La lluita contra el 'barricidi' de Ciutat Vella cava trinxeres a Laietana 8

Les grans guerres de la història es coneixen a vegades per les seves batalles icòniques. La primera guerra mèdica va enfrontar perses contra grecs, però d’aquella guerra es recorda sobretot la batalla de Marató, encara que, per èpica, la batalla de les Termòpiles, aquesta dins del context de la segona guerra mèdica. Total, que en el context de la guerra que els inquilins de Barcelona (comandats ara pel Sindicat de Llogaters acabat de fundar) volen entaular contra els responsables dels lloguers abusius, o sigui, els propietaris, acaba de començar una batalla que aspira a ser emblemàtica, la de Via Laietana 8 i 10.

    

Allà hi ha un majestuós edifici de més de 18.000 metres quadrats. És buit (excepte els baixos) i és des de finals del 2014 propietat de l’Ajuntament de Barcelona (menys una porció, en mans de l’Administració central). Una vintena d’entitats de la ciutat reclamen que el govern municipal destini a vivendes de lloguer la totalitat de l’immoble. Sostenen que hi podrien viure unes 160 famílies, mig miler de persones si es tracta de parelles amb un fill, una xifra notable en un districte que en els últims 10 anys ha perdut una mitjana de 106 habitants cada mes per culpa de la gentrificació.

    

«La voracitat de la indústria turística i del mercat immobiliari està provocant al districte de Ciutat Vella una sagnia irreversible i sense precedents, que el que fa és expulsar el veïnat i els comerciants del seu barri, com en cap altre districte de la ciutat», diuen en un manifest conjunt aquesta vintena d’entitats. Sobresortints, com comença a ser molt comú en les seves estratègies de comunicació, han batejat la campanya amb el nom de Vida Laietana. «Les ad-

ministracions públiques i molt especialment l’Ajuntament de Barcelona no poden mantenir-se impassibles davant d’aquest barricidi», afegeixen.

    

Les entitats deixen la pilota, doncs, a la teulada de l’equip de govern, on, sembla, no hi ha un criteri unànime sobre què s’ha de fer amb aquest imponent immoble que va pertànyer a la Generalitat (hi havia  dependències de la Conselleria de Justícia, fins que es van traslladar a la Ciutat de la Justícia) i que podria renéixer ara com a equipament administratiu municipal, perquè diuen que té nòvios, però els veïns no semblen disposats a acceptar aquest destí. Creuen que ha arribat l’hora de destinar a usos residencials i de comerç de proximitat tots els immobles disponibles perquè la situació ja ha entrat en la fase d’emergència.

   

 La finca té tots els elements per convertir-se en un símbol de la lluita contra la gentrificació. Sobre la llinda de la porta principal, al número 10 de la Via Laietana, no passen inadvertides quatre escultures. La principal és un de tants Hermes que decoren els edificis de la ciutat, però si un repara en les ales del seu casc sembla simplement un pare al costat de la seva dona i els seus dos fills, una família, vaja, l’espècie en extinció al centre de la ciutat, o sigui, una cosa molt icònica.

Notícies relacionades

Airbnb va copar 1,3 milions d'hostes i va créixer un 40% a Barcelona el 2016

Neix el Sindicat d'Inquilins de Barcelona per lluitar contra la bombolla del lloguer

  

 Això, per una part. Per una altra, la silueta de l’edifici és de sobres coneguda. És el treball d’un arquitecte notable, Francesc Guàrdia Vial, estret col·laborador de Lluís Domènech Montaner, per exemple al Palau de la Música i a la Casa Thomas. Inicialment, l’edifici va ser construït per ser la seu la Compañía Arrendataria de Tabacos, l’embrió de la posterior Tabacalera, però no va arribar mai a albergar aquelles oficines. Actualment alberga als baixos unes oficines de l’Institut Nacional d’Estadística, unes dependències que, segons l’opinió dels impulsors de la campanya Vida Laietana, haurien de buscar-se una altra ubicació, perquè a la pèrdua de població, Ciutat Vella hi suma també el problema de la desaparició del comerç de barri.