Gos menja gos i altres desordres canins al Turó Park

Hi ha col·lectius urbans certament combatius, capaços de qualsevol cosa per salvar la seva parcel·la. Passa amb els perseguits ciclistes o amb els voluntariosos ecologistes. I també amb els propietaris de gossos. A aquests últims els cau molt malament qualsevol actitud aliena que afecti la seva mascota, a la qual consideren un membre més de la família. Però després hi ha el civisme, la convivència i la llibertat de la resta de ciutadans, tinguin o no una Luna, un Toby o un Fru-fru dormint als peus del llit.

La decisió de l’ajuntament de vetar l’entrada als gossos al Turó Park no ha agradat gens a certes llars d’aquesta acabalada zona d’il·lustres cognoms. Als salons del barri es debatrà aquests dies amb intensitat sobre el projecte de reforma del jardí i sobre el desterrament dels gossos. També sobre el botellon o sobre els treballadors que al migdia mengen sobre l’herba i ho deixen tot perdut. ¿Però com s’ha arribat a aquesta situació que no és cap oasi i que, en diferent grau, es repeteix en molts parcs de la ciutat? 

Els que sovintegen el Turó Park coneixen prou bé quin és aquí el paper dels gossos. A certes hores del dia, són amos i senyors d’alguns espais, com l’esplanada de la part oest –coneguda com la praderia–, la que limita amb els carrers de Josep Bertrand i Pérez Cabrero. En una mena de pacte veïnal no escrit, ha quedat clar que aquesta zona s’utilitza per a l’ensinistrament, per gaudir-ne i per a les baralles amistoses entre gossos. Encara que no sempre els forcejaments han sigut un hihi haha, ja que es té notícia que almenys dos gossos han mort aquí preses de la mandíbula d’un altre gos més gros.

Prohibir als nens

El Francesc és pare de tres nens petits i recorda prou bé el dia que va haver de clavar puntades de peu amb força a l’estómac d’un animal que estava a punt d’abalançar-se, i no en actitud afectuosa, sobre un dels seus fills, d’un any i mig, que sostenia una bossa de patates. Tampoc ajuda trobar excrements al parc infantil, o que un munt de pilotes acabin a les dents d’un golden juganer sense cap culpa. O que els gossos es banyin al llac exterior, el de l’escultura de Pau Casals, o al de l’interior, el dels nenúfars.

Notícies relacionades

La rehabilitació del Turó Park deixa fora els gossos

Les flors que cauen dretes

La sobreexplotació canina (en quantitat i en manera) del parc sembla que és la raó sobre la qual se sustenta el projecte municipal. Però també ho és la falta de recursos per al manteniment, es queixen els residents, i l’absència de patrulles de la Guàrdia Urbana que facin complir l’ordenança, com l’obligatorietat de portar els gossos lligats als parcs públics. Aquí, al Turó Park, els que van lligats són una minoria. El més habitual és entrar amb la corretja, i una vegada a dins, desarmar-la.

L’Álvaro no viu lluny i temps enrere va haver d’intercedir en l’atac d’un pit bull al seu ca eivissenc. El de raça perillosa anava sense lligar i sense morrió, i la seva propietària estava parlant per telèfon, despistada. Va passar al petit pipicà. Però malgrat aquella mala experiència, aquest amant dels gossos comparteix la seva «pena» davant la decisió del districte. Admet que l’incivisme és habitual, però li hauria agradat que aquest ajuntament, «tan partidari de la participació», els hagués preguntat. Perquè creu que hi ha marge per dialogar, perquè la gent s’adoni que si els seus gossos fan un ús racional del parc, potser no hi ha raons per fer-los fora. No seria la primera vegada que l’ajuntament fa marxa enrere. Gairebé 1.400 persones ja han firmat una petició a la pàgina change.org perquè sigui així.