La vaga del Prat s'enquista en la negociació i enardeix els polítics

Ni les infructuoses negociacions a tres bandes per posar fi a l'aturada de vigilants de seguretat al Prat que aquest diumenge han tornat a acabar sense grans avanços. Ni la tensió a l'alça ni l'intercanvi de retrets als despatxos polítics. Ni el desgast de passatgers i empleats després de dues setmanes de descontrol. Res d'això ha arribat a orelles del Sean, però es poden apostar que encara que fos veritat, no pertorbaria la seva eufòria. Probablement seria l'únic membre del passatge que volava a Belfast des de l'aeroport de Barcelona que ja era als núvols molt abans d'enlairar-se. I ha costat poc donar-li un altre motiu per a un nou brindis amb la cervesa en got de plàstic que sosté amb vigor mentre fa cua davant dels taulells de facturació de la T-2. L'informem que probablement aquesta serà l'espera més prolongada que haurà d'encaixar aquest salat nord-irlandès abans d'embarcar, i que la segona jornada de vaga de vigilants no l'esquitxarà. "¡Sláinte! [salut] ¡Visca 'Barsalona'!", proclama, això sí, amb la mateixa alegria que tenia abans de donar-li la bona nova.

Si divendres passat va ser la T-2 l'espai més conflictiu per als passatgers per les llargues cues que s'acumulaven a les instal·lacions, aquest diumenge les circumstàncies s'han igualat bastant amb la T-1. A les dues terminals les esperes no superaven la mitja hora la major part de la jornada, segons Aena. Contrasta la informació sobre el terreny la Verónica, que accepta el repte de cronometrar el via crucis. "He començat a les 10.49 i acabo a les 11.27 hores", proclama abans d'enfilar l'arc detector de metalls. Granada l'espera i això ajuda, i molt, a atenuar la llarga espera fins que el seu avió la porti a la ciutat dels 'cármenes'. "No em volia arriscar a perdre el vol i al final, mira, mitja horeta de cua i cinc hores tocades d'espera abans d'embarcar", diu contrariada. En alguns moments ni tan sols hi ha hagut cues. 

"Entenc les reivindicacions de qualsevol empleat, però no haurien de ser a costa d'altres treballadors. Una empresa tan important hauria de prendre mesures per evitar-nos aquest espectacle. Jo també treballo de cara al públic i amb unes condicions pèssimes respecte al tracte que ens dona l'empresa, però no per això ho pago amb els clients", diu aquesta noia de Viladecans, indignada, però sense perdre les bones formes. No es pot dir el mateix d'altres viatgers, "que s'enerven" i es mostren colèrics "amb qualsevol uniforme que passi per allà", segons el testimoni d'un empleat d'Aena, que ho limita, això sí, a una petita minoria. "Aquests dies també són molt durs per a nosaltres i s'hauria de saber", diu.

Frustració

Que els excessos contribueixen a la crispació ho comprova en carn pròpia Marcel Escobar, supervisor de la fila ràpida de la T-1, únicament disponible per a viatgers de primera classe, 'business' i famílies amb nens. "Ahir va arribar un grup a les nou del matí i el seu vol sortia a les vuit del vespre... Tanta precaució, tanta por és contraproduent, perquè només genera més cues i molta frustració", destaca. Tampoc ajuda, assegura, que aquests dies les aerolínies segueixin obrint els taulells de facturació "tan sols tres hores abans" del vol. 

Pols oposats sobre el terreny, els dels interessos dels empleats davant els drets dels passatgers. Guerra de trinxeres al flanc polític, amb ràfegues d'acusacions entre l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i el Govern central, intentant endossar la responsabilitat institucional del descontrol laboral. I front obert en la taula de negociació.

Estratègies

La llunyania de les postures en les converses s'ha fet evident a l'escoltar les parts. D'una banda, el secretari d'Estat d'Infraestructures, Transport i Habitatge, Julio Gómez-Pomar, que poc abans de la trobada apel·lava a la "responsabilitat" d'Eulen i dels treballadors, assenyalant com un escull si fa no fa insalvable la demanda dels empleats d'una pujada salarial del 30%, "que no respon a cap realitat" econòmica i que és "completament descompassada". Així mateix, ha reclamat als vigilants que no empitjorin les condicions dels usuaris "alentint premeditadament" el desenvolupament de la seva tasca. 

Al contraatac, l'assessor del comitè de vaga, Juan Carlos Giménez, que ha apuntat a Aena com a gran responsable del conflicte. "Eulen no podrà donar el que demanem ni els diners que reclamem perquè la licitació és a la baixa, així que és Aena qui ho pot solucionar amb més diners", ha destacat. Eulen va reemplaçar Prosegur en la gestió dels serveis de seguretat de l'aeròdrom el juny de l'any passat, després de guanyar el concurs públic amb un contracte de dos anys per valor de 23,1 milions, 500.000 menys que l'anterior concessió. És per això que Giménez ha tornat a reclamar un augment de la partida per millorar les condicions dels vigilants, que cobren entre 900 i 950 euros de mitjana, així com més personal i millor formació.

La intensa reunió ha finalitzat aquest diumenge sense acord, però amb postures una mica més aproximades entre les parts, que s'han emplaçat a una nova trobada aquest dilluns, tercer dia d'aturades parcials. 

Competències

No pas menys intensa ha sigut la jornada en les instàncies polítiques. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, criticada pel seu silenci davant el conflicte els dies previs, ha subratllat que la situació "no és preocupant, sinó insostenible". "No es pot allargar. Fem una crida a l'Estat, que és el responsable i el competent. Mentre el Govern català i l'ajuntament no tinguin competències, com hem demanat, l'Estat ha d'assumir la seva responsabilitat. No s'hi val que digui que és un conflicte laboral entre una empresa i els seus treballadors", ha denunciat. 

Notícies relacionades

Com sobreviure a la vaga de l'aeroport del Prat

Processó d'indignats al Prat

Colau també ha recorregut a Twitter per mostrar còpies de les dues cartes que l'alcalde accidental, Jaume Collboni, va enviar el 3 d'agost al conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, i al delegat del Govern central a Catalunya, Enric Millo. Collboni ha explicat a aquest diari que encara no té una resposta formal de l'Administració central ni de la catalana, si bé ha mantingut contactes oficiosos sobre aquesta qüestió, com també ho ha fet amb la direcció de l'aeroport. 

Per la seva banda, l'Executiu català ha limitat la responsabilitat de la situació al Govern central. El conseller de Presidència, Jordi Turull, ha dit que sentia "vergonya aliena" per la gestió de la crisi aeroportuària, i ha avançat que es posarà en contacte amb les ambaixades per explicar la situació i demanar disculpes per "les incomoditats causades". Gómez-Pomar ha replicat que en aquest conflicte laboral la mediació no li pot correspondre a Aena ja que ha d'assumir-la l'autoritat laboral, en aquest cas, la Generalitat.