¡En marxa 50 gentrificacions més!

Avís a navegants. Aquesta serà un notícia habitual en els mesos vinents. Ja ho és, en realitat, des de fa setmanes. En aquesta ocasió els protagonistes (víctimes, seria més adequat) són 50 veïns del número 209 del carrer de Roger de Flor. La propietària de la finca va morir, o això creuen, al novembre. Els hereus ja han venut l'immoble o estan en tractes per fer-ho. Tant és. El cas és que l'administrador, Finques Casademont, que refusa confirmar o desmentir les dades, va posar en marxa a mitjans d'abril els mecanismes del que és un clàssic procés de gentrificació. La majoria dels afectats caminen pel tauló del vaixell pirata. A mig matí i al carrer, davant el portal de la finca, han explicat els detalls de la seva situació perquè se sàpiga com actuen els que naveguen sota la versió immobiliària de la Jolly Rogers.

Avís a navegants. El primer indici que se solquen aigües poc segures sol ser una carta de l'administrador als més vells de la finca. Se'ls demana una fe de vida, no sigui que l'arrendatari titular hagi mort i la resta de la família segueixi al pis. Cartes amb aquest contingut van arribar al 209 de Roger de Flor. D'entrada, no van estranyar. Va semblar una petició raonable. No hi havia cap cas, això sí, fora de la llei. Tot en ordre. Però, vist el que va passar després, hauria sigut un bon moment per cridar a xafarranxo. El següent avís ja van ser els tristament cada vegada més habituals burofax, en què el propietari, de qui es desconeix fins i tot el nom, informa que davant la pròxima extinció del contracte entregui les claus del pis en la data indicada. No es dona opció a renovar el contracte. Ni tan sols a negociar un increment. És un a reveure més sec que el de Rhett Butler.

VEÏNS AMB DATA DE CADUCITAT

Al número 209 de Roger de Flor hi ha 28 apartaments i dos locals. Als pisos ja desallotjats, quatre, l'administrador hi ha col·locat alarmes. Són buits. De la resta d'arrendataris, cinc famílies tenen contractes indefinits. Els altres, des de la perspectiva del propietari de la finca, tenen data de caducitat. Entre el juliol i el novembre s'extingiran la majoria dels contractes. El primer, en Rafael, aquest mateix dissabte, que de moment ni es planteja mudar-se.

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

“Som gent de barri, que no vol problemes, treballadors, jubilats i criatures amb una projecció de vida concreta que s'ha vist destruïda de forma externa i sense un avís previ, i tot en nom d'uns interessos gens clars, als braços d'una nova bombolla immobiliària. Som un cas clar de gentrificació i especulació immobiliària”. És només un dels paràgrafs de la queixa que els afectats han llegit davant la que encara és casa seva, no en termes de propietat, però sí casa seva. L'encarregat de la lectura, en Víctor, hi és des del 1985.

REFORMA LEGISLATIVA

La qüestió és que, a força de tants cops, els barcelonins afectats per la gentrificació van polint els seus arguments i estratègies. Els veïns del 209, de moment, ja mantenen una fluida comunicació amb com a mínim set finques més de la mateixa zona de l'Eixample en una situació idèntica, tot i que els consta que n'hi ha moltes més, potser 30, en un radi no superior al quilòmetre. El seu pla no és només sumar adhesions. També posen remeis sobre la taula. Per exemple, que ara que l'oposició sembla que pretén reformar la llei dels lloguers del 1993 (origen de bona part dels mals immobiliaris de Barcelona), una mesura pal·liativa podria ser que en cas de venda d'una finca completa amb inquilins es prorroguin automàticament cinc anys els contractes de lloguer.