La PAH retreu a Colau la seva falta de mà dura amb els bancs

La plataforma jutja "incomprensible" que només hagi imposat quatre multes per pisos buits

Aplaudeix per innovadora l'atenció municipal als desnonats però reclama més intensitat

fcosculluela39155557 arago170717172037

fcosculluela39155557 arago170717172037 / JOAN CORTADELLAS

3
Es llegeix en minuts
TONI SUST / BARCELONA

La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca considera que l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, no ha sigut prou dura amb les entitats bancàries que tenen pisos buits a la ciutat, i jutja “incomprensible” que fins ara, sota el seu mandat, l'ajuntament només hagi imposat quatre multes a bancs per aquest concepte, sancions previstes en la llei de vivenda que el Parlament va aprovar el 2007, quan a l'inici d'aquest mandat sabia que hi havia 2.685 vivendes de la banca que feia dos anys que estaven buides, límit fixat per la llei per rebre la sanció.

La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) ha presentat aquest dilluns un document en què enjudicia els dos primers anys de Colau, fundadora i exportaveu d'aquest moviment social, com a alcaldessa de Barcelona. El diagnòstic, segons ha relatat l'actual portaveu, Carlos Macías, ha sigut conscienciós i ha volgut fugir d'un suspens o un aprovat genèric. Hi ha aspectes que la PAH jutja positius i altres negatius.

Pel que fa a l'atenció als desnonats, la plataforma considera positiu que ara l'administració prevegi una resposta per a aquests casos, encara que creu que hauria de ser més intensa. En el que afecta l'ampliació del parc de vivenda pública de lloguer, la PAH considera que l'increment previst per als pròxims anys és clarament insuficient per afrontar la demanda existent i adverteix que Barcelona necessita 120.000 noves vivendes públiques disponibles.

10 DESNONAMENTS DIARIS

La PAH xifra els desnonaments que hi ha a Barcelona actualment en 10 de diaris (si es compten dissabtes i diumenges), un 85% de lloguer i un 13% per impagament d'hipoteca, i el 2% restant correspondria als desallotjaments “invisibles”, els dels que viuen ocupant una vivenda “per necessitat i falta de resposta de l'administració”. La plataforma aplaudeix la labor del Servei de Mediació a la Pèrdua d’Habitatge i Ocupacions (SIPHO): fins que va ser creat, ha subratllat Macias, els desnonats no tenien notícia de l'administració.

El 2016, el SIPHO va actuar en relació amb 2.303 desnonaments dels 2.691 que hi va haver a Barcelona. Va detenir 1.315 d'aquest total acordant una pròrroga amb la propietat i va trobar una solució definitiva per a 769 casos. Segons la PAH, el repte és incrementar el nombre de solucions definitives, per evitar que les famílies hagin de parar diverses vegades un desnonament o reallotjar-se en una pensió o una habitació.

TAULA D'EMERGÈNCIA, LOCALS I HABITACIONS

Pel que fa a la taula d'emergència social, la que ofereix una solució al que s'ha quedat sense vivenda, la PAH subratlla que actualment no atén les persones que resideixen en locals adaptats a vivendes i els que ho fan en habitacions llogades. Aquestes dues situacions no permeten ara acollir-se a l'ajuda municipal, per la qual cosa persones en aquesta situació acaben sent reallotjades per la PAH en edificis que el grup ocupa, com és el cas del nombre de 477 del carrer d'Aragó.

Sobre les ajudes al lloguer, la plataforma considera que hi hauria d'haver convocatòries tot l'any, i no només dues o tres vegades, com passa. Macías ha subratllat que la mitjana del període d'espera per aconseguir que la taula d'emergència adjudiqui una vivenda és de cinc o sis mesos, i ha criticat que en alguns casos es porti una família durant aquest període a pensions: “Les pensions no són un reallotjament digne”, diu el document del col·lectiu. També ha al·ludit al problema que les pensions no deixin entrar animals, cosa que en alguns casos ha fet que la persona afectada rebutgi instal·lar-se.

CENS DE PISOS BUITS PENDENT

Notícies relacionades

La PAH xifra en 11.842 els pisos del parc de lloguer protegit vigent i calcula que per respondre a la necessitat hauria d'ampliar-se en 10.892 unitats cada any durant els pròxims 10 anys, entre construcció, compra i cessió. Un repte que està molt per sobre del ritme previst pel consistori. Macías s'ha mostrat molt crític amb el fet que només s'hagi fet un cens de pisos buits en quatre barris de la ciutat, cosa que indica que no s'haurà completat a tota la ciutat quan acabi aquest mandat.

La PAH es mostra crítica per la falta de sancions a bancs però també amb els convenis tancats amb ells perquè cedeixin pisos. En primer lloc, perquè aquesta via només ha aportat 250 pisos al parc. I també perquè les cessions són temporals i acabaran en un retorn de les vivendes a les entitats bancàries, en molts casos reformades amb diner públic i, en funció d'alguns convenis, en un 50% buits, preparats, d'aquesta forma, perquè el privat torni a fer negoci.