Noies de Nou Barris repudien la 'Merche' de Mariscal

Quan Javier Mariscal va dibuixar el seu primer cartell de la Mercè, el 1987, ni la Sandra ni la Paula ni l'Anna havien nascut. Les dues últimes tampoc havien nascut durant els Jocs Olímpics del 92. La Sandra era un nadó. “¿Que què ens diu Barcelona-92? Res. No ens diu res”, coincideixen totes tres, veïnes de la Prosperitat, Roquetes i la Guineueta. Sí que els diu, en canvi, i no poc, el cartell de la festa major de Barcelona d'aquest any, que l'alcaldessa Ada Colau ha encarregat de nou al pare del Cobi.

Durant la seva presentació, la setmana passada, Mariscal va definir la seva protagonista com "una noia de barri molt guapa i molt contenta de ser de Barcelona". El tinent d'alcalde Jaume Collboni la va batejar com "la Merche"Jaume Collboni, i va dir que "per la seva cara, podria viure perfectament a Nou Barris”. Dies més tard, l'artista que va acolorir la marca Barcelona mostrava al seu compte de Twitter una segona versió del cartell, més vertical, en què la Merche apareixia gairebé de cos sencer, amb un vestit curt i estret. Acompanyava la imatge un “amb sol i amb molta marxa, se'n va a la platja caminant per no contaminar. És la 'choni' ideal”.

La Mercè con sol y a tope se va a la playa andando para no contaminar, es la choni ideal! #LaMerce17 #disenografico https://t.co/zIHtW2XVQA pic.twitter.com/D2s9fg9SLy

— Mariscal Oficial (@MariscalOficial) 18 de julio de 2017

Perpetuació del prejudici

"Imatges i missatges com aquest perpetuen el prejudici per les veïnes de les perifèries. Si volen retratar les noies de barri, que vinguin a Roquetes. I que hi vinguin caminant, per no contaminar", assenyala amb evident sorna la Paula, estudiant de batxillerat vinculada al casal del seu barri des de fa anys. Una de les característiques de Roquetes és que els seus carrers són costeruts.

"Amaga un missatge masclista, classista i capitalista, amb el mòbil a la mà; ho té tot. I amb això de la 'choni' ideal ja ho rematen”, afegeix l'Anna, estudiant d'Infermeria de 20 anys, i presidenta del Casal de Joves de la Guineueta, que no té cap problema a autodenominar-se 'choni'. "No hi ha res de dolent a ser 'choni', el que m'ofèn és que m'ho digui aquest senyor des del privilegi, des del classisme”, subratlla la noia. "Un senyor que he entrat a la seva web i he vist que ven pòsters a 90 euros. ¡Pòsters a 90 euros!", exclama la Sandra per exemplificar que viuen en universos diferents. Molt allunyats.

"Aquí hi ha 50.000 estils, com a tot arreu"

"A Nou Barris, com a tot arreu, hi ha 50.000 estils. Nosaltres no representem 'la noia de barri', perquè no existeix un únic model de 'noia de barri', però no entenem com des de l'administració se segueixen llançant missatges que criminalitzen les joves i la gent de la perifèria. Nou Barris és un districte amb un teixit associatiu brutal. Tenim quatre casals de joves [l'Anna, la Paula i la Sandra pertanyen a tres d'ells, cada una al del seu barri], tots autogestionats pels xavals del barri, cosa que no passa en cap altre districte", reivindica la Sandra, intèrpret de signes, estudiant de dret i coordinadora de projectes del Casal de Joves de la Prosperitat, on treballa (contractada) després de fer-ho durant tres anys com a voluntària.

Aquestes joves consideren contradictori que un ajuntament que crea una regidoria de Feminismes i organitza campanyes específiques com #MercèAntimasclista -en el marc de la #BCNAntimasclista-, després anunciï la seva festa major amb un cartell "ple d'estereotips masclistes". La regidora de Feminismes, Laura Pérez, ha declinat pronunciar-se sobre la polèmica.

Festa pròpia

"Em va molestar per moltes coses, però em va fer especial ràbia això de la Merche, perquè nosaltres tenim orgull de Mertxe. Des de fa sis anys, des de la Federació de Casals de Joves organitzem una festa major alternativa que anomenem 'la Mertxe'", explica la Sandra. Cada any la fan un barri diferent, en funció del casal que fa d'amfitrió. En aquesta edició és el Casal Xiroc i serà al Fort Pienc, el dia 23, tot el dia. Van crear 'la Mertxe' perquè entenien la Mercè com una festa pensada per consumir. "No ens sentíem identificats amb 'la seva' festa i vam començar a organitzar la nostra", resumeix la coordinadora del casal de la Prosperitat, que destaca que l'ajuntament sap perfectament que la fan -tenen tots els permisos-, i que es diu la Mertxe.

Tampoc els agrada el clixé de 'ni ni' al qual, als seus ulls, la imatge del cartell de la Mercè d'aquest any dona ales (ulleres de sol al cap i mòbil a la mà). "Els casals són una bona mostra que a la vida es poden fer moltes coses a més d'estudiar i treballar. Militar, per exemple", reivindica la Paula. La Sandra destaca que el teixit associatiu que es genera als casals és el teixit del barri. "No només treballem amb els joves. Treballem per i amb el barri. I no només els que participen de forma regular en les activitats del casal. Molts joves hi participen sense adonar-se'n. Només passant per aquí ja estan formant part de la comunitat", assenyala.

"La precarietat amb què els nois es troben després d'estudiar tampoc ajuda gens, per no parlar de la desmotivació que moltes vegades troben als mateixos instituts. Aquí hem tingut nois que s'han tret l'ESO a l'escola d'adults a l'any següent de deixar l'escola -explica la Sandra-; aquests nois perfectament se la podien haver tret l'any anterior, però no se'ls va saber motivar".  

"L'enveja de les seves conegudes"

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

L'aposta de Mariscal per una Merche que fos una "noia de barri" -"que va a la moda i porta un tatuatge al braç amb el perfil de l'estàtua de Colom que és l'enveja de les seves conegudes", com es defineix, paraules textuals, en el dossier de premsa elaborat per l'ajuntament- té un perquè.

Un dels objectius del consistori per a aquesta festa major és descentralitzar-la, i un dels nous escenaris serà la plaça Major de Nou Barris. "És cert que fa temps ens van citar per a una reunió per parlar sobre la Mercè al districte, però finalment no sé en què va quedar... Nosaltres tampoc hi vam mostrar gaire interès, la veritat, estàvem centrades en la nostra festa", al·lega l'Anna.