advocat i treballa amb un jutge federal a la capital nord-americana. Tots dos formen la classe de parella que quan han passejat pel casc antic han sentit que entraven en «una trampa per a turistes», la classe de parella que viuen en la dicotomia: «Vas per aquell barri –diu ell–, veus aquelles masses i dius: ‘Quin horror’, però et sents estrany perquè en el fons comprens que hi estàs contribuint». A Gràcia se senten més relaxats.

El grup és posat en guàrdia: Conchita, la propietària de la Trobada és «la guru del formatge» al barri, diu la guia. Com Cañameras a La Nena, la guru saluda riallera, aixeca una mà mentre manipula amb l’altra la màquina de tallar. La degustació inclou tres formatges: manxec, payoyo i urgèlia amb codony. Encara que el grup és petit i fa poca cosa per cridar l’atenció, els compradors habituals no deixen de mirar-lo amb curiositat. El turisme al barri de Gràcia ni escasseja ni es desborda pels marges, i la presència d’estrangers que fan experiència de la rutina del veí segueix sent notícia.

La fragilitat del barri

«La meva opinió és que la gent està confonent les coses–diu Raquel, la guia–. Estan ficant al mateix sac el turisme bo i el dolent. Una cosa és l’especulació que fan alguns amb el turisme i una altra cosa és el turista curiós i respectuós que ve aquí amb ganes de conèixer coses. Però és clar, hi ha molta especulació». Li donen la raó el cultiu cada vegada més estès de negocis de caire turístic, els pisos turístics i un augment del preu de la vivenda en què té molt a veure el turisme. Gràcia viu en la dicotomia. El barri sent la seva fragilitat. Alguns no voldrien ni sentir el soroll de les rodes de les maletes esgarrapant les voreres.

Del grup també en formen part Holly Gold i la seva filla Bella Gold, de Berkeley, Califòrnia. Pregunten per quins barris es pot caminar amb tranquil·litat, en quins restaurants es menja bé i per un bon preu; on hi ha bon cafè. «Entenc que pot ser intrusiu», diu Bella sobre el turisme de masses i el rebuig que genera. El grup ha fet la tercera parada del dia a la parada de bacallà, olives i conserves Pairó, al costat muntanya del mercat, prop de la Travessera de Gràcia. «Els poso olives d’Extremadura, Andalusia i Lleida», diu la Núria, la responsable. «Són grups interessats pel producte local, grups petits, mai són més de 10», assegura. Els comerciants no viuen ni de lluny del turisme. Els grups com aquest són una anècdota. L’hospitalitat, aquest valor ara en entredit, segueix sent la norma.

Pintades okupes

Notícies relacionades

Novament al carrer, la família turística es dirigeix a Oli Sal, Travessera al sud, on toca degustació d’olis. De camí passen davant de la casa okupada La Trava, però no reparen en la pintada de la façana: «Prou gentrificació». A la parada, la mestressa, Sandra Stefani, els rep per descomptat amb jovialitat. «Som a l’estiu –explica després–. En aquesta època, la meitat de les vendes són a turistes i l’altra meitat a gent de la ciutat. A l’hivern, 20% a turistes i 80% a locals». El grup degusta tres olis i després segueix el seu camí: a una botiga de pernil, a una celler de vermut, a un restaurant de barri i a una botiga de gelats. Quatre hores haurà durat el tour gastronòmic.

El centre de la ciutat està perdut. A Gràcia, potser, el debat encara és possible.