BARCELONEJANT

Això no és 'Dunkerque'

A les Secret Premiere del Phenomena, el públic va al cine sense saber quina pel·lícula veurà

 

  / ÁLVARO MONGE

3
Es llegeix en minuts
Natàlia Farré
Natàlia Farré

Periodista

Especialista en art, patrimoni, arquitectura, urbanisme i Barcelona en tota la seva complexitat

Ubicada/t a Barcelona

ver +

«No soc Christopher Nolan i això no és 'Dunkerque'». La primera cosa és evident, poc té a veure la calba morena de Nacho Cerdà amb la melena rossa, cada vegada menys espessa, això sí, del cineasta anglès. La segona era gairebé obligat dir-ho per no allargar l’agonia d’una majoria, gairebé absoluta, d’optimistes cinèfils que dimarts van anar a la segona de les Secret Premiere del Phenomena convençuts que a la pantalla veurien el famós episodi de la segona guerra mundial. Cerdà, l’ànima de la sala i de l’experiència, fantàstica, que suposa veure cine allà, va avisar abans que comencés la pel·lícula. Però no va donar més pistes. El que dèiem, aquestes sessions són secretes i ho són fins que apareixen els títols de crèdit. I en això està la gràcia. «És un fenomen estrany. El públic va amb més predisposició a veure una pel·lícula que no sap quina serà que a veure’n una que sap perfectament quina serà», afirmava el cineasta. 

    

Tenia raó. La sala es va omplir. Quatre-centes cinquanta butaques ocupades. No en va, el 7 de maig, la primera, i fins dimarts única, d’aquestes sessions va sorprendre, mai més ben dit, amb 'Déjame salir', de Jordan Peele. Un 99 sobre 100 a la web de referència Rotten Tomatoes. Que és més que molt. Així que les expectatives eren altes: 'Dunkerque', 'Blade Runner 2049', i 'Baby Drive'r estaven en l’objectiu del públic, que no vol dir del projector. Hi va haver un error de càlcul: Secret Premiere projecta pel·lícules no estrenades a Espanya, però amb alfombra vermella ja trepitjada en alguna part del món. 'Première', sí, però no mundial. I cap de les citades ha tocat encara pantalla. Així que, impossible. 

  

 Però per a l’alegria de molts hi va haver anunci: 'Dunkerque' es veurà al Phenomena a partir del 21 de juliol i en 70 mm. Que no és pas poca cosa. Vegem, el format és una relíquia, però ofereix una qualitat molt superior a la de qualsevol altre. I està de 'revival'. De manera que hi ha directors, com Nolan o Quentin Tarantino ('Los odiosos ocho'), que l’utilitzen. Però són pocs els cines que poden projectar-lo. A Espanya, només, o gairebé només, el Phenomena. 

  

 I és que el projecte que Cerdà va posar en marxa el desembre del 2014 és molt més que una sala. «És una manera de veure el cine. És més que res l’experiència d’anar al cine i sentir aquesta exclusivitat de la pantalla gran», postil·la. Per això les 450 butaques i la pantalla única, i enorme, en època d’impersonals multisales i pantalles discretes. Per això, també, el teló de vellut vermell, amb cortineta blanca inclosa, de la boca de l’escenari; els pòsters i fotocromos originals;  el 'hall'; el bar i la decoració que recorda els grans cines d’abans. «Tot convida a entrar en un estat de somni i quan la pel·lícula acaba, en lloc de fer-te fora per la porta d’emergència a puntades de peu, que és el que habitualment es fa ara, al Phenomena se surt per on s’ha entrat i de forma progressiva, de manera que es desperta d’aquest somni de forma agradable». Tot un ritual. El ritual del cine. 

EL SOMNI DEL CINÈFIL

Però això no és tot: una cuidada programació. No tot s’hi val. Aquí es combinen clàssics de tota la vida, de Howard Hawks a Billy Wilder, amb grans títols dels anys 70 i 80 (una foto de 'Tiburón' dona la benvinguda), i amb cine de gènere, d’abans i d’ara. «És una mica una filmoteca moderna però amb estrenes i tecnologia punta», segons l’opinió de Cerdà; i «el somni de qualsevol cinèfil pop», segons el parer d’un espectador assidu. Al Phenomena la gent parla sense despentinar-se de Nicolas Winding Refn, Park Chan-wook i Adam Wingard. I al Phenomena, Santiago Segura, Alejandro Amenábar, Jaume Collet-Serra i Jan Harlan hi han impartit classes magistrals. Déu n’hi do. 

Notícies relacionades

  

 No és estrany, doncs, que amb aquest currículum dimarts la cosa quedés una mica curta. 'A 47 metros', de Johannes Roberts, un just 55 sobre 100 a Rotten Tomatoes, no és el que s’esperava un públic habituat que li preestrenin la ja citada 'Déjame salir' o les també aclamades 'John Wick 2' i 'Split', aquestes dues últimes sense secret pel mig. Però el públic va aguantar sense indici de queixa i amb molt humor. No en va, el que fa el Phenomena diferent és l’experiència d’anar al cine.