Barcelona assajarà a l'eix del Besòs una renda municipal d'inclusió

L’Ajuntament de Barcelona es proposa crear un petit laboratori social als barris del Besòs, una de les zones de la ciutat amb menys recursos, que acollirà una prova pilot dirigida a millorar l’anàlisi de l’efecte de les polítiques públiques d’assistència a les famílies més pobres: si serveixen per canviar la seva situació, si donen suport o no la recerca d’ocupació o si és millor vincular ajudes amb plans d’ocupació o no.

Per fer-ho, el consistori activarà allà una renda municipal d’inclusió, un assaig que durarà 24 mesos, que estarà restringida als 10 barris del Besòs i que tindrà un pressupost de 13 milions, cinc dels quals  vindran de la Unió Europea, vinculats a un premi rebut per la capital per aquest projecte, mentre que l’ajuntament posarà els vuit milions restants. El pla preveu que aquesta renda d’inclusió centralitzada en una zona es comenci a atorgar al setembre. El projecte, que es denomina B-Mincome i és impulsat per l’Urban Innovative Actions, es desenvolupa també a Utrecht (Holanda), Ontario (Canadà) i Hèlsinki (Finlàndia).

ADAPTAR-SE A CADA CAS / Durant aquest temps, unes 1.000 famílies rebran una ajuda econòmica, que en cada cas serà diferent, ajustada a la seva situació, fet que obligarà a un treball meticulós d’anàlisi per llar. La tinenta d’alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, que ahir va presentar la prova pilot, va explicar que per fer l’estudi s’ha calculat quants diners necessita una persona per cobrir les seves necessitats bàsiques a Barcelona, si no es té en compte el que ha d’invertir en vivenda. Aquesta quantitat, va precisar Ortiz, està entre 400 i 525 euros mensuals.

«S’ha de comprovar què és més eficaç contra la pobresa», va subratllar la tinenta d’alcalde, que va assegurar que fins ara no s’han fet estudis com el que tindrà lloc al Besòs. La regidora va subratllar que, per arribar a les conclusions buscades, s’haurà de comprovar que els destinataris de l’ajuda tenen coberta la necessitat econòmica per vivenda, si és necessari, donant-los ajudes diferenciades per al pagament del lloguer o la hipoteca.

També va destacar que, per emprendre el pla, s’han aconseguit dades inèdites sobre la renda mitjana neta en funció de la informació que té l’Agència Tributària, creuades amb l’enquesta de serveis municipals, la mostra de vides laborals de 47.000 persones i l’enquesta de condicions de vida, entre altres.

LÍMIT D’INGRESSOS / No és fàcil aproximar la quantitat que rebran les famílies: al marge que es tindrà en compte cada situació particular per definir la xifra, la previsió és que els entre 400 i 525 euros s’atorguin per persona. Hi haurà un nivell d’ingrés a partir del qual no es podrà optar, encara per determinar. Com a exemple aproximat, una família de dos cònjuges i dos fills amb ingressos d’uns 1.500 euros no estarà entre els candidats a rebre la renda. Una família similar que sí que pugui optar-hi percebria entre 1.000 i 1.500 euros mensuals.

El director de Planificació i Innovació de l’Àrea de Drets Socials de l’ajuntament, Lluís Torrens, va explicar quins són els requisits per poder optar a la renda: hi ha d’haver una persona d’entre 20 i 65 anys a la llar; ha de fer almenys dos anys que es visqui a Barcelona, i en concret en un dels 10 barris de l’eix del Besòs, i ser usuari actiu, amb expedients oberts, dels serveis socials municipals: receptor de l’ajuda de 0 a 16 anys, per fills menors, del programa Làbora o del Servei d’Integració Social.

El govern municipal calcula que hi ha entre 4.000 i 5.000 famílies que responen a aquest perfil, i d’aquest col·lectiu seran elegides les 1.000 que participaran en la prova pilot. Si hi ha casos en què es considera que la posició és idèntica es contempla la possibilitat del sorteig.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

QUATRE MODALITATS / Les 1.000 llars destinatàries de la renda d’inclusió la rebran de quatre formes. Una part dels elegits tindran la renda de forma vinculada, obligatòria, a un procés d’inserció laboral; una altra la percebrà sense aquesta condició; una altra amb límit, és a dir, cobrarà la renda però la perdrà o la veurà reduïda si el beneficiari troba una feina, i una sense límit, que mantindria la suma encara que aconsegueixi una feina.

Aquesta divisió és clau per a l’estudi de l’efectivitat de les polítiques, i suposa la novetat de combinar polítiques actives d’inserció laboral amb rendes. En la pràctica, aquesta renda funciona com l’antiga renda mínima catalana amb canvis: un dels problemes que tenia aquella era que un titular que aconseguís una feina per temps reduït ho tenia molt complicat per tornar a la prestació al tornar a quedar-se a l’atur. La nova renda garantida de ciutadania del Govern preveu poder combinar l’ajuda amb feines que no superin la pròpia ajuda.