El sector comercial i de serveis demanen que Colau posi fi a la "tolerància" amb el 'top manta'

«L’equació és simple, si no hi ha persecució és més fàcil venir aquí que a altres ciutats», diu Fermín Villar, president de la Plataforma d’Afectats pel Top Manta en al·lusió a la presència continuada de manters a Barcelona. Ha passat un any des que el malestar del sector empresarial i comercial els va portar a crear una plataforma –amb un total de 500 entitats– que exercís d’interlocutora amb les administracions. Però la situació segueix «enquistada», amb més punts de venda i tipus d’articles, addueixen, i per això ahir van tornar a exigir a l’Ajuntament de Barcelona que prengui mesures urgents.

El nou manifest el subscriuen un centenar de col·lectius d’ampli espectre, que al seu torn aglutinen multitud d’associacions. Tots responsabilitzen l’alcaldessa, Ada Colau, d’una mala gestió del problema. Segons Villar, que també és president d’Amics de la Rambla –un dels punts calents de venda–, estan cansats que el consistori toleri l’ús il·legal de la via pública, que els manters no tributin, que distribueixin falsificacions i que els seus productes no compleixin les normatives sanitàries, afirmen. 

«Nosaltres no hem de donar solucions, és l’Administració qui ho ha de fer. L’únic que exigim és que tothom compleixi amb la llei», va dir Villar, emfatitzant que el consistori multa «qui té una taula de més en una terrassa i no qui ven sense permís a la via pública», siguin bosses o llaunes, va dir.

El director general d’Andema, l’associació per a la defensa de la marca, va afegir que «la falta de resposta política a Barcelona no té parangó en cap ajuntament d’una altra ciutat». I va posar exemples d’altres ciutats amb pressió turística com Màlaga o Alacant, on els ajuntaments són molt més actius al respecte, va assegurar. Registrar la marca Top Manta no eludeix el problema si se segueix copiant el disseny protegit i es distribueix amb màfies, va afegir.

NORMES PER A TOTHOM

Encara que l’ajuntament ha assegurat que aquest serà un estiu amb menys venda ambulant sense regular, comerciants, restauradors, hotelers, empresaris i fins i tot veïns d’alguns barris afectats ho posen en dubte. Admeten que ja no hi ha efecte crida, però consideren que la «tolerància» ha contagiat altres tipus de vendes (sobretot la de productes utilitzats o mercats de la misèria) i ha ampliat el ventall de productes i la seva distribució.

Els Mossos tenen controlat el passeig de Joan de Borbó (epicentre de la venda el 2016) durant el dia, però, quan se’n van, les mantes afloren i durant la jornada es distribueixen amb menor concentració en molts altres punts, des del parc Güell fins al passeig de Gràcia, es queixen. Sense oblidar una altra venda, la de llaunes, en barris com Gràcia, el Raval, el Poble-sec o el Gòtic, entre d’altres.

«La falta de voluntat política per solucionar-ho», argumenten en un manifest, comporta «greus problemes de supervivència del comerç legal que paga els seus impostos i compleix amb la norma», a més de violar els drets de propietat industrial (cas de falsificacions) i afectar la salut pública (citant com a exemple les ulleres de sol sense filtres o la qualitat d’alguns articles). El col·lectiu al·ludeix també a la sensació d’«inseguretat i tensió entre veïns» i al presumpte perjudici en la «imatge de la ciutat».

CONTROL DE XARXES

Als afectats els sorprèn que «augmenti la pressió normativa sobre l’activitat legal», mentre hi ha «laxitud» en la persecució de la il·legal. I citen els casos de la plaça Reial, on al mercat filatèlic dels diumenges s’hi afegeix un de productes procedents de les escombraries, el de tot tipus de trastos reciclats al costat dels Encants o la macrovenda d’alcohol i altres serveis a les platges. La plataforma lamenta també que les xarxes de distribució s’hagin establert i que als pisos on «abans s’emmagatzemaven llaunes ara també hi ha drogues i es toquen temes de prostitució», i recorda que la repercussió arriba a distribuïdors, transportistes i altres serveis.

Notícies relacionades

Campanya contra la compra en el 'top manta' en plena queixa del comerç

El gimnàs Sant Pau i 36 pisos socials estaran llestos en dos anys

Els afectats (que inclouen Barcelona Comerç, Barcelona Oberta, Pimecomerç, el Consell de Gremis –des de venedors fins a hotelers i restauradors–, l’Agrupament de Botiguers i Comerciants de Catalunya, ANGED, l’Associació de Veïns de la Barceloneta, la Cambra de Comerç, Comertia, la Confederació Catalana d’Associacions de Marxants..., així com centres comercials, museus del centre, col·legis professionals i una infinitat d’entitats) demanen una intervenció «ràpida», que no necessàriament ha de ser policial, sinó simplement més efectiva. No obstant, consideren desmesurats els 800.000 euros invertits pel consistori per crear una cooperativa de manters.

Andema calcula que a Espanya el top manta suposa 7.088 milions d’euros de pèrdues anuals, així com 67.000 llocs de treball menys.