Avis doblement vulnerables

Conchita Montijano no se separa del seu marit, José Palazón. O potser és més just dir que és al revés. Ell no se separa d’ella. Fa 52 anys que són casats, «més cinc de nòvios», apunta la dona, a punt de fer 75 anys. La Conchita i el José han viscut tota la vida al Poble-sec, en un segon sense ascensor del qual la Conchita feia vuit anys que no sortia per la impossibilitat de pujar i baixar les escales. «De salut més o menys estava bé, però a l’estar tan gruixuda havia caigut unes quantes vegades», explica la dona en una sala de la residència SARquavitae, a Sant Antoni Maria Claret, on viu des de fa uns mesos.

«Tenia diabetis i seriosos problemes per respirar, vam avisar l’ambulància i em van ingressar. Des de llavors no he tornat a casa», explica Montijano, que rep diàriament la visita del José, a qui ja esperen tots els residents. «Ara estic molt bé. La mala sort són les cames...», explica des de la seva cadira de rodes i connectada a un sistema de respiració assistida.

No podia tornar a casa

No podia tornar a casa«Quan li van donar l’alta hospitalària era evident que no podia tornar a casa seva, que no està condicionada. Per això se li va buscar aquesta plaça des del Servei d’Atenció d’Urgències a la Vellesa (SAUV)», assenyala Glòria Navarro, responsable del servei, que durant el 2016 va atendre 704 persones com la Conchita o Mercedes Català, una alacantina veïna de Sant Antoni.

La Mercedes va arribar a Barcelona als nou anys amb els seus pares, als quals va cuidar fins que van morir. Des de llavors vivia sola, fins que va patir dos infarts. Als 84 anys s’emociona quan parla del tracte que rep per part de les treballadores de la residència.

«Em donen molt afecte, i quan una ve d’estar molt sola, s’agraeix», assenyala la dona, la família més pròxima de la qual viu a Alacant, mentre abraça una de les treballadores del centre, que la treu a passejar i l’acompanya a fer gimnàstica i al fisioterapeuta. «Jo de jove havia sigut molt esportista. Feia senderisme i jugava a bàsquet», explica la Mercedes.

La responsable del SAUV –l’objectiu del qual és facilitar l’acollida residencial de caràcter temporal fins que els avis puguin tornar al seu domicili o tinguin plaça en una residència definitiva– assenyala que el servei va experimentar un increment de demandes molt notable l’any 2013, i apunta altres possible motius, a més a més de la falta de places crònica en residències públiques a la capital catalana.

Notícies relacionades

Expulsats pel turisme

Aparcaments i mobilitat

«Les valoracions de la llei de dependència se centren molt en el deteriorament físic i l’edat, però hi ha persones amb problemes de salut mental o sense sostre el grau de dependència de les quals no es pot fer amb el mateix filtre», diu la tècnica municipal. El 20% de les persones ateses pel SAUV –servei on el consistori invertirà aquest any 10 milions d’euros– són persones sense sostre més grans de 65 anys.

«Els mesos d’estiu ens costa trobar places fins i tot en residències privades, ja que hi ha moltes famílies que durant l’any tenen cuidadors per als avis, però a l’estiu els ingressen», diu Navarro.