RESISTÈNCIA A LA BORDETA

La construcció de l'edifici de fusta més alt d'Espanya avança a bon ritme a BCN

La Borda és un projecte habitacional inèdit, tant pels seus materials com per estar basat en la fórmula legal de la cessió d'ús

zentauroepp38981984 barcelona   barcelones    20 06 2017    barcelona     visita170620210204

zentauroepp38981984 barcelona barcelones 20 06 2017 barcelona visita170620210204 / JOAN PUIG

3
Es llegeix en minuts
Luis Benavides
Luis Benavides

Periodista

ver +

El mes de febrer passat, la cooperativa de vivendes La Borda va col·locar la ‘primera fusta’, no pas la primera pedra, al número 83 del carrer de la Constitució, un solar integrat en l'antic complex tèxtil Can Batlló. Es tractava de la inauguració oficial de la construcció d'un edifici de fusta de sis plantes, el més alt d'Espanya. Darrere d'aquest singular projecte, que avança a bon ritme, hi ha un grup de veïns del barri de la Bordeta, a Sants-Montjuïc.

La Borda, impulsat per mig centenar de socis, és un projecte habitacional inèdit, tant pels seus materials i característiques de sostenibilitat ambiental com per estar basat en la fórmula legal coneguda com a cessió d'ús, molt comú en països com Dinamarca. Això últim significa que la cooperativa La Borda és sempre la titular de l'edifici (el terreny pertany a l'Ajuntament), però cedeix de per vida l'ús dels 28 pisos o unitats habitacionals als socis de tres mides diferents: 40, 60 i 70 metres quadrats.

“Les dimensions dels pisos, així com altres aspectes de l'edifici, es van decidir en les reunions prèvies a la construcció. L'usuari final ha jugat un paper molt important en el disseny”, subratlla Pol Massoni, membre de la cooperativa d'arquitectes corresponsable d'aquesta promoció, LaCol. “Després de diferents tallers, es a acordar que La Borda comptaria amb una gran cuina-menjador, espais per a convidats, un espai per a bugaderia i un espai polivalent”, enumera Massoni.

Els futurs inquilins  han participat activament en el disseny de l'edifici

La fusta és el material predominant en les cinc plantes superiors. El gris del formigó es concentra als baixos. “Treballar amb fusta permet aixecar tota l'estructura en a penes sis setmanes, té un impacte mediambiental molt menor i es guanya en confort”, explica Massoni, que assegura que aquest tipus de construccions amb fusta massissa tenen tanta resistència o més que altres materials convencionals com el formigó armat. “Aquí pot xocar, però s'han construït edificis de fusta tota la vida, i en altres països és possible trobar edificis molt més alts”, afegeix l'arquitecte de LaCol.

"La fusta massissa "La fusta massissa té tanta resistència o més que el formigó armat"

L'eficiència energètica de l'edifici s'aconsegueix gràcies a la reducció de la demanda energètica i a l'anomenat disseny bioclimàtic, que inclou nivells d'aïllament per sobre de la normativa, el màxim aprofitament solar, la ventilació creuada i la cobertura del pati.

NI COMPRA NI LLOGUER

Notícies relacionades

Al marge de l'aportació inicial de 15.000 euros de cada soci, el 'lloguer' (per dir-ne d'alguna manera) estarà entre els 300 i els 500 euros mensuals. La idea és que altres projectes habitacionals no requereixin aquesta aportació inicial, per fer-lo accessible a més gent i consolidar aquest tipus de model. “No volem que aquest edifici sigui un bolet en el mercat immobiliari. Volem ser la primera promoció d'una nova manera d'accedir a la vivenda”, explica Elba Mansilla, una de les sòcies i futures usuàries de La Borda. “Com a pioners ens estem trobant amb molts problemes burocràtics que hem anat salvant, superant. Tota aquesta inversió de recursos i intel·ligència segur que servirà per facilitar el camí a les futures promocions”, confia la sòcia.

Per a Mansilla, el millor de viure en un edifici tan singular serà quedar-se al veïnat. “Amb projectes d'aquest tipus, els veïns i veïnes podem quedar-nos als barris. En certa manera, és una forma de resistència”, afirma Mansilla, que també destaca l'aspecte costat intergeneracional de la promoció i la sostenibilitat a nivell humà del cohabitatge. “Ara que les famílies cada vegada són més petites i es fa més complicat la criança dels petits i la cura de la gent gran, aquest tipus de projectes habitacionals permet mancomunar alguns serveis i recursos, ajudar-nos i cooperar”, explica la futura usuària. Si es compleixen els terminis previstos, ella i els seus veïns, entre els 0 i els 70 anys, podrien entrar a viure a La Borda el juliol del 2018.

Temes:

Construcció