Dos anys de Colau com a alcaldessa: no tot es podia

Aquest dimecres es compleix el segon aniversari de les eleccions municipals que van portar Ada Colau a l'alcaldia de Barcelona. El balanç és desigual, perquè aquests dos anys han servit al govern de Barcelona en Comú (des de fa un any també del PSC) per adonar-se que hi ha murs que no pot fer caure, tot i que en campanya electoral prometés fer-los miques.

En aquesta primera meitat del mandat, el consistori s'ha proposat aconseguir canvis estructurals, molt especialment en alguns camps: l'habitatge, el turisme. Es pot afirmar que ha engegat processos en aquesta via, però la realitat s'ha encarregat d'alentir els plans de l'alcaldessa, perquè ha quedat clar que alguns d'aquests canvis necessitaran dècades per cristal·litzar. Tenir 11 de 41 regidors tampoc hi ha ajudat.

EL PEUAT, L'ÈXIT MÉS GRAN

Entre els apartats positius, concrets, hi destaca un increment en la inversió social que, entre altres aspectes, s'ha traduït en un increment de les ajudes per fill fins als 16 anys (el pressupost ha pujat d'11 a 22 milions de l'anterior mandat al 2017) i que té una altra pota en el pla de barris: 150 milions per a

tot el mandat. En total, el govern xifra el pressupost per al 2017 en àrees socials en 332 milions d'euros, enfront dels 221 milions del final del mandat anterior.

Però en l'haver de Colau el que més destaca és l'aprovació del pla especial urbanístic d'allotjament turístic (PEUAT), pactat amb ERC, que ha vetat noves places hoteleres als espais en què més es concentra l'oferta, l'ha limitat en altres i s'ha proposat potenciar-la als barris que menys forans reben. El pla, recorregut pels hotelers, va ser aprovat per complir un dels objectius principals de Colau i el seu equip: governar el turisme. Però la realitat és tenaç: mentre Colau pugnava per tirar-lo endavant, el turisme no ha deixat de créixer.

8.854 PISOS EN 9 ANYS

En habitatge, el mur és encara més alt. Colau va aprovar un pla de vivenda, en una aliança inèdita fins aleshores amb el grup Demòcrata, l'antiga CiU. El pla preveu 8.854 nous pisos fins al 2025 per ampliar el parc públic de lloguer, que amb aquest afegit sumaria 18.500 unitats. Ampliar el parc és la solució que tothom defensa per augmentar l'accés a la vivenda i combatre la pujada del lloguer.

Mentre el consistori elaborava el seu projecte, centralitzat en el gerent d'Habitatge, Javier Burón, potser el fitxatge més rellevant de l'alcaldessa, el mercat del lloguer s'ha disparat i ha propiciat que no pas pocs veïns hagin de marxar de la ciutat, incapaços d'assumir els augments que se'ls imposen per renovar el contracte. Això no és culpa de l'ajuntament, no és culpa de Colau, com no ho seria de l'anterior alcalde, Xavier Trias. Però dir això suposa haver de reconèixer, així mateix, que difícilment Colau ho podrà solucionar: no té competències per fer-ho i no està aconseguint influir perquè el Govern central reformi la llei, limiti els lloguers i augmenti el període del contracte, fixat ara en tres anys.

POQUES MULTES

"Dir que l'ajuntament no ha fet res seria mentir; dir que ho ha solucionat tot, també. L'atenció als desnonats ha millorat infinitament. Però el cens d'habitatges buits segueix pendent i el govern ha imposat quatre multes a grans tenidors per mantenir pisos buits, quan nosaltres creiem que hauria d'haver-ne imposat 3.000", afirma Carlos Macías, successor de Colau com a portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH). Segons la seva opinió, per afrontar els problemes de la ciutat es necessita un parc públic de 120.000 pisos, cosa que al ritme actual previst requeriria uns 30 mandats.

Colau ha aconseguit alguns èxits rellevants en mobilitat, l'arribada del metro a la Zona Franca i l'activació del projecte del tramvia per la Diagonal, però amb un cost que criticava del govern de Trias: fer de banc d'altres administracions. L'ajuntament avançarà diners per al metro, qüestió decisiva per lubricar els acords tancats amb la Generalitat. El tancament de la Model és fruit d'un altre acord amb els republicans, primer al consistori i després amb el Govern català.

IMMIGRACIÓ, REFUGIATS

"Hi havia unes expectatives enormes, potser sobredimensionades, i la veritat és que està costant assumir desafiaments com el dels manters, el CIE. S'ha posat molt d'èmfasi en el tema dels refugiats, però la immigració ha deixat d'estar en l'agenda del dia a dia. Ara, amb el document de veïnatge per a immigrants hi ha hagut un gir", explica Javier Bonomi, president de FEDELATINA, que agrupa les entitats llatinoamericanes catalanes. En immigració, el consistori s'ha abocat amb els refugiats, però no han arribat, cosa que tampoc és culpa de Colau, però relativitza l'esforç que s'ha fet, sobretot en el discurs.

Molt més incòmode s'ha sentit el govern al lidiar amb el conflicte dels manters: ha alternat la màniga ampla amb l'actuació policial, cosa que ha causat descontentament en un sector i en l'altre, per etapes. El seu intent de clausurar el CIE de la Zona Franca, que segueix funcionant i a ple rendiment, és per ara un deure pendent en el seu compte.

"El projecte que van presentar era trencador respecte de les dinàmiques de governs anteriors", subratlla Joan Balañach, vicepresident de la FAVB, sobre la victòria de Barcelona en Comú. Els reptes d'aquella candidatura eren molts dels que defensen les entitats. "Però més enllà de la política d'intencions i de declaracions hi ha un excés d'escenificació i falta concreció", afegeix. ¿Les entitats són menys exigents amb Colau que amb Trias? "Hi ha complicitat però som crítics amb la gestió política", replica. En la seva opinió, el més positiu és que les entitats han guanyat pes en la interlocució amb l'ajuntament, abans més reservada a agents econòmics.

INCENDI PER LES TERRASSES

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Potser els hotelers no són els que més detesten el govern de Colau. Potser són els restauradors, a causa del conflicte obert per les terrasses: "Aquests dos anys han sigut molt negatius. La relació amb el govern ha sigut inexistent. Ha faltat diàleg, negociació i voluntat d'entesa", denuncia Roger Pallarols, director del Gremi de Restauració, que qualifica aquesta primera meitat del mandat d'"etapa trista i penosa".

En definitiva, Colau i el seu equip van arribar al poder com el govern del canvi, però 24 mesos després el que poden esgrimir és que han creat les bases per propiciar transformacions que potser trigaran dècades a cristal·litzar. Perquè a vegades sí que es pot i a vegades, no.