El ganxo d'un restaurant pot dinamitzar una zona a Barcelona

L'estudi destaca que una proposta gastronòmica pot ser un pol d'atracció fins i tot turístic en àrees no cèntriques

fsendra39480835 barcelona  28 07 17  interior la taverna del cl nic  foto  c170730171529

fsendra39480835 barcelona 28 07 17 interior la taverna del cl nic foto c170730171529 / CHRISTIAN MORALES

2
Es llegeix en minuts
PATRICIA CASTÁN / BARCELONA

La força del paladar mou muntanyes: atrets per una estrella Michelin, per una recomanació rotunda, pel menú degustació del moment o pel pop més cobejat de la ciutat, el comensal es desplaça on faci falta. Tot és qüestió de gust. A Barcelona no cal que sigui un barri fashion, ni cèntric, ni ple de restaurants.

Així ho constata l’informe municipal en una de les conclusions que donarà més joc de cara a futures polítiques locals: «Els establiments emblemàtics, amb distincions, singulars o reconeguts» són pol d’atracció en si mateixos. El coordinador de restauració de l’ajuntament, Manuel Vázquez, emfatitza que a diferència del sector comercial, on la ubicació és determinant, «la localització dels restaurants no condiciona tant la seva facturació turística». És a dir, no necessiten estar situats al centre de la ciutat o al costat d’una icona per afegir fins i tot guiris a les taules si tenen prou predicament. I, sobretot, són capaços de contribuir a «dinamitzar una zona». «Vas expressament a menjar bé i acabes recorrent el barri», explica.

Aquest component forà és important per a la caixa, com constata que el tiquet mitjà pugi a 22,8 euros en els negocis d’«alta intensitat turística». El millor exemple de l’imant gastronòmic podria ser el Tickets, amb el qual els germans Adrià i Iglesias van ressuscitar el 2011 el Paral·lel i hi van atraure autòctons i turistes, empenyent l’arrencada de Sant Antoni, com va passar molt abans amb el Gaig a Horta, Casa Leopoldo al Raval, o amb els millors menjadors de la Barceloneta. Una història que es va repetir a l’Antiga Esquerra de l’Eixample quan va obrir fa 10 anys La Taverna del Clínic, que ara estrena menú i commemora aquesta dècada en què ha aconseguit sofisticar la seva proposta i centrifugar tant àpats de negocis com sopars de parelles locals o turistes de mig món en una zona abans de batalla (culinàriament parlant), a tocar del Clínic. El Disfrutar, a uns passos, és un altre exemple d’obrir trinxeres i generar pelegrins del sabor.

Tendències internacionals

Notícies relacionades

Tendències internacionalsEn el retrat de la gastronomia local, Vázquez destaca també que la restauració està pujant al carro de la innovació, però sobretot al de les tendències internacionals, com el menjar sa o vegetarià (especialment en zones d’afluència turística) i a la cultura del quilòmetre 0. En el 97,5% de les cartes apareix producte fresc; en el 75%, saludable; en el 75%, opcions vegetarianes; en el 65,2%, de proximitat, especialment els últims temps... Crida l’atenció també que el 38,2% ha incorporat els últims tres anys productes sense gluten, i el 28%, ecològics.

No obstant, al cistell de consum dels restauradors, el percentatge de despesa més elevat (28,4%) se’n va en carns; seguit de fruites i verdures (20%), peixos (17,2%), begudes alcohòliques (13,3%), resta de begudes (12,7%) i altres aliments (8,1%).