Barcelona tindrà un centre d'innovació alimentària al 22@

Aa un carnívor integral, a un addicte al sushi o a un fan de la verdura de pagès de quilòmetre zero parlarlos de falses hamburgueses, menjar per fumar o impressió de pizzes en 3D sona gairebé marcià. És més, els mata la gana, perquè sembla ben lluny del plaer intrínsec a la necessitat d’alimentar-se.

Tot i això, el binomi alimentació i futur implicarà una revolució en la indústria alimentària que ja està en marxa i en què la capital catalana buscarà un paper protagonista a través del Barcelona Food Hub, que obrirà les portes al districte 22@ la tardor que ve, amb una inversió privada d’entre 2,5 i 3 milions d’euros fins a principis del 2018. Les seves mires són internacionals, però el seu punt d’interacció natural serà el barri del Poblenou, des dels seus negocis fins als veïns, com a possible banc de proves.

L’invent, tan ambiciós que fa venir vertigen, aspira a ser una ambaixada o un ecosistema de l’alimentació d’abast mundial, segons els seus instigadors. Els artífexs són les empreses locals Reimagine Food, cofundada fa tres anys per Marius Robles, que treballa en la innovació en l’àmbit de l’alimentació, col·laborant amb empreses, inversors, 'start-ups', institucions, universitats, xefs i centres tecnològics; i Estruc 24, un laboratori consultoria fundat fa 12 anys per Ignacio de Juan-Creix, dedicat a la investigació tecnocreativa en diversos àmbits, inclosa la gastronomia.

Aquest nou espai de R+D tindrà entre els seus patrocinadors Samsung, Telefónica i Google, a més a més d’altres suports, i espera treballar amb més de mil empreses, mil emprenedors, mil 'start-ups' i 100 centres tecnològics el 2020.

AL CARRER DE BADAJOZ

La nau del número 87-89 del carrer de Badajoz, en desús durant anys, obrirà amb 1.400 metres quadrats inicials, encara que s’ampliaran a 4.000 abans del 2019, explica Robles. Convertir-se en el Silicon Valley de l’alimentació és només un dels seus 10 objectius, entre els quals també hi ha concitar la creació d’iniciatives per repensar el món de l’alimentació; compartir aquesta innovació i talent; crear professionals que dissenyin i distribueixin productes líders pel món; construir una plataforma d’inversió; relacionar aquest sector amb d’altres, com la salut, l’esport, el turisme, la sostenibilitat…

El hub vol estar obert «al barri», tant per connectar amb qualsevol negoci que estigui relacionat amb el menjar – «fins i tot els bars de barri»–, com per acostar aquesta cultura a la ciutadania. També comptarà amb un eventual restaurant impossible on degustar la innovació, amb una oferta sempre temporal. Tot i això, el pilar serà una zona de recerca –Taste of Tomorrow– sobre tècniques trencadores aplicades a l’alimentació i la gastronomia (de la impressió 3D de menjar a la intel·ligència artificial o la realitat virtual), i també línies d’investigació sobre menjar ingràvid o menjar per fumar.

Un dels seus 10 espais se centrarà en l’anàlisi de les ciutats del futur i la seva relació amb l’agricultura i la ramaderia, per exemple; un altre serà l’anomenat Cooking Lab, per interactuar amb la cuina professional i domèstica del futur. Fins i tot hi haurà un petit súper per a (només) exhibir les propostes més revolucionàries del sector; un auditori; una àrea per a projectes en incubació i acceleració, i una acadèmia per als seus cursos –en col·laboració amb la Universitat de Stanford, entre d’altres– i 'workshops' monogràfics. S’hi inclou una universitat virtual.

MOSTRA ITINERANT

La seva operativa inclou una revista comestible, 'Ñam', i una mostra itinerant per diverses ciutats per presentar innovacions que es gestin localment. Per fer més digerible la iniciativa, Robles la il·lustra amb alguns reptes en què treballa la indústria, com ara la manera d’alimentar 10.000 milions de persones el 2050 o portar el menjar a les superpoblades ciutats del futur. Aterrant en els aspectes més quotidians, apunten com pot arribar a millorar la gestió d’un restaurant de menús si a més de treballar amb un portal de reserves compta amb aplicacions que li permeten de forma senzilla donar a conèixer els seus plats amb més èxit, millorar els estocs i les rotacions, o fidelitzar els clients.

Notícies relacionades

Esplugues estudia prendre accions legals contra el president del PP

Augmenta la superfície restringida al trànsit a l’entorn del parc Güell

I encara que la novetat és protagonista, a més a més de poder tastar una falsa hamburguesa o una gamba «feta amb les algues que mengen les gambes», explicat planerament, el projecte aspira a millorar llaços tradicionals, tant entre consumidor i cultivador (amb apadrinaments de collites), o sobre la distribució del peix via app des de la barca i sense dependre tant de la llotja. Fins i tot facilitant l’experiència de la compra, ja que el 80% del que un s’emporta del súper és sempre el mateix.

El primer taller, al juliol, previ a l’obertura, serà sobre com arribar a la deixalla zero en el rebost, i el segon, sobre com jugar i aprendre del menjar, per establir noves relacions amb el plat, en especial els nens.