El Palace aixeca el teló

Amb les terrasses d’alçada dels hotels –nous punts de trobada i de copes urbans que es preï– a punt d’apujar la capota i enmig d’una oferta cada vegada més renyida, a Barcelona li acaba de brotar una de les propostes que farà parlar més aquesta temporada. Per motius múltiples: corona el segon hotel de cinc estrelles amb més solera de la ciutat, obre vistes de 360 graus, potencia per primera vegada l’obertura al barceloní de tots els espais comuns del Palace, trenca al recrear un jardí romàntic dels anys 20 i ho fa de la mà d’un programa cultural, Spirit 1919, que ja omple de jazz, blues, swing i música cubana les tardes.

El clàssic i ostentós Palace, nascut com a Ritz el 1919 després de ser encarregat per Francesc Cambó a César Ritz per dotar de llits de luxe la ciutat que es preparava per a l’Expo del 1929, remata una renovació de cap a peus. Fa pocs anys es van posar al dia –sense perdre la seva essència– les habitacions, després es va estendre l’obra a les suites, per acabar reinventant l’actual Bluesman Còctel Bar del soterrani, presidit per un quadro del mateix títol del rolling stone Ronnie Wood, així com el fumejant club de fumadors.

Aquest 2017 tancarà la transformació amb la planta baixa. Però la part de més impacte és, sens dubte, el triangle que ja dibuixen l’enorme terrassa de 1.500 metres quadrats del Jardí Diana on no falten bancs de ferro forjat, estanys i 50 varietats de plantes; el nou restaurant a les alçades –Winter Garden–; i l’escenari que es converteix en sala de concerts de dijous a dissabte de 19.30 a 22.00 amb vista a tot Barcelona. Els més noctàmbuls prenen el relleu al bar del soterrani, fins a la 1.00 de la matinada.

Canvi d’enfocament

Canvi d’enfocamentMés enllà de l’estètica, la transformació de l’hotel de gran luxe és funcional i estratègica. Tradicionalment ha sigut un establiment més aviat opac per a la ciutadania. No comptava amb més espais oberts al públic –hostes a part– que la seva oferta gastronòmica de la planta baixa i sol intimidar els no allotjats, davant la pompa de les cortines vermelles i daurades, el luxe de l’entrada i el porter uniformat. Una barrera que la nova propietat i el director, Jaume Donjó, volen fer caure renovant la seva oferta d’entreteniment i espais públics, explica aquest últim. «Volem que el barceloní ens visiti i descobreixi el Palace».

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Com a incentius, plantegen preus continguts a l’espai gastronòmic de cuina mediterrània del terrat (plats des de 10 euros i menú executiu de migdia de 29 euros amb panoràmiques espectaculars), més barra de cocteleria. Però també la programació orquestrada per Joan Anton Cararach, conjugant «gèneres musicals molt variats amb espais que formen part de la història cultural de Barcelona». Pels llençols de l’hotel hi han passat des dels Rolling fins a Miles Davis, o Salvador Dalí, entre una infinitat més.

Ara, tres nits a la setmana sonen sota les estrelles artistes que van del blues al flamenc, fonent veus i instruments amb el capvespre de Barcelona.