Anar al contingut

ANIVERSARI DE L'ASSASSINAT D'UN EXMINISTRE BARCELONÍ

Recuperar la memòria de Joan Peiró

Sants col·locarà el 24 de juliol una placa en homenatge a l'històric líder de la CNT a la desafortunada plaça que porta el seu nom

L'anarcosindicalista afusellat pel règim franquista és a més un referent per a la memòria cooperativa del barri

HELENA LÓPEZ / BARCELONA

zentauroepp39283736 joan peiro en su despacho del ministerio de industria dur170714091729

periodico

El 24 de juliol de 1942 Joan Peiró va ser afusellat pel règim franquista juntament amb sis membres de la CNT a Paterna. Dilluns de la setmana que ve, dia en què es compliran 75 anys d’aquell episodi negre, Sants, el barri on va néixer, li rendirà homenatge amb la col·locació –per fi– d’una placa commemorativa a la (desafortunada) plaça que porta el seu nom, al davant de l’estació central de la ciutat.

Un altre 24 de juliol, aquesta vegada de 1989, dos anys després del bateig de la plaça, el cronista barceloní Josep Maria Huertas va escriure en aquest diari un article titulat Places mudes per a Karl Marx i Joan Peiró. Hi criticava que ni una sola placa assenyalés «la realitat dels batejos» de les dues places, que el periodista va definir com a «gairebé despullades, sense cases, potser amb la intenció de no molestar el veïnat amb noms tan significats».

L’enclavament que porta el nom del qui va ser secretari nacional del sindicat anarquista –que 28 anys després és, si això fos possible, més desolador–, repararà en alguns dies el que Huertas va qualificar al mateix article com «un absurd acord pres en alguna reunió municipal que no té, per a la ciutadania, cap significació» (posar el seu nom a una plaça sense ànima i sense explicar què hi ha al darrere del nom).

A partir d’aquest 24 de juliol a la plaça s’explicitarà qui va ser aquell anarcosindicalista que l’endemà de deixar el ministeri després de la crisi del maig del 37 va tornar al forn de la fàbrica cooperativa de vidre de Mataró. Joan Peiró va destacar sempre per la seva reivindicació del paper revolucionari de les cooperatives, segons destaca en la seva biografia Miguel Garau.

La lluita per la recuperació de la memòria d’un dels més il·lustres veïns de Sants no és nova. A més a més de proposar-lo per donar nom a una de les portes internacionals d’entrada a la ciutat, pels volts del 2008, quan des de La Ciutat Invisible es va reivindicar la memòria cooperativa de Sants, la recerca de referents va col·locar en una posició privilegiada Peiró, que va aprendre a llegir als 22 anys aprofitant l’estada a la presó, i va arribar a ser director de diari i ministre. «El nom de la plaça es va decidir en una consulta el 1987. Eren anys en què l’Ateneu Llibertari de Sants tenia molta força», assenyala l’historiador del barri Agustí Giralt.

JORNADA DE 40 HORES

Nascut el 1887, Peiró va començar a treballar als 8 anys de vidrier, i als 20 es va casar amb Mercè Olives, obrera de l’empresa La Espanya Industrial, una altra icona del barri.

Més enllà de ser el seu lloc de naixement, Giralt assenyala diversos capítols que vinculen la vida de Peiró a aquest espai de Barcelona. Va ser precisament a Sants on es va celebrar el primer Congrés de la Confederació Regional del Treball, un 28 de juny de 1918, conegut popularment com el Congrés de Sants, antesala de la vaga de La Canadenca, que va acabar amb la implantació de la setmana laboral de 40 hores.

Pocs anys més tard, l’any 1922, Peiró va tornar al barri per participar en l’Escola Racionalista, on, a la sortida d’un debat, mentre travessava les vies del tren, es va escapar de l’emboscada que li havien preparat un grup de pistolers.

.

0 Comentaris